Segons un estudi publicat pel European Union Institute for Security Studies, en els pròxims anys la intel·ligència artificial (IA) serà present en gairebé tots els àmbits de la vida diària: comunicació, assistència sanitària i fins i tot en seguretat i defensa.
En l’àmbit de la defensa, la IA pot representar una oportunitat i a la vegada un perill. D’una banda, tenim la manca de la perspectiva humana en el funcionament d’armes, la qual pot produir violacions de les normes internacionals en relació amb la conducta de guerra. D’altra banda, es parla de la IA com a millora en la presa de decisions en processos militars. La qüestió aquí és la següent: en una situació de tensió i emoció, la IA suposa un valor afegit o un hàndicap en la presa de decisions? La UE deixarà perdre l’oportunitat que hi intervingui la revolució de la intel·ligència artificial?
Tanmateix, desenvolupar una estratègia en defensa basada en la IA dependrà de l’actitud dels governs de cada país. Ells decidiran si cal invertir suficient capital en processos d’R+D i robòtica.
La IA pot ser utilitzada com una eina destinada a les missions i operacions de CSDP (EU’S Common Security and Defence Policy), en les fases de detecció, preparació i protecció.
En la primera fase (detecció), la IA podria permetre que la UE recopilés informació i dades de països geogràficament llunyans en comptes d’enviar personal tècnic a la zona. També la interpretació d’informació podria ser interessant, ja que proporciona una visió més amplia del conflicte o de les dinàmiques de la crisi que s’estigui vivint en el país o regió. Aquest nou fenomen podria ajudar a altres òrgans de la UE, com SIAC (Single Intelligence Analysis Capacity), a solucionar el buit entre la detecció i la primera acció. A més, la IA milloraria la detecció de capacitats a nivell més tàctic. Per exemple, podria donar suport a la tria de localitzacions per dur a terme assistència humanitària, o la millor localització on establir-hi camps de refugiats o identificar subministraments d’aigua, etc.
En la segona fase (preparació), la IA pot tenir un rol significatiu en els processos de decisió sota la CSDP. La IA s’utilitzaria per classificar o prioritzar polítiques en funció d’un criteri preprogramat i així permetre que els legisladors tinguin uns coneixements dels factors i costos més precisos. Per tant, la IA pot promoure una millor distribució de recursos durant les missions i operacions i també donaria al Comitè Polític i de Seguretat (PSC) una visió més àmplia de la crisi i el seu context. L’estudi també parla sobre altres habilitats que aquest tipus d’intel·ligència podria oferir. Com per exemple, intervenir en processos d’enregistrament d’accions d’individus i de grups terroristes, en què les dades estiguin basades en accions passades, doctrines i/o estratègies. En aquesta fase, també entraria tot allò relacionat amb el transport i l’assistència, entenent que la IA pot ser útil per crear vehicles semiautònoms per protegir així combois enviats a territoris hostils, o treballadors d’ONG, personal sanitari o diplomàtics.
En la tercera fase (protecció), la IA tindria com a objectiu principal facilitar ajuda a la UE per protegir el seu personal i millorar la seva resistència en el camp, en el cas de cossos militars del CSDP. Recerques actuals sobre aquesta intel·ligència proven que en l’àmbit tecnològic hi ha més possibilitats d’ús, com ara sensors d’imatge en zones fosques o hostils, i orientació mèdica tant per humans com per robots mèdics.
L’interès actual en aquesta nova disciplina esdevé important com a contramesura per combatre els delictes cibernètics, ja que aquests van en augment. A través de la IA es podria protegir el personal europeu de campanyes desinformadores (fake news, imatges, vídeos falsos…) i atacs cibernètics.
Fonts d’informació:
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français