Segons un estudi publicat pel diari The Washington Post, l’any 2015, les intervencions amb arma de foc fetes per agents de servei als Estats Units van causar la mort de 991 persones. La majoria (942) eren homes; en 782 casos, havien amenaçat la policia amb armes letals; la raça de les víctimes era majoritàriament blanca (495), i el grup d’edat més comú, entre els 18 i els 44 anys (684).
Crida l’atenció el nombre elevat de persones que anaven desarmades quan la policia va disparar-los (93) o que portaven una arma de joguina (34), circumstància que implica que un 12% de les persones mortes no representaven cap perill efectiu per a la policia ni per a terceres persones. El nombre de negres i hispans (430) també és significativament alt (gairebé iguala al de blancs), dada que significa una clara sobrerepresentació d’aquests grups en comparació amb el pes que tenen en el total de la població. Una dada a tenir en compte és que 251 d’aquestes persones presentaven símptomes de malaltia mental (més del 20% del total) i que 277 tenien més de 45 anys. En la majoria dels casos, la policia justifica la seva actuació perquè la persona objecte de la intervenció atacava la policia (o terceres persones).
Destaca el nombre exageradament elevat de casos a l’estat de Califòrnia (177), en comparació amb altres estats també amb nivells alts de població. Així, per exemple, a l’estat de Nova York només s’enregistraren 19 víctimes. Texas també presenta xifres molt rellevants d’incidents (95), amb majoria de ciutadans negres i hispans (50 comptats conjuntament). El tercer lloc d’aquest rànquing l’ocupa Arizona, amb 39 casos, en aquest cas majoritàriament ciutadans blancs (27). Rhode Island —amb una població de prop d’un milió d’habitants— és l’únic estat en què no es va produir cap mort com a conseqüència d’intervencions policials.
Segons la mateixa font, en data 24 d’octubre del 2016, 776 persones han perdut la vida a mans de la policia des de l’1 de gener. No es tracta, és veritat, de dades oficials, sinó que es recullen a partir del seguiment de notícies, pàgines web de policies, xarxes socials i altres bases de dades independents que també recopilen aquesta informació. Les úniques dades oficials són les corresponents als homicidis justificats que publica l’FBI, que l’any 2015 pujaven a 442. Cal tenir present, però, que els casos no justificats no hi són inclosos. A més, el govern dels Estats Units no ha fet cap intent de rebatre les dades d’aquesta recerca. [*]
Molt possiblement el suposat dret a portar armes reconegut a la segona esmena de la Constitució americana, que afavoreix que hi hagi molta gent armada als carrers, seria la causa que la policia tingui una predisposició excessiva a fer servir l’arma de foc. A més, no és infreqüent que comissions o autoritats policials dictaminin un ús indegut de l’arma per part dels agents, com apunten Los Angeles Times i l’NBC New York. Altres recerques —com la del diari The Guardian— encara ofereixen xifres més elevades (1.146 persones mortes l’any 2015), ja que no només comptabilitzen morts per arma de foc i causades per agents de servei, sinó que hi incorporen també persones mortes per l’ús d’armes elèctriques o sota custòdia policial.
[*] Aquesta recerca, d’altra banda, ha estat reconeguda per les organitzacions periodístiques. The Washington Post i The Guardian han estat nomenats finalistes al Goldsmith Prize for Investigative Reporting de l’any 2016 per les seves recerques sobre morts a causa d’intervencions policials.
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français