Superintendent en cap de la Guàrdia Urbana de Badalona. President de l’ACCPOLC. Doctor en Sociologia, llicenciat en Antropologia, màster en Estudis Policials, diplomat superior en Criminologia i en Aptitud Pedagògica per la Universitat de Barcelona i diplomat en Funció Gerencial de les Administracions Públiques per ESADE.
Quin balanç fa de la situació actual de la seguretat a Badalona?
Badalona és una ciutat de gran complexitat, configurada per barris d’idiosincràsia molt diversa, situada en un entorn metropolità de gran abast. Les estadístiques fan palès que es troba en consonància amb la resta de l’àrea metropolitana, amb petites fluctuacions que varien any rere any. Podem dir que tant la seguretat viària com la seguretat ciutadana són òptimes o molt raonables.
I del treball conjunt de la Policia Local amb els Mossos d’Esquadra?
Badalona va ser la primera ciutat de l’àrea metropolitana on es van desplegar els Mossos d’Esquadra. Com que les instal·lacions encara no s’havien construït, es van allotjar en uns mòduls ubicats a l’interior del recinte de la Guàrdia Urbana. De bon començament, es van utilitzar molts espais de manera conjunta, la qual cosa va facilitar el coneixement mutu entre agents de tots dos cossos i possibilità pensar a dur a terme serveis conjuntament. Quan els Mossos van tenir la seva pròpia comissaria, es va crear una sala conjunta de comunicacions, on agents dels dos cossos gestionaven les demandes de serveis. Actualment la sala ja no existeix, però tenim un sistema de patrulles Tàndem (integrades per un agent de cada cos) que ens dona molt bon resultat. Estem molt satisfets del treball conjunt i seguirem explorant noves formes per aconseguir una seguretat més eficient.
Quins considera que poden ser els problemes més preocupants actualment per a un policia a Badalona?
Des del punt de vista de la seguretat, hi ha molta sensibilitat pel terrorisme gihadista i per l’increment de la violència a les intervencions. Des del punt de vista corporatiu, preocupa millorar la imatge de la policia, el que consideren un excés de politització del servei, també la burocràcia excessiva i, molt especialment, la renovació de la plantilla. La Guàrdia Urbana té cada vegada una mitjana d’edat més elevada i els agents es troben expectants davant una possible jubilació als 60 anys. Això també donaria més opcions de carrera professional als agents que tenen aspiracions a ocupar càrrecs de comandament.
Com creu que s’hauria d’articular el sistema de policia de Catalunya?
Soc partidari de quelcom semblant al model belga, adequant-lo a la nostra realitat. L’any 2003 vaig tenir l’oportunitat de visitar la policia holandesa i la belga. El model holandès s’havia articulat a l’entorn de regions policials autònomes i amb una anomenada “regió de suport” per a les altres. A Bèlgica s’acabava de posar en marxa un model anomenat “d’integració”. Una policia de Bèlgica i dos nivells de servei, federal i local, absolutament integrats, amb estatut únic de la policia per a la seva regulació, institucions comunes, flexibilitat i passarel·les entre cossos. Des del primer moment vaig pensar que allò podria ser el referent per a Catalunya.
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français