El 18 de juliol es va publicar el Decret que dóna forma al Centre d’Elaboració de Dades de la Policia del País Basc, creat formalment per la Llei 15/2012, de 28 de juny, d’ordenació del sistema de seguretat pública del País Basc. El centre queda configurat com l’òrgan administratiu competent per al tractament (recollida, custòdia, elaboració, classificació i comunicació) de les dades que resultin necessàries per als serveis policials. La configuració d’aquest centre és molt significativa per diversos motius.
En primer lloc, pretén crear una única base de dades que integri tant l’Ertzaintza com les policies locals d’Euskadi. Caldrà que els municipis afectats signin acords específics amb el Departament d’Interior, en els quals s’estructurarà la participació de les policies locals, relacionant els àmbits objecte de la informació compartida, les seves característiques i els requeriments tècnics necessaris per a l’ús de les bases de dades comunes.
El País Basc s’afegeix així al procés iniciat per Catalunya l’any 2002, que ha comportat que la immensa majoria de les policies locals de Catalunya (208 de 214) comparteixin amb els Mossos d’Esquadra la mateixa base de dades, amb informació d’interès policial. Aquest procés ha requerit també signar acords ad hoc 1) amb tots i cadascun dels municipis per tal que les seves policies locals s’hi incorporin.
Tenint en compte el desenvolupament i les dimensions que han tingut les policies locals les darreres dècades, és molt rellevant la inclusió de les dades relatives a les seves activitats en un instrument comú que permeti dibuixar un escenari més aproximat a la realitat de la seguretat. Les dades policials presenten una alta xifra negra a causa de la baixa denúncia dels incidents delictius, per diversos motius. Si, a més, les dades corresponents als cossos policials que més presència tenen al territori no s’incorporen a les estadístiques policials, es perd una part important d’informació sobre l’activitat policial que pot ser d’interès, per exemple, per resoldre casos o generar intel·ligència.
En segon lloc, el centre basc presenta una novetat interessant: l’organisme es configura dins del marc del Departament d’Interior (concretament, de la Viceconselleria de Seguretat), però fora de l’estructura de la Policia, circumstància que li pot donar una mica de distància en relació amb el dia a dia de l’organització policial mare (l’Ertzaintza) i li ofereix una idea més global com a base de dades de tota la Policia del País Basc. La incorporació d’un representant de l’Ertzaintza i un altre de les policies locals, més un expert en informàtica i un altre en drets fonamentals, configuren el Centre d’Elaboració de Dades com un òrgan tècnic amb prou autonomia respecte a les organitzacions que la nodriran de dades.
Si aquesta iniciativa es consolida —cal pensar que sí—, altres actors hauran de fer passes en la mateixa direcció, ja que, en cas contrari, comparar les estadístiques policials es farà impossible, atès que a la resta del territori de l’Estat les dades policials no incorporen els registres de les policies locals. És la situació que es dóna actualment en comparar les dades del Ministeri de l’Interior amb les del Departament d’Interior de la Generalitat, que responen a realitats diferents i, en conseqüència, poden induir a confusió. Les del Ministeri només inclouen dades de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil, mentre que les del Departament d’Interior, a més de les dades dels Mossos d’Esquadra, també inclouen les de les policies locals de Catalunya, i presenten, òbviament, taxes delinqüencials més altes.
1) Vegeu, com a exemple, aquest conveni.
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français