El passat 26 de juny, l’Institut d’Estudis de Seguretat de la Unió Europea (EUISS) va publicar l’anuari del 2018, el qual presenta els aspectes més rellevants en matèria de seguretat per a la Unió Europea, així com l’acció exterior d’aquesta a les regions veïnes meridionals i orientals. El document repassa cronològicament els principals esdeveniments que han tingut lloc a escala internacional que han afectat, d’una manera o altra, la Unió, a més de recordar els diversos plans i estratègies impulsats per la Unió Europea o pels diferents òrgans d’aquesta en matèria també de seguretat col·lectiva.

L’anuari es divideix en tres seccions:

La primera se centra en l’acció exterior de la Unió Europea a les regions pròximes com el nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà i explica la presència d’aquesta en termes diplomàtics, financers i de seguretat arreu. Repassa quina és la relació de la Unió Europea amb els seus diferents aliats, com l’OTAN, la Unió Africana, el Consell de Cooperació del Golf, i d’altres.

La segona secció repassa l’acció i els organismes de la Política Comuna de Seguretat i Defensa (CSDP, per les sigles en anglès), les operacions militars i les diferents iniciatives de l’Agència Europea de Defensa.

A la tercera s’analitzen els vincles de diversos factors externs que afecten la seguretat de la Unió, es dedica un apartat a una inquietud creixent com és la ciberseguretat, i finalment es repassen les tasques, els objectius i el pressupost de diferents organismes descentralitzats de la Unió amb funcions específiques relacionades amb la seguretat i la defensa.

A la publicació, s’emfatitza constantment la necessitat d’enfortir la Unió i la relació entre els països que la conformen per tal de poder actuar com a potència en el panorama internacional i fer front als fenòmens globals que amenacen la seguretat, no només de la Unió, sinó de tot el món. Segons l’EUISS i els òrgans i les institucions de la UE com ara la Comissió Europea, és imprescindible la cooperació interna i externa, tant entre els països i òrgans de la Unió com amb la resta dels aliats de la UE, per tal de poder garantir el manteniment de la seguretat al continent. La política de cooperació i compromís ha demostrat ser més efectiva que la de confrontació i aïllament, i en aquesta direcció  van les diferents iniciatives impulsades, així com el desplegament de missions. Així doncs, un dels principals objectius és el de seguir treballant per continuar enfortint les relacions amb els diversos aliats.

La tendència dels representants de la Unió o dels governs dels països que la lideren ha estat la de decantar-se, cada vegada més, cap a la unificació pel que fa a la seguretat i la defensa. Així ho defensava Emmanuel Macron, en una conferència a la Sorbona, en què al·legava que el futur de la UE passa per tenir un pressupost de defensa comú, una mateixa política d’actuació i una força d’intervenció pròpia. La cancellera Angela Merkel també va defensar-ho, justificant que la Unió Europea ha de comptar amb els mitjans per resoldre els seus propis conflictes i les incerteses que es presenten. Jean Claude Juncker, president de la Comissió Europea, també va expressar el seu desig de tenir una Unió Europea de Defensa en tota regla de cara al 2025.

Els discursos dels diferents líders, junt amb l’impuls dels diversos plans en matèria de seguretat i defensa, ens donen pistes que ajuden a intuir el futur de la Unió Europea, i quines seran les prioritats en els últims anys. Haurem d’esperar encara un temps, però, per veure si aquestes aspiracions actuals acaben convencent, no només els països membres sinó, sobretot, els aliats com els Estats Units, o es converteixen en paper mullat.

Per consultar l’anuari:

https://www.iss.europa.eu/content/euiss-yearbook-european-security-2018

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français