Clars i ombres en la seguretat ciutadana a l’Amèrica Llatina

Heraldo Muñoz –antic director del Programa de l’ONU per al Desenvolupament (PNUD)– plantejava en un article a El País una paradoxa sobre l’Amèrica Llatina: com explicar l’augment del crim i la violència si la zona va experimentar, entre els anys 2000 i 2010, el període de major creixement econòmic de les darreres quatre dècades?

34_america_llatinaL’Amèrica Llatina no pateix actualment conflictes armats entre estats i s’ha situat amb fermesa en el context internacional. Avança en la reducció dels índexs de pobresa i la desigualtat, en el creixement econòmic i l’estabilitat financera. Això sí, la regió té la pesada càrrega de la violència, amb més de 100.000 homicidis cada any, segons l’Informe sobre desenvolupament humà 2013-2014 del PNUD.

Aquest escenari ve determinat pels homicidis, els feminicidis, els robatoris –sobretot amb violència–, la violència intrafamiliar, els segrestos i el tràfic de persones.

Alguns investigadors socials [1], des de diversos àmbits, han subratllat les que, a parer seu, podrien ser les causes de l’existència d’aquests nivells de violència, entres les quals:

  • La impunitat, sobretot en qüestions tan bàsiques com la resolució i investigació de tota mena de crims comesos
  • La manca d’una educació pública de qualitat i ràtios molt elevades d’abandonament escolar
  • La crisi de la institució familiar
  • El fracàs de la justícia [2]
  • Les presons són escoles de criminalitat, amb assassinats impunes, motins violents i molta corrupció amb connivència dels funcionaris públics
  • La corrupció, la poca presència i la ineficiència de la policia. El crim organitzat té una gran capacitat corruptora i es manifesta en aquells espais on existeix una gran feblesa institucional.
  • El tràfic d’armes: el continent és considerat el lloc on hi ha més armes de tot el món.
  • La cultura de violència i la manca de valors que generin seguretat

Alguns autors també consideren important el factor econòmic, ja que l’Amèrica Llatina no ha estat capaç de crear un nombre suficient d’ocupacions per absorbir en el mercat laboral formal les persones que, any rere any, cerquen feina. Es tracta, doncs, d’un entorn laboral mancat d’equitat per la precarització dels salaris.

Davant d’aquesta situació, s’estan implementant diverses iniciatives en alguns països de la regió. L’Informe sobre desenvolupament humà 2013-2014 del PNUD planteja algunes recomanacions respecte a una Amèrica Llatina segura, que passen per: reduir els delictes i la violència; endegar polítiques públiques orientades a protegir les víctimes més vulnerables; impulsar un creixement inclusiu, equitatiu i de qualitat; disminuir la impunitat enfortint les institucions de seguretat i justícia; augmentar les oportunitats reals de desenvolupament humà per als joves, i atendre i prevenir de manera integral la violència de gènere.

[1] ANGOSO, R. 11 razones de la inseguridad pública en América Latina [consulta: 12 de setembre de 2015].

[2] Segons l’informe del World Justice Project de l’any 2014, sobre 99 països analitzats, només tres països de la regió –Xile, el Perú i l’Uruguai– estan entre els 40 primers del món per la qualitat del seu sistema judicial, i set països del continent, entre els 25 més corruptes del món.

Enllaços d’interès:

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Comentari / Comentario / Comment / Commentaire

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s