El Centre per a la Informació sobre la Pena de Mort (DPIC en les sigles en anglès) acaba de publicar un informe sobre les penes de mort dictades i executades l’any 2017 que el situa en el segon més baix des del 1973, tot i que significa un petit repunt en relació amb el 2016, que presenta la xifra més baixa del mateix període.[1] En el mateix sentit, les penes de mort dictades han passat de les 279 de l’any 1999 a les 39 del 2017 (amb l’any anterior en el mínim històric del període, 31). A més, aquestes condemnes estan molt concentrades geogràficament. Hi ha tres comtats (Riverside, CA, Clark, NV i Maricopa, AZ) que concentren el 31% de les sentències dictades enguany. Aquests comtats no apareixen precisament com a exemplars en matèria de justícia criminal (la policia de Riverside és la novena en el rànquing de civils morts per la policia). En sentit contrari, el comtat de Harris, a Texas, tradicionalment prolífic en penes de mort, aquest any no n’ha dictat cap, circumstància que es valora com un canvi de tendència. Les execucions estan també molt concentrades, concretament el 75% de les que s’han aplicat aquest any van tenir lloc a quatre estats: Texas, Arkansas, Florida i Alabama.

Tot això coincideix amb les taxes de suport a la pena de mort dels darrers temps, que encara, però, es situen en el 55% de la població (el percentatge havia arribat al 80% a mitjan anys noranta). L’any 2010, una enquesta de Like Research Partners mostrava que el 61% dels entrevistats preferia penes diferents de la mort per als delictes d’homicidi i assassinat.

Una de les raons del suposat desprestigi d’aquesta mesura hauria estat l’evidència d’activitat probatòria deficient, fiscals excessivament agressius i defenses dels acusats poc professionals que condueixen, de manera no aïllada, a la condemna de persones que no està provat que hagin comès els fets de què se’ls acusa. De fet, des del 1973, 160 persones han estat alliberades quan eren al corredor de la mort per haver-se’n provat la innocència.

Un altre factor és l’evident biaix racial de l’aplicació i execució de la pena de mort. Mentre els negres i els hispans constitueixen un 15 i un 7%, respectivament, dels condemnats a mort, són efectivament executats en un percentatge superior (34,3 i 8,3%, respectivament). En el 75% dels casos que acaben efectivament en una execució, la víctima era una persona blanca (tot i que aquestes només representen la meitat de les víctimes d’homicidi i assassinat). En coherència amb aquestes dades, la immensa majoria d’aquestes execucions (1.195) han tingut lloc en estats del sud. Els executats en el comptat de Riverside entre el 2010 i el 2015 eren en un 76% de raça negra.

De tota manera, malgrat aquesta tendència a la baixa, 31 estats encara la mantenen en vigor.[2] En total, des del 1976 han estat executades 1.465 persones[3] i a 1 de juliol del 2017, 2.817 persones eren encara al corredor de la mort esperant l’execució.

[1] Vid. https://deathpenaltyinfo.org/documents/2017YrEnd.pdf

[2] Vid. https://deathpenaltyinfo.org/states-and-without-death-penalty

[3] Vid. https://deathpenaltyinfo.org/documents/FactSheet.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français