Les actuacions dels agents policials en què han hagut d’emprar l’arma de foc comporten implicacions destacades, tant en l’àmbit personal com professional. Igualment, aquestes intervencions acostumen a tenir cert grau de complexitat i de ressò social que cal tenir en consideració.

L’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC), en col·laboració amb la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra (PG-ME) i el Departament d’Interior, va dur a terme un estudi sobre diferents situacions d’ús de l’arma de foc. Aquest estudi, que va finalitzar el juny de 2015, es va fer a partir de l’anàlisi de casos reals d’actuacions de policies que han explicat voluntàriament les seves experiències en unes circumstàncies de risc racionalment greu per a la vida.

A la publicació Situacions reals d’ús de l’arma de foc −quart número de la col·lecció “Segments de Seguretat”, publicat a finals del 2016− es mostren els resultats d’aquest estudi des de diferents vessants: la psicofísica, la jurídica i la de la intervenció policial, i també pretén traslladar les línies d’actuació presents i les propostes de futur per a la formació i la recerca en aquest àmbit.

Quan un agent de policia es troba immers en una actuació amb arma de foc, experimenta diverses reaccions fisiològiques, emocionals, instintives, cognitives i conductuals amb un grau tal d’intensitat que en dificulta l’assimilació i li provoca un cert desgast. Així doncs, els policies també necessiten el seu temps per interioritzar el que han sentit i viscut en aquest tipus d’intervencions.

Policialment, quan s’esdevé una actuació amb arma de foc, s’inicia un procés d’investigació interna per conèixer els fets i l’actuació duta a terme. Jurídicament, s’obre un procediment judicial per saber si la facultat de l’ús de la força de què disposen els cossos de seguretat ha estat utilitzada de forma adient o arbitrària.

L’estudi s’estructura en tres capítols:

• Antecedents: Es tracten els àmbits normatiu i formatiu, així com els estudis ja fets sobre les reaccions de la persona quan s’exposa a actuacions policials que comporten un risc racionalment greu per a la vida.
• Nucli de l’estudi: Evolució del present estudi des dels seus orígens, mitjançant l’explicació i l’anàlisi de casos, fins als resultats finals amb unes conclusions i propostes concretes per a la formació, que cal transformar en una formació policial que superi el tradicional tir estàtic, poc adequat a la realitat del treball policial.
• Valoració judicial de l’ús de l’arma de foc per part dels agents de policia i la jurisprudència: La visió judicial d’algun dels casos d’aquest estudi i d’altres casos similars pot ajudar als agents a entendre el perquè del procediment penal que s’inicia a partir d’aquestes actuacions i de la decisió final.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français