A mesura que evoluciona la societat, augmenta la dependència de la tecnologia de les telecomunicacions. Els delinqüents cibernètics aprofiten l’ús extensiu dels dispositius electrònics i cerquen contínuament noves maneres d’explotar les vulnerabilitats i accedir a la informació. Per tant, la cooperació i l’intercanvi d’informació entre les policies i el sector privat s’han convertit en un element essencial en la lluita contra aquest tipus de delinqüència.

Un exemple d’aquesta col·laboració és l’informe conjunt Cyber-Telecom Crime 2019, publicat per Europol i Trend Micro. L’informe ofereix una visió general de com funciona el frau de les telecomunicacions i serveix de guia tècnica als grups d’interès de la indústria de les telecomunicacions.

Aquest informe posa de manifest que el frau en l’àmbit de les telecomunicacions s’està convertint en una alternativa de baix risc al delicte financer tradicional. El cost reduït que té i l’augment de la disponibilitat d’equips de pirateria informàtica fan que aquest tipus de frau augmenti. Es calcula que el cost del frau en el món de les telecomunicacions és de 29.000 milions d’euros anuals.

L’objectiu principal dels delinqüents és accedir als comptes dels clients o de les companyies, des d’on es pot generar deute a favor del criminal.
Els mètodes més habituals es poden dividir en diferents categories, que van des del frau fins a les estafes altament sofisticades:

– Trucades de vishing –una combinació de les paraules Voice and Phishing– és una estafa telefònica en la qual els defraudadors enganyen les víctimes perquè divulguin la seva informació personal, financera o de seguretat o bé els forcen a transferir-los diners.

– Un anell o Wangiri japonès és una estafa telefònica on els criminals enganyen les víctimes marcant números de tarifa addicional. Un defraudador configura un sistema per marcar un gran nombre de números de telèfon aleatoris. Cada trucada sona només una vegada i després es penja, fet que deixa una trucada perduda als telèfons dels destinataris. Sovint, els usuaris veuen la trucada perduda i, considerant que és legítim, tornen a trucar al número de tarifa fraudulenta.

– El frau internacional per a la distribució d’ingressos ha estat l’esquema de frau més perjudicial fins avui. Es tracta de transferir el valor monetari d’un operador a un altre, basant-se en la confiança entre operadors de telecomunicacions. Els defraudadors esperen que els registres caduquin abans d’executar altres passos de blanqueig de diners.

El grup de treball Europol EC3 CyTel, creat el 2018, reuneix més de 70 experts policials i socis globals de la indústria de les telecomunicacions, amb l’objectiu de compartir informació, coneixements i experiències i les tècniques necessàries per combatre aquest tipus de frau.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français