El tràfic il·lícit de béns del patrimoni cultural és un delicte transnacional que afecta tant els països d’origen com els de trànsit i destinació final. El comerç il·lícit d’obres d’art es manté actiu gràcies a la demanda del mercat de l’art, l’obertura de fronteres, la millora dels sistemes de transport i la inestabilitat política en determinats països.

Per exemple, durant la darrera dècada s’ha produït una tendència creixent del tràfic il·lícit d’objectes culturals a la zona de l’Orient Mitjà afectada per conflictes armats. I és que el mercat negre d’obres d’art esdevé tan lucratiu com ho pot ser el de drogues, armes o béns falsificats.

L’any 2015, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va aprovar la Resolució 2199, que demana als països que adoptin les mesures necessàries per evitar el comerç de béns culturals robats iraquians i sirians. També va reconèixer el paper global de la Interpol en l’abordatge d’aquest comerç il·lícit, sobretot per la sensibilització del problema entre les organitzacions pertinents. Considera clau l’intercanvi d’informació entre la policia, els marxants d’art i antiguitats i els propietaris d’obres d’art.

La base de dades de la Interpol d’obres d’art robades és una eina clau en aquest sentit i és accessible a les policies i altres usuaris autoritzats d’arreu del món. El públic general pot accedir de forma oberta a determinats tipus de dades: les últimes obres d’art robades (pòsters d’Interpol), les obres recuperades, les obres recuperades però no reclamades pel seu propietari i les obres robades provinents de l’Afganistan, Síria o l’Iraq.

Per lluitar contra el robatori i el tràfic d’obres d’art, la Interpol treballa amb altres organitzacions d’àmbit global: l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), el Consell Internacional de Museus (ICOM), l’Organització de les Nacions Unides contra el Crim i les Drogues (UNODC) i l’Organització Mundial de Duanes (WCO).

La Interpol també destaca el paper d’algunes organitzacions policials en la lluita contra el tràfic d’obres d’art, com pot ser la Policia de Romania, que compta amb una base de dades molt àmplia i operativa. Letònia té un servei electrònic destinat als propietaris i titulars d’objectes culturals per descriure els seus objectes. Finalment, és important destacar el projecte conjunt polonès i noruec sobre comerç il·legal del patrimoni cultural.

Tots els sectors involucrats a lluitar contra aquest crim utilitzen l’anomenat ID d’objecte, concebut pel Getty Information Institute, que és l’estàndard internacional per descriure objectes culturals amb l’objectiu de facilitar-ne la identificació en cas de robatori.

L’estàndard ID es va crear amb els objectius següents:

• Proporcionar una llista de comprovació de la informació necessària per identificar objectes robats
• Fixar una norma de documentació que estableix el nivell mínim d’informació necessària per descriure un objecte amb finalitats d’identificació
• Desenvolupar xarxes d’informació que permetin a diverses organitzacions intercanviar descripcions d’objectes amb rapidesa
• Proporcionar una base sòlida per a programes de formació per ensenyar la documentació d’objectes

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français