Segons un informe d’Emma Disley publicat al Criminal Law & Justice Weekly, el servei penitenciari del Regne Unit sembla estar travessant una situació difícil els darrers mesos. El Ministeri de Justícia (MoJ) ha fet públiques les xifres de l’any 2016 a les presons d’Anglaterra i Gal·les, algunes de les quals resulten comprometedores, com per exemple les 119 morts per suïcidi, que suposen 29 més que l’any 2015 i són la xifra més alta des que van començar els registres l’any 1978.

De l’any passat també destaquen els 37.784 ferits per autolesions i 25.049 incidents per atacs i baralles dins dels centres penitenciaris.

Cal esmentar que, en data 1 de març de 2017, les presons d’Anglaterra i Gal·les atenen 85.519 interns, 81.559 dels quals són homes i 3.960, dones. La capacitat màxima actual de les presons seria de 86.720 interns, amb la qual cosa la situació estaria molt propera al límit.

Un altre dels problemes afegits seria el de l’escassetat de treballadors, sobretot en una dotzena de centres penitenciaris, que necessiten funcionaris de presons d’altres centres per ajudar a mantenir l’ordre.

Atenent a tots els reptes que afronta el servei de presons britànic, la Comissió de Justícia va iniciar una investigació sobre el programa del Govern del Regne Unit per implementar reformes als centres penitenciaris. RAND Europa va ser una de les organitzacions cridades a respondre basant-se en investigacions prèvies sobre els bons d’impacte social (SIB) a la presó de Peterborough. La presentació de RAND Europa es va centrar en les lliçons d’aquests estudis sobre com els programes de la presó i el seu rendiment es poden mesurar amb eficàcia.

Una primera lliçó seria evitar centrar-se en els delinqüents del sistema penitenciari que són més fàcils d’ajudar per tal d’aconseguir els objectius de rendiment, per exemple, les mesures destinades a reduir la reincidència entre els reclusos. Això pot fer oblidar individus que són més difícils de comprometre –per exemple, els que tenen moltes condemnes anteriors–, en favor dels “objectius fàcils”.

Una segona lliçó seria intentar no concentrar-se en els resultats a curt termini durant períodes breus de mesurament. És més important captar els impactes a llarg termini en comptes de fer una retroalimentació ràpida i, per tant, caldria estudiar períodes més realistes i apropiats.

Finalment, junt amb la implementació de qualsevol nou règim de prestacions per a les presons, hi ha una necessitat d’avaluacions sòlides i independents per entendre els efectes dels programes, tant positius com negatius.

Les presons del Regne Unit estan vivint un període molt difícil. La forma en què es mesura l’acompliment dels programes de la presó pot tenir un paper important en la seva eficàcia i impacte sobre els delinqüents, així com sobre els professionals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français