Willy Demeyer: “La seguretat no és el resultat d’una sola política”

Advocat de formació, comença la seva trajectòria política el 1988.

Des de 2014 fins al novembre de 2017, Willy Demeyer, en la seva qualitat de diputat federal, va ser membre de la Comissió d’Interior i de la Comissió d’Investigació federal sobre els atemptats de Brussel·les del 22 de març de 2016.

El 8 de març de 2017, la ciutat de Lieja es va comprometre amb un nou projecte participatiu, com una extensió del projecte de la ciutat iniciat el 2003.

En la seva qualitat de ciutat centre del districte, Lieja presideix Liège Metròpole (Conferència de districte dels burgmestres de 24 municipis i del Col·legi provincial).

Lieja presideix igualment el Fòrum Europeu per a la Prevenció i la Seguretat Urbana, que reuneix prop de 350 ciutats europees al voltant de les temàtiques de seguretat urbana.

Com veu la seguretat europea? Quins són els perills i quines són les pors? Hi ha una correlació?

Aquests últims anys, el context econòmic mundial ha patit nombrosos ensurts, que han facilitat la tornada de les teories proteccionistes i l’emergència dels populismes.

Els desafiaments per a Europa avui són importants. Un dels més importants és sens dubte la polarització, que representa un risc important per a les nostres societats.

Altres problemes urgents estan relacionats amb aquesta, com les desigualtats socials i econòmiques que debiliten la cohesió social, la radicalització que condueix a l’extremisme violent. La qüestió dels fluxos migratoris mereix igualment respostes molt més adaptades en termes d’integració social i de serveis essencials com l’allotjament o l’educació. Finalment, la qüestió de l’envelliment no ha de ser descuidada.

Certs càrrecs electes tenen una responsabilitat política enorme en la manera com presenten actualment Europa. Aquesta, segons la seva opinió, ja no és un instrument per protegir les poblacions i els estats, sinó, al contrari, és un element desestructurador i autoritari. Segons ells, això interfereix en la lliure elecció dels estats membres i imposa directrius als ciutadans.

Aquests discursos tenen conseqüències importants sobre la percepció que els ciutadans tenen de la seva vida, del seu sentiment de seguretat i de les seves perspectives de futur.

Davant aquest fenomen, de manera progressiva, les autoritats locals han de marcar la diferència, definir polítiques de prevenció i de seguretat respectuoses amb les normes i els valors democràtics, tot referint-se al principi de solidaritat.

És l’aposta del Manifest de l’EFUS, adoptat a Barcelona el novembre de 2017. Tradueix aquestes evolucions i proposa una visió global, holística de la seguretat urbana.

Les ciutats poden afrontar soles els desafiaments de seguretat actuals? Quin ha de ser el paper de les regions i dels estats?

Per descomptat que no. La seguretat no és el resultat d’una sola política. És el resultat de la coherència de totes les polítiques desenvolupades als diferents esglaons.

És la raó per la qual presentem el nostre Manifest “Seguretat, democràcia i ciutats” a les institucions nacionals i europees. En efecte, nombrosos fenòmens es manifesten localment, però són transnacionals per naturalesa. Per tant, requereixen igualment una resposta a escala mundial. Cal, doncs, implicar-hi tots els nivells de governança.

Els membres de l’EFUS presenten una visió optimista de la seguretat, basada en el respecte dels drets humans i la coproducció. El Manifest presenta els nostres compromisos i recomanacions sobre una quinzena de temàtiques vinculades a la seguretat urbana, entre d’altres: prevenció de la radicalització violenta, ús de les tecnologies en la prevenció, diversificació dels actors de la seguretat…

És un document fonamental per al Fòrum. Constitueix una font d’inspiració, de suport i ajuda per a les autoritats locals i regionals en la concepció i la promoció de la seva política de seguretat.

Europa és actualment molt diversa. Quin és el desafiament per mantenir la seguretat urbana? Evitar polítiques i situacions de discriminació que poden provocar violència o, com hi ha moltes veus que diuen, l’expulsió o la reducció radical dels emigrants?

Estem inquiets davant la persistència de les desigualtats socials i econòmiques. Era un desafiament fa 30 anys, en el moment de la creació de l’EFUS, però aquests últims anys s’ha accentuat.

Les causes són múltiples: diversitat i fluïdesa de les poblacions urbanes (sobretot els migrants, els turistes i els usuaris de la ciutat tant de dia com de nit), així com una manca de coherència de vegades entre les polítiques locals, nacionals i europees.

Abordar aquestes desigualtats és fonamental perquè alimenten un ressentiment que pot conduir a la violència i a la delinqüència. Una de les manifestacions recents més inquietants d’aquest ressentiment és l’extremisme violent, que adopta nombroses formes i pot provocar un sentiment d’impotència entre les autoritats públiques.

En aquest sentit, considerem que és essencial que les autoritats locals i regionals es neguin a deixar que la por dicti la seva resposta. Fins i tot si l’extremisme violent pot suscitar un sentiment d’urgència, no hem de cedir a la trampa de la instantaneïtat: instantaneïtat en la paraula, en l’acció i en els resultats.

Quin és el paper de l’EFUS en la seguretat urbana europea? Facilitar el simple intercanvi de les experiències o promoure polítiques de seguretat basades en principis democràtics i de cohesió social? Hi ha un model de seguretat EFUS?

Les autoritats locals i regionals es beneficien de la confiança dels ciutadans. Per la seva proximitat, comprenen millor les seves expectatives. Sovint són més àgils que les institucions estatals a l’hora d’establir polítiques innovadores, flexibles i, sobretot, adaptades als públics locals.

Som cada vegada més reconeguts pels responsables polítics internacionals. La nostra posició de primera línia en la gestió de la seguretat, de situacions de crisi i la nostra capacitat d’actuació ho fan possible.

És encoratjador però hem de treure les conclusions necessàries. Els nostres poders són encara massa limitats per dur a terme plenament les nostres missions. És essencial que el nostre paper sigui reconegut en els textos oficials. S’han d’establir mecanismes de finançament adequats. I hem de participar sistemàticament en la presa de decisions nacionals i europees.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Comentari / Comentario / Comment / Commentaire

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s