Amb un mínim de 20 mil milions de dispositius que es preveu que estiguin connectats a internet l’any 2020, la internet de les coses ha arribat per quedar-se. Tot i que té molts efectes positius innegables, les amenaces i els riscos relacionats són múltiples i evolucionen molt ràpidament.

Per aquest motiu, l’ENISA (agència europea per a la seguretat de la xarxa i la informació) i l’Europol han unit esforços per fer front a aquests desafiaments de seguretat juntament amb membres del sector privat, la comunitat de seguretat i policia, l’Equip de resposta a incidents d’informàtica (CSIRT), la ciutadania i el món acadèmic.

La internet de les coses és un ecosistema ampli i divers en què els dispositius i serveis interconnectats recopilen, intercanvien i processen dades per adaptar-se dinàmicament a un context. Això fa que les nostres càmeres, televisors, rentadores i sistemes de calefacció siguin “intel·ligents” i creïn noves oportunitats per a la nostra manera de treballar, interactuar i comunicar, i que els dispositius reaccionin i s’adaptin a nosaltres.

És important entendre la necessitat d’assegurar aquests dispositius connectats i desenvolupar i implementar mesures de seguretat adequades per protegir la internet de les coses contra les amenaces cibernètiques. Més enllà de les mesures tècniques, l’adopció de la internet de les coses ha plantejat molts reptes jurídics i normatius, que són nous i d’un abast ampli i complex. Per fer front a aquests reptes, és fonamental la cooperació entre diferents sectors i diferents actors.

El treball de l’Europol, juntament amb la voluntat de tots els actors internacionals pertinents d’assegurar que els nombrosos beneficis de la internet de les coses es puguin realitzar plenament, aborden conjuntament els reptes de la seguretat i la lluita contra l’ús il·legal d’aquests dispositius, fent que el ciberespai sigui un lloc més segur per a tot:

• La necessitat d’una major cooperació i participació de múltiples grups d’interès per abordar la interoperabilitat, així com els problemes de seguretat, especialment amb el desenvolupament emergent de la indústria 4.0, els vehicles autònoms i l’arribada de la 5G.
• Com que el dispositiu final pot arribar a ser tècnicament difícil i costós d’aconseguir, l’enfocament ha de ser, per tant, assegurar l’arquitectura i la infraestructura subjacent, creant confiança i seguretat en diferents xarxes i dominis.
• Hi ha la necessitat de crear incentius més forts per abordar els problemes de seguretat relacionats amb la internet de les coses. Això requereix aconseguir un equilibri òptim entre l’oportunitat i el risc en un mercat on predomina la gran escalabilitat i el temps de mercat, posicionant la seguretat com un avantatge comercial diferenciador.
• Per investigar eficientment i eficaçment l’abús criminal de la internet de les coses, la dissuasió és una altra dimensió que requereix una forta cooperació entre l’aplicació de la llei, la comunitat CSIRT, la comunitat de seguretat i el poder judicial.
• Això crea una necessitat urgent d’aplicar la llei per desenvolupar les habilitats tècniques i l’experiència necessària per combatre amb èxit la lluita contra el cibercrim relacionat amb la internet de les coses.
• Aquests esforços s’han de complementar augmentant la consciència dels usuaris finals sobre els riscos de seguretat dels dispositius.
• Aprofitant les iniciatives i els marcs existents, es requereix un enfocament multidisciplinari que combini i complementi les accions en l’àmbit legislatiu, regulador i polític, i el nivell tècnic per assegurar l’ecosistema de la internet de les coses.

Apunt relacionat: Quines són les principals amenaces i tendències de la delinqüència a internet?

Esta entrada en español / This post in English / Post en français