El passat desembre es va publicar l’Informe global sobre tràfic de persones del 2018, elaborat per l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC). L’informe analitza les dinàmiques del tràfic de persones i la seva evolució en els últims anys, i emfasitza la relació entre el tràfic de persones i els conflictes armats. És en el context de conflictes armats on s’accentua aquesta pràctica per part sobretot de grups armats partícips del conflicte amb la finalitat de finançar l’activitat armada, però també per part de grups de crim organitzat i individus.

L’estudi està dividit en dos blocs: en el primer s’ofereix una visió general del que és el tràfic de persones, les principals pràctiques, els fluxos, el perfil de les víctimes i les dinàmiques globals; i en el segon es detalla la informació per regions. L’informe es pot resumir en les principals conclusions següents:

La capacitat de detectar i informar sobre el nombre de víctimes ha incrementat en la majoria de països, així com el nombre de condemnes. Aquest canvi es deu sobretot al fet que en els últims anys s’ha modificat la legislació pel que fa al tràfic, s’han incrementat els esforços per detectar aquest tipus de crim, així com la cooperació entre països, i s’han destinat més recursos a la protecció de les víctimes i als grups més vulnerables. Mentre que al 2009 tan sols 26 països disposaven d’una institució encarregada de recopilar els casos de tràfic de persones, el 2018 aquest nombre ha augmentat fins a 65. Una recopilació acurada de les dades és imprescindible a l’hora de dissenyar una estratègia adequada per combatre aquest tipus de crim.

D’altra banda, encara hi ha territoris on els traficants gaudeixen d’una àmplia impunitat. Sobretot a Àsia i Àfrica hi ha països on aquests mecanismes de recopilació de dades no estan correctament implantats i on el nombre de casos de tràfic de persones presentat és relativament baix. Tot i això, en altres regions amb millors mecanismes de recopilació sí que es detecten casos de tràfic de persones procedents d’aquestes regions, fet que indica que els nombres no són reals.

Pel que fa a l’abast geogràfic del tràfic de persones, l’anuari destaca que en els països menys desenvolupats la gran majoria dels casos de tràfic de persones que es detecten són de caire nacional: les víctimes són ciutadanes del mateix país. Als països de l’Europa occidental i l’Orient Mitjà, en canvi, les víctimes arriben de països en regions llunyanes, mentre que el tant per cent de víctimes nacionals de la mateixa regió és poc significatiu.

Les dones adultes són les principals víctimes del tràfic. Un 49% del total de víctimes són dones, seguit per un 23% de nenes, nombre que va en augment. Els homes en són víctimes en un 21% dels casos i els nens en un 7%. Aquesta tendència, però, no és uniforme sinó que varia segons la regió. A Amèrica i el Carib, les nenes són les principals víctimes, mentre que a l’Àsia central el tant per cent de víctimes menors és molt baix i homes i dones en són víctimes amb un percentatge semblant.

La variació de gènere i edat està relacionada sobretot amb la finalitat del tràfic. A escala global, l’explotació sexual segueix sent la principal finalitat del tràfic de persones, seguit pel treball forçat. Altres formes d’explotació detectades en algunes regions, tot i que en menor mesura, són: el matrimoni forçat en alguns països del Sud-est Asiàtic, l’adopció il·legal a l’Amèrica central i del Sud, l’extracció d’òrgans al Nord d’Àfrica i a l’Europa centreoriental i el tràfic d’infants per a l’explotació en forma de mendicitat i la producció pornogràfica.

Finalment, com ja s’ha destacat prèviament, l’estudi remarca la incidència dels conflictes armats en el tràfic de persones. La manca de recursos per combatre el crim, la fragilitat de l’estat de dret i la desesperació de la gent en no tenir accés als recursos bàsics proporcionen el context òptim als traficants per dur a terme les seves activitats. En les zones de conflicte, en molts casos els grups armats es dediquen al tràfic de persones amb finalitat lucrativa, per finançar les seves activitats. El tràfic de persones no només s’incrementa als territoris on té lloc el conflicte, sinó també als països veïns, sobretot en els camps de refugiats.

El tràfic de persones és una de les activitats criminals més present a escala internacional, i que més beneficis aporta. És per això que combatre aquest tipus de tràfic és un desafiament important per a la seguretat global. Tot i el progrés dels últims anys, encara hi ha molta feina a fer, sobretot en determinades regions d’Àfrica i Àsia.

Podeu consultar l’informe sencer a l’enllaç següent: https://www.unodc.org/documents/data-and-analysis/glotip/2018/GLOTiP_2018_BOOK_web_embargoed.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français