El funcionament normal dels serveis essencials que es presten a la ciutadania rau sobre un seguit d’infraestructures de gestió tant pública com privada, el funcionament de les quals no permet solucions alternatives: les anomenades infraestructures crítiques. Per això cal dissenyar una política de seguretat homogènia i integral al si de les organitzacions, específicament adreçada a les infraestructures crítiques, en la qual es defineixin els subsistemes de seguretat que s’implantaran per protegir-les. L’objectiu és impedir-ne la destrucció, interrupció o pertorbació, amb el perjudici subsegüent en la prestació dels serveis essencials a la població.

La Llei 8/2011, de 28 d’abril, per la qual s’estableixen mesures per a la protecció de les infraestructures crítiques, té per objectiu establir les estratègies i les estructures organitzatives adequades que permetin dirigir i coordinar les actuacions dels diversos òrgans de les administracions públiques en matèria de protecció d’infraestructures crítiques, un cop identificades i consignades. També s’impulsa la col·laboració i la implicació dels organismes o empreses gestores i propietàries (operadors crítics) d’aquestes infraestructures, per tal d’optimitzar el grau de protecció d’aquestes contra atacs intencionats que poden afectar la prestació de serveis essencials. El Reial decret 704/2011, de 20 de maig, que aprova el Reglament de protecció de les infraestructures crítiques, desplega aquesta Llei.

L’article 13 de la mateixa Llei 8/2011 explicita els compromisos per als operadors crítics públics i privats, entre els quals destaca la necessitat d’elaborar un pla de seguretat de l’operador (PSO) i els plans de protecció específics que es determinin (PPE).

Aquesta informació es pot ampliar a la Resolució de 8 de setembre de 2015 de la Secretaria d’Estat de Seguretat per la qual s’aproven els nous continguts mínims dels plans de seguretat de l’operador i dels plans de protecció específics.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français