Les organitzacions policials, per la seva activitat diària, generen, emmagatzemen i processen grans quantitats de dades, en l’àmbit de les dades massives (Big Data). Malauradament no sempre disposen de les tecnologies i tècniques que permeten obtenir-ne un valor afegit. Aquesta és una de les conclusions a què arriba Alexander Babuta en el seu informe Dades massives i treball policial. Una valoració de les necessitats, expectatives i prioritats dels cossos de seguretat [1] [britànics], publicat per l’Institut de Serveis Reals Unificats per als Estudis de Defensa i Seguretat [2] (RUSI per les seves sigles en anglès).
L’autor destaca que la investigació relacionada amb les dades massives és prolífica, però hi ha una manca d’estudis sobre l’ús en el treball policial al Regne Unit. Babuta intenta contribuir a emplenar aquest buit. La seva recerca va començar amb una revisió de la documentació (tant acadèmica com institucional) de les estratègies policials i dels informes del sector privat sobre la utilització de les dades per la policia. A continuació va entrevistar 25 treballadors de quatre cossos policials (entre policies i personal de suport) i 5 experts dels sectors tecnològic i acadèmic. Finalment, va conduir un grup de treball amb representants de cinc cossos policials, així com del Ministeri de l’Interior[3] , de l’Acadèmia Superior de Policia[4] i de l’àmbit universitari.
Els dos grans problemes que identifica l’investigador són la manca d’un espai únic on desar i anar a recuperar les dades i l’absència d’una tecnologia que doni sentit a les dades. També destaca quatre àmbits prioritaris en què la tecnologia relacionada amb les dades massives es pot aplicar al treball policial:
- Aprofitar els mapes de predicció de delinqüència per destinar les patrulles als llocs on hi ha més probabilitat que succeeixin els delictes.
- Utilitzar l’analítica predictiva per identificar els riscos associats a determinades persones, tant potencials autors com potencials víctimes.
- Emprar l’analítica avançada per intentar aprofitar tot el potencial dels sistemes d’enregistrament d’imatge (circuits de videovigilància) i de les dades dels sistemes de reconeixement automàtic de matrícules.
- Aplicar la tecnologia de les dades massives a les fonts de dades obertes, per obtenir un millor coneixement d’alguns problemes de delinqüència.
L’autor planteja 14 recomanacions adreçades a cossos policials i responsables de seguretat; als organismes nacionals (Ministeri de l’Interior, Acadèmia Superior de Policia i Police ICT Company[5]), i a desenvolupadors de programari, incloent-hi tres futures línies de recerca.
Les propostes de Babuta que poden resultar més rellevants de cara a les ciències socials són:[6]
- Prioritzar l’exploració de la potencialitat del programari dels mapes destinats a fer predicció.
- Utilitzar les dades nacionals, no només les locals, quan es vulgui predir els riscos associats a individus.
- Incloure a totes les aplicacions de dades un registre que permeti documentar qualsevol canvi realitzat al conjunt de dades.
- Aprofundir la recerca en el programari de predicció de la delinqüència per poder generar models de predicció per segments de carrer.
- Explorar els usos potencials de la modelització del terreny sobre la base del risc (RTM)[7] per identificar les àrees on hi ha més risc de patir delictes.
- Explorar l’ús de matrius de danys per valorar els danys causats per diferents tipus de delictes.
L’informe es va presentar públicament el 6 de setembre de 2017 i se’n pot veure una presentació en el següent enllaç:
[1] El títol original és “Big data and Policing. An Assessment of Law Enforcement Requirements, Expectatins and Priorities”
[2] Royal United Services Institute for Defence and Security Studies
[3] Home Office
[4] College of Policing
[5] Police ICT Company és una empresa amb capital públic creada i gestionada pels responsables de seguretat per millorar les tecnologies de la informació i la comunicació amb l’objectiu de millorar la seguretat de la ciutadania.
[6] Segons la xarxa d’investigadors Method Space.
[7] L’RTM és una metodologia de treball derivada de l’anàlisi dels riscos de determinats espais, formulada pels professors Caplan i Kennedy de la Universitat Rutgers. Es pot ampliar la informació a http://www.riskterrainmodeling.com/. L’anglès és Risk Terrain Modelling, en castellà es tradueix com a “Modelización del terreno en base al riesgo”.
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français