Una de les tendències actuals en matèria de seguretat és la voluntat de predir la delinqüència utilitzant programes informàtics que es nodreixen de dades, principalment de denúncies. Cada cop són més els cossos policials que fan proves amb aquests sistemes o els implementen, però més que la posada en marxa d’aquests programes, en aquests moments són d’especial interès quan s’avaluen, i els resultats i les anàlisis que s’obtenen d’aquesta avaluació. En aquest blog ens hem fet ressò anteriorment de dues experiències a França i Alemanya i, en aquesta ocasió, en recollim una de nova als EUA.
El Departament de Policia de Los Angeles va publicar, el març de 2019, un informe amb una revisió de l’aplicació de tres programes d’acció policial guiats per dades. L’estiu de 2018, després d’una reunió on algunes associacions havien posat de manifest les preocupacions que aquests sistemes generaven en la ciutadania, la Junta de Comissaris de Policia (Board of Police Commissioners [1]) de la ciutat de Los Angeles va encarregar a l’Oficina de l’Inspector General [2] que els estudiés, i l’informe n’és el resultat.
El primer dels programes analitzats és l’anomenat LASER (acrònim de Los Angeles Strategic Extraction and Restoration – Extracció i restauració estratègica de Los Angeles), i estava format per dues accions complementàries: un sistema de valoració i seguiment dels delinqüents reincidents (chronic offenders) a partir d’unes puntuacions que s’havien de revisar periòdicament, i una estratègia de detecció de punts calents (hotspots) sobre els quals s’havia de prioritzar el patrullatge.
La revisió del projecte LASER ha estat bastant crítica, tant pel que fa al programa de reincidents com al de localització de punts conflictius. Posa de manifest problemes per a la seva avaluació, discrepàncies entre els objectius inicials i els que se segueixen en la implementació, manca de materials per a la formació, diferències en la manera com les diferents àrees executen les accions del programa i dificultats per comprovar-ne l’efectivitat. I entre les deficiències de cadascuna de les dues accions sobten la manca de seguiment de les persones incorporades al sistema de reincidents o la ubicació de zones calentes properes a infraestructures pròpies del Departament de Policia, amb la qual cosa el temps que les patrulles passaven en aquestes dependències computaven com a dedicades al patrullatge d’aquestes zones.
El segon sistema analitzat és Predpol, un dels programes més populars de predicció de la delinqüència. Està basat en dades històriques sobre delinqüència i aplicant un algoritme calcula les àrees on amb més probabilitat es cometrà un delicte en un moment de temps. El Departament de Policia de Los Angeles només l’utilitza per pronosticar els llocs on es poden cometre sostraccions de vehicles i sostraccions a l’interior dels vehicles, i es fa amb franges de 12 hores. La revisió efectuada per l’Oficina de l’Inspector General no ha estat sobre el funcionament del sistema de predicció, sinó sobre les implicacions en el patrullatge. Destaquen que, d’una banda, tenien resultats contradictoris sobre el temps dedicat a patrullar les zones marcades pel sistema i, de l’altra, que en la majoria dels casos les zones de risc només es visitaven durant menys d’un minut (amb la qual cosa l’efecte dissuasiu era limitat) i que les de durada més llarga eren properes a dependències policials.
L’últim programa analitzat era ELUCD, un sistema que enviava enquestes breus a dispositius electrònics (telèfons, tauletes o ordinadors) a partir de la seva localització a la ciutat de Los Angeles. A més d’algunes preguntes demogràfiques (edat, gènere, raça o lloc de residència), es preguntava si la persona se sentia segura en el seu barri, si confiava en la policia i si se sentia segura amb el seu Departament de Policia. En el moment d’encarregar l’estudi, s’estava valorant la contractació d’aquest servei, però finalment no es va arribar a produir, i l’empresa no va facilitar al Departament de Policia les dades recollides, només va enviar alguns informes setmanals puntuals.
L’informe ha tingut certa repercussió en mitjans de comunicació dels EUA (vegeu notícies al peu) i, a més de fer-se ressò de la dificultat de valorar l’eficàcia dels sistemes, aquests han criticat que no s’hagin tingut en compte els efectes que aquests programes i sistemes tenen en la ciutadania, ja que era una de les principals crítiques que havien motivat l’estudi.
[1] És l’òrgan que dirigeix el Departament de Policia, està format per cinc civils i estableix les polítiques i els objectius. El cap de la policia gestiona l’operativa diària i implementa aquestes polítiques i objectius.
[2] És un servei que supervisa les funcions del Departament de Policia de la ciutat.
Podeu consultar l’informe a:
http://www.lapdpolicecom.lacity.org/031219/BPC_19-0072.pdf
Dues notícies que s’han fet ressò de l’informe:
CNN – “LAPD audit reveals dangers of high-tech policing”
https://edition.cnn.com/2019/03/22/tech/lapd-audit-tech/index.html
Muckrock – “Eight years in, LAPD can’t measure PredPol’s effect on crime”
https://www.muckrock.com/news/archives/2019/mar/12/algorithms-lapd-predpol/
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français