L’informe Global Prison Trends 2018 és la quarta edició d’un estudi anual que s’elabora amb el suport de l’Institut de Justícia de Tailàndia i la Penal Reform International (PRI).

Penal Reform International és una organització no governamental i independent que desenvolupa i promou respostes efectives i proporcionades a la justícia criminal arreu del món.

Per exemple, la PRI defensa l’ús de mesures i sancions sense règim de privació de llibertat, un mètode que s’ha expandit els darrers anys. D’aquesta manera, amb mesures alternatives a la presó, es pot reduir l’amuntegament dels centres, sobretot en casos de condemnes per fets no violents o de delictes de baix nivell relacionats amb les drogues.

Un any més, l’informe explica que la situació de les presons al món és, en general, molt dolenta per la degradació de les condicions i pel creixent nombre de persones empresonades. És per això que han elaborat una llista de recomanacions per als estats i les seves polítiques penitenciàries:

• Els estats haurien d’introduir novetats legislatives per reduir les taxes d’empresonament, enfocant les prioritats en mesures de prevenció del delicte, les alternatives a la presó i les rehabilitacions.
• Cal implementar estratègies per abordar la superpoblació de les presons ampliant l’ús de les alternatives a la presó i lluitar per la reducció de la pobresa i la desigualtat.
• Els estats haurien de complir, respectar i protegir els drets humans i les garanties processals de les persones detingudes. Així s’evitarien el maltractament i les tortures.
• L’empresonament preventiu només s’hauria d’utilitzar com a últim recurs, i hauria de tenir en compte lapresumpció d’innocència i els principis de necessitat i proporcionalitat.
• Les polítiques de fiança monetària haurien de revisar-se per assegurar-se que no es discrimina les persones amb poca capacitat econòmica.
• La pràctica de la condemna s’hauria de guiar pel dret internacional, incloent-hi els acords de l’ONU de Tòquio i Bangkok.
• Els estats haurien de reduir l’ús de la cadena perpètua. Haurien d’abolir-se les sentències per a tota la vida sense possibilitat de llibertat condicional.
• Les condicions de vida dels presos condemnats han d’estar en línia amb les normes establertes a les anomenades “Regles” de Nelson Mandela.
• Els estats que conserven la pena de mort, haurien d’avançar cap a l’abolició, establint una moratòria com a primer pas per a l’extinció.
• Els estats haurien de revisar les seves polítiques en relació amb les drogues. Cal despenalitzar les infraccions lleus i aplicar sentències proporcionals.
• L’empresonament de nens hauria de ser l’últim recurs, i la pena de mort i la cadena perpètua prohibides en el cas dels menors.
• Els estats haurien d’adoptar polítiques i sistemes de justícia i protecció dels nens davant la violència i els maltractaments.
• Les normes de l’ONU a Bangkok han de guiar els estats en la reforma de la justícia penal per garantir que els sistemes compleixin les necessitats de les dones empresonades.
• Les sentències a les dones haurien de tenir en compte qualsevol victimització, les responsabilitats de cura de menors i el context de la conducta criminal, potenciant les sancions sense reclusió.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français