És sabut que un dels objectius de la Unió Europea és la creació d’un espai de llibertat, seguretat i justícia. El darrer pas, fins ara, per assolir-lo l’ha donat el Consell de la Unió Europea amb l’aprovació del Reglament (UE) 2017/1939 [1] del Consell, de 12 d’octubre de 2017, pel qual s’estableix una cooperació reforçada per a la creació de la Fiscalia Europea. Ho ha fet atenent allà que el Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE) estableix la cooperació judicial en matèria penal i seguint la proposta de la Comissió Europea i amb l’aprovació del Parlament Europeu. [2]

De conformitat amb l’article 86 del TFUE, la Fiscalia Europea ha de crear-se a partir d’Eurojust. Això significa que el Reglament 2017/1939 ha d’establir una estreta relació entre ambdues basada en la cooperació mútua.

L’àmbit material de competències de la Fiscalia Europea queda limitat a les infraccions penals que perjudiquin els interessos financers de la Unió d’acord amb el que disposa el TFUE. D’aquesta manera, les funcions de la Fiscalia Europea han de ser investigar, processar i portar a judici els autors dels delictes contra els interessos financers de la Unió, així com els delictes que hi estan indissociablement vinculats.

Així, atenent el principi de subsidiarietat, les infraccions que perjudiquin els interessos financers de la Unió, a causa de la seva dimensió i efectes, es poden combatre millor a escala de la Unió. I pel que fa al principi de cooperació lleial, tant la Fiscalia Europea com les autoritats nacionals competents han d’ajudar-se i informar-se mútuament amb la finalitat de lluitar amb eficàcia contra les infraccions incloses en l’àmbit de competència de la Fiscalia Europea.

El Reglament preveu que la Fiscalia Europea elabori i faci públic un informe anual sobre les seves activitats generals que inclogui com a mínim dades estadístiques sobre el treball de la Fiscalia Europea.

La Fiscalia ha de ser un òrgan indivisible de la Unió, que funcioni com un sol organisme. A més, amb la finalitat de garantir la coherència de l’actuació de la Fiscalia Europea i, per tant, una protecció equivalent dels interessos financers de la Unió, l’estructura organitzativa i el procés de decisió intern de la Fiscalia Europea han de permetre a l’oficina central controlar, dirigir i supervisar totes les investigacions iniciades pels fiscals europeus delegats i els processos penals en què aquests intervinguin.

El fiscal general europeu exercirà les seves funcions com a cap de la Fiscalia Europea i assumirà responsabilitats davant del Parlament Europeu, el Consell i la Comissió. En un àmbit descentralitzat, hi haurà els fiscals europeus delegats, establerts als estats membres.

El Reglament requereix que la Fiscalia Europea respecti, en particular, el dret a un procés judicial imparcial, els drets de la defensa i la presumpció d’innocència, consagrats en els articles 47 i 48 de la Carta.

Les activitats de la Fiscalia Europea es duran a terme amb plena conformitat amb els drets dels sospitosos o acusats consagrats a la Carta, inclosos el dret a un procés imparcial i als drets de defensa.

Igualment, ha de garantir-se a tota la Unió una aplicació coherent i homogènia de les normes de protecció dels drets i les llibertats fonamentals de les persones en el respecte al tractament de les dades personals.

La Fiscalia ha de poder obtenir qualsevol informació que afecti la seva competència emmagatzemada a les bases de dades i registres de les institucions, òrgans i organismes de la Unió.

[1] Directiva (UE) 2017/1371 del Parlament Europeu i del Consell, de 5 de juliol del 2017, sobre la lluita contra el frau que afecta els interessos financers de la Unió a través del Dret penal.

[2] Aprovació de 5 d’octubre de 2017.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français