El Basque Center on Cognition, Brain and Language de Sant Sebastià, juntament amb la Binghamton University dels Estats Units, estan desenvolupant una tecnologia biomètrica basada en el brainprint, l’escàner de reaccions cerebrals a determinats estímuls (la lectura de paraules o l’observació de fotografies). L’escàner es porta a terme amb elèctrodes col·locats al cap que enregistren diferents reaccions encadenades en forma d’ones cerebrals, les quals, segons sembla, són úniques per a cada individu.

El maig del 2015, els centres que col·laboren en la recerca van publicar a la revista Neurocomputing que l’exactitud en el reconeixement dels 32 individus que s’havien sotmès a les proves havia estat del 97%. En aquesta fase, se’ls havia testat la reacció a acrònims com DVD o FBI i a un seguit d’imatges de mig segon de durada (per exemple, un tros de pizza, un vaixell o l’actriu Anne Hathaway).

Amb tot, en una entrevista concedida uns mesos després a una publicació en línia de la mateixa Universitat de Binghamton, un dels coordinadors del projecte, el professor Zhapeng Jin, va assenyalar que ja havien assolit el resultat del 100% d’exactitud. Segons el professor, aquest increment es deu al fet que les proves posteriors s’havien centrat en parts del cervell no volitives i no en les del pensament actiu, que són menys estables als processos d’aprenentatge o experimentació.

Aquest mètode es presenta com una alternativa més segura que les utilitzades fins ara per identificar individus, perquè, malgrat la precisió de l’anàlisi de les empremtes dactilars (que segons un estudi nord-americà de la National Academy of Sciences és del 99,8%), els equips policials i de seguretat han detectat un seguit de casos que fan possible suplantar una identitat. Un exemple que exposa el professor Jin, potser una mica extrem però il·lustratiu, és fer servir un dit tallat a una persona per identificar-se en lloc seu. També s’ha assenyalat la possibilitat de crear motlles després d’obtenir l’empremta d’una determinada persona en un objecte. Els escàners d’iris presentarien, d’acord amb l’estudi, un problema similar. En tots dos casos, es podria forçar una persona a identificar-se. En el cas de l’escàner cerebral, no es pot comprometre la identitat d’una persona d’aquesta manera, perquè si la forcessin “a punta de pistola” li causarien un estat d’estrès que n’alteraria la capacitat cerebral.

El problema obvi que presenta actualment el brainprint és la necessitat de disposar d’un casc amb elèctrodes, i això resulta car i poc disponible per a l’ús quotidià. Precisament per això, i donat l’estat de desenvolupament d’aquesta tecnologia, no es presenta com un identificador per utilitzar, per exemple, en caixers automàtics o per desblocar el telèfon mòbil. La proposta que es planteja a mitjà termini és utilitzar el brainprint com a verificador en controls de seguretat en centres d’alt risc, com ara centres militars, centres d’intel·ligència o centrals nuclears.

Podeu consultar l’estudi del Basque Center on Cognition, Brain and Language i la Binghamton University publicat a la revistaNeurocomputing: Brainprint: Assessing the uniqueness, collectability, and permanence of a novel method for ERP biometrics.

L’entrevista al professor Zhapeng Jin està disponible a la pàgina web de la Universitat de Binghamton.

També podeu llegir l’estudi sobre l’ús d’empremtes dactilars que va dur a terme el 2011 la National Academy of Sciences dels Estats Units: Accuracy and reliability of forensic latent fingerprint decisions.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français