Europa és un continent urbà. Quatre de cada cinc persones viuen a la ciutat. Per a aquells 80 milions de ciutadans europeus que tenen algun tipus de discapacitat anar a la ciutat pot ser realment complicat. La gent amb discapacitat o mobilitat reduïda té dret a moure’s de manera independent; per tant, hi ha alguna altra manera de dissenyar ciutats per tal que siguin més accessibles per a tothom?
L’última estratègia publicada per la Unió Europea ha estat pels drets dels passatgers de ferrocarril. Membres del Parlament Europeu han posat de manifest que volen enfortir els drets dels passatgers de ferrocarril per tot el territori europeu. Els parlamentaris consideren que hi hauria d’haver una compensació econòmica més gran en cas que hi hagi retards i també demanen més assistència per a persones amb discapacitats. Totes les empreses europees de ferrocarril haurien de garantir l’assistència gratuïta per a la gent amb discapacitat o amb mobilitat reduïda. També haurien de garantir una compensació total per pèrdua o danys en l’equip de mobilitat i per pèrdua o danys en animals guia.
El 2011, Europa va poder gaudir dels primers drets integrats dels passatgers que cobrien tots els mètodes de transport. Per a una millor consolidació d’aquests drets, la Comissió Europea va revisar-los el setembre del mateix any. L’òrgan va definir 10 drets dels passatgers: en relació amb la no-discriminació, accessibilitat, informació, assistència, compensació, responsabilitat; i la seva aplicació a totes les formes de transport. A la fulla de ruta sobre crear una única àrea de transport a Europa, la Comissió va recalcar la necessitat de sistemes de qualitat, accessibles i segurs, per a tots els serveis de transport, com a manera de promoure el transport públic. També va insistir en la necessitat de fer més accessibles les mesures de transport per a la gent gran i les persones amb discapacitat o amb mobilitat reduïda.
A més, la Unió Europea està treballant per aconseguir una legislació comuna en tots els Estats membres per poder cobrir les necessitats bàsiques de les persones discapacitades independentment del país europeu en què es trobin. Per exemple, si una persona amb una discapacitat reconeguda es trasllada a un altre país de la UE, pot perdre l’accés a prestacions nacionals com la possibilitat d’utilitzar el transport públic de manera gratuïta o reduïda.
Segons les Nacions Unides, hi ha diferents poblacions que poden patir riscos similars atès que estan exposades als efectes negatius de la ciutat, causats per l’ambient i els mateixos humans. Però la seva vulnerabilitat dependrà de les seves condicions socioeconòmiques, el seu apoderament cívic i social, i el seu accés a recursos de mitigació i socors. Actualment, hi ha molts projectes a escala local que intenten crear una millor seguretat viària i urbana.
La xarxa de projectes locals pot crear tendència i influenciar altres ciutats europees.
Links
https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:52010DC0636&from=EN
http://fra.europa.eu/en/publication/2018/fundamental-rights-report-2018-fra-opinions
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français