Després del canvi unilateral en la tipificació dels registres de la Gendarmeria Nacional francesa l’any 2012, la Policia Nacional també s’hi va afegir l’any següent, trencant una sèrie estadística de la coneguda base de dades policial État 4001, que havia tingut continuïtat durant un període de quaranta anys.

A més de la impossibilitat d’estudiar tendències delinqüencials a partir del 2012, les dades anuals ja no es poden oferir globalment perquè les categories utilitzades per totes dues organitzacions policials no coincideixen i no es poden agrupar categories diferents.

L’única excepció clara la constitueixen els homicidis voluntaris (incloent-hi les lesions amb resultat de mort), en què els dos cossos policials els categoritzen de la mateixa manera. Aquesta és l’única dada concreta que ha ofert l’Observatori Nacional de la Delinqüència i les Respostes Penals (ONDRP) en relació amb els registres policials del 2015. Els homicidis presenten un augment considerable (17,7%), però atribuïble totalment als atemptats terroristes dels mesos de gener i de novembre.

Així, en el primer atemptat van morir 16 persones i en el segon, 129, xifres que fan un total de 145 delictes. L’increment en relació amb els homicidis de l’any anterior (792) va ser de 140 (932). És a dir, sense els atemptats, els homicidis s’haurien mantingut a la baixa. No és un fet nou, també va passar als Estats Units l’any 2001, a Espanya amb les dades del 2004 i al Regne Unit l’any 2005.

En la resta de categories penals, l’Observatori només s’atreveix a oferir dades parcials, bé de la Gendarmeria, bé de la Policia Nacional. Però, fins i tot en alguns d’aquests casos, en qüestiona la fiabilitat. Així, en el cas de la violència, els maltractaments i l’abandonament d’infants, l’increment constant i exagerat dels delictes enregistrats per la Policia Nacional (un creixement del 85% entre el 2012 i el 2015, gairebé 12.000 fets més) l’atribueixen a canvis de criteri tant a l’hora d’intervenir com de qualificar els fets. No troba, l’Observatori, fenòmens socials recents que justifiquin aquesta tendència sobtada.

D’altra banda, cal tenir en compte que algunes d’aquestes tipologies que recullen de manera diferent la Policia Nacional i la Gendarmeria tenen índexs de denúncia molt baixos (per exemple, els abusos sexuals només es denuncien un 10% de les vegades; el furt o robatori de bicicletes i el vandalisme contra el vehicle, entre el 10 i el 20%, i els furts prop d’un 30%). Només els robatoris de vehicle i al domicili es denuncien en percentatges que oscil·len entre el 70 i el 90%, majoritàriament perquè la denúncia constitueix un requisit per cobrar de l’assegurança.

Si tenim en compte totes aquestes circumstàncies, haurem d’esperar a la publicació de les dades de l’Enquesta Cadre de Vie et Sécurité per tenir alguna idea sobre l’evolució de la delinqüència a França l’any 2015.

Podeu consultar el document original al web de l’Institut Nacional d’Estudis Superiors sobre Seguretat i Justícia (INHESJ).

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français