L’amenaça terrorista a la UE continua sent elevada

L’any 2017, 68 persones van perdre la vida com a conseqüència d’atacs terroristes a la Unió Europea. Tot i que el nombre de baixes va disminuir l’any passat respecte del 2016, el nombre d’atacs a Europa va augmentar. L’Informe 2018 sobre la situació i la tendència del terrorisme (TE-SAT) elaborat per l’Europol proporciona una visió general del caràcter de l’amenaça terrorista que afronta la UE el 2017.

Nou estats membres de la UE van informar d’un total de 205 atacs terroristes frustrats, fallits i consumats el 2017 (2016: 142). Es tracta d’un increment del 45% respecte del 2016 i d’un canvi de la tendència a la baixa que va començar el 2014.

Aquests atacs van matar 68 persones i van deixar 844 ferits. Gairebé totes les baixes (62) van ser resultat d’atacs terroristes gihadistes. El nombre d’atacs terroristes gihadistes va créixer de 13 el 2016 a 33 el 2017.

975 individus van ser arrestats a la UE per delictes relacionats amb el terrorisme (2016: 1.002). La majoria d’aquestes detencions estaven relacionades amb el terrorisme gihadista: sospitosos de participar en activitats d’algun grup terrorista, de planificar i preparar atacs, i de portar a terme activitats de facilitació com difondre propaganda, reclutar i finançar el terrorisme.

L’informe destaca algunes de les tendències principals:

  • Els atemptats recents a mans dels terroristes gihadistes han seguit tres vies diferents:
  • La preferència per atacar persones, en comptes d’altres objectius, per provocar una resposta emocional del públic en general (París, maig del 2018; Barcelona, ​​agost del 2017)
  • Atacs a símbols d’autoritats (Lieja, maig del 2018; Trèbes, març del 2018)
  • Atacs a símbols d’estil de vida occidentals (Manchester, maig del 2017)
  • Els nous atemptats a la UE per part dels terroristes gihadistes que segueixen algun d’aquests patrons, o una combinació d’aquests, són molt probables.
  • A més de l’augment dels atacs gihadistes, la preparació i execució s’han tornat menys sofisticats.
  • Sovint els terroristes gihadistes són actors solitaris, ja sigui preparant-se a si mateixos o facilitats pel seu entorn més immediat.
  • No obstant això, la propaganda en línia i la creació de nodes a través de les xarxes socials són encara mitjans essencials per reclutar, radicalitzar i recaptar diners. El coneixement sovint rudimentari de l’Islam fa que els atacants potencials siguin vulnerables a la influència i la manipulació.
  • Els atacs gihadistes recents van ser comesos principalment per terroristes domèstics, radicalitzats sense haver viatjat per unir-se a un grup terrorista a l’estranger. Entre la gran varietat d’atacants, alguns van ser coneguts per la policia, però no per activitats terroristes, i la majoria no tenien vincles directes amb cap organització gihadista.
  • La degradació de les anomenades “estructures organitzatives de l’Estat Islàmic” (IS) no implica una reducció de l’amenaça del terrorisme gihadista. Les activitats terroristes a la UE ordenades, guiades o inspirades per IS, Al-Qaida o altres organitzacions gihadistes continuen sent una possibilitat real.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La UE lluita contra les amenaces híbrides

La Unió Europea ha d’afrontar greus amenaces, com la radicalització violenta, els atacs químics, els ciberatacs o les campanyes de desinformació. Totes tenen com a comú denominador desestabilitzar i posar en perill la nostra societat, però també minar els valors fonamentals de la UE.

Les amenaces híbrides són aquelles activitats, militars o no, que utilitzen mitjans més o menys convencionals i que provenen d’actors estatals o aliens a l’Estat amb la pretensió d’aconseguir uns objectius polítics específics. Són multidimensionals, combinen mesures coercitives i subversives tot utilitzant eines i tàctiques de diferent tipus. Aquestes amenaces s’orienten a les vulnerabilitats crítiques i pretenen crear confusió per dificultar una presa de decisions eficaç.

Els atacs híbrids poden adoptar formes diferents. Els ciberatacs a sistemes crítics d’informació mitjançant la interrupció de serveis crítics, la debilitació de la confiança en les institucions governamentals i l’aprofundiment de les divisions socials en són alguns exemples. Les amenaces químiques, biològiques, radiològiques i nuclears distribuïdes per mitjans no convencionals es consideren dins d’una categoria pròpia com a conseqüència del dany potencial que poden causar.

Davant d’aquesta situació, la UE ha de millorar la capacitat per detectar en una fase primerenca les activitats malicioses i ha d’augmentar la capacitat de resiliència de les infraestructures crítiques, de les societats i de les institucions. La lluita contra les amenaces híbrides requereix l’acció ferma dels estats membres, així com l’estreta col·laboració amb els països socis i l’OTAN. Tot això resulta fonamental per millorar la capacitat de resistència i de recuperació davant dels atacs.

L’any 2015 es van identificar 22 àrees d’actuació, que abasten des de la sensibilització fins al foment de la resiliència. Algunes d’aquestes actuacions van ser les següents:

  • Crear un organisme que reculli informació i intel·ligència dels estats membres per informar els responsables de la presa de decisions.
  • Crear a Hèlsinki un Centre Europeu d’Excel·lència contra les amenaces híbrides per a la recerca i l’anàlisi que formi els estats de la UE i els aliats de l’OTAN.
  • Realitzar una comunicació estratègica i proactiva i fer el seguiment dels mitjans de comunicació per contrarestar les notícies falses.
  • Incrementar la resiliència en el sector energètic tot diversificant les fonts i rutes energètiques i promoure estàndards de seguretat.
  • Preparar simulacres de protecció civil per avaluar el grau de preparació en situacions de crisi.
  • Fer un abordatge de la desinformació en línia per a una internet més segura, prevenir les interferències a les eleccions i proporcionar una millor informació de la UE i de les seves polítiques.

Alguns reptes pendents apunten cap a la necessitat de millorar la detecció primerenca de les amenaces híbrides i incrementar les mesures contra les campanyes de desinformació; detectar activitats malicioses i el seu origen dins o fora de la UE, i comprendre la vinculació entre esdeveniments aparentment no relacionats. També cal millorar la preparació davant d’atacs químics, biològics, radiològics i nuclears, així com reforçar les mesures de ciberseguretat i contraintel·ligència.

Enllaços d’interès:

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

L’accés dels terroristes al comerç il·legal d’armes

SAFTEEl projecte per a l’estudi de l’adquisició d’armes il·legals per part dels terroristes a Europa (SAFTE per les seves sigles en anglès) és un projecte internacional de recerca que va crear la Comissió Europea amb l’objectiu de lluitar contra l’accés dels grups terroristes al mercat il·lícit d’armes a Europa. L’estudi analitza el comerç il·legal d’armes a vuit estats europeus: Bèlgica, Croàcia, Dinamarca, França, Itàlia, Holanda, Romania i el Regne Unit.

Aquest estudi vol contribuir a millorar l’experiència i el coneixement dels mercats il·legals d’armes a la UE; a conèixer les xarxes que utilitzen els terroristes per accedir a aquests mercats i les polítiques que han estat desenvolupant els estats membres per lluitar contra aquest fenomen, i a proposar noves polítiques per als estats estudiats i d’altres de la UE, amb l’objectiu de lluitar contra la venda il·legal d’armes i recollir les bones pràctiques que es detectin als estats membres perquè puguin servir a altres estats.

El març del 2018, s’han publicat els resultats dels treballs duts a terme durant el projecte. Aquests treballs han demostrat l’existència de diversos mercats il·lícits d’armes en el territori de la UE, cadascun amb les seves característiques i dinàmiques específiques. Aquests mercats han anat facilitant la connexió entre els grups criminals i els terroristes, provocant que els terroristes puguin accedir a armes de foc i fins i tot a material militar.

Les xarxes terroristes també poden involucrar-se en el desviament directe d’armes que inicialment són legals, a través de robatoris selectius d’armes de propietat estatal o privada. Això passa quan no troben el tipus específic d’armes de foc que busquen, ja sigui perquè no tenen les connexions criminals necessàries o perquè no n’hi ha disponibilitat al mercat il·legal d’armes.

L’estudi mostra coneixements força concrets sobre el tema, com, per exemple, que les armes que provenen de Croàcia són utilitzades principalment per grups que actuen a Holanda, Suècia, Alemanya i el Regne Unit, mentre que els grups que actuen a la resta d’Europa Occidental provenen de rutes a través d’Espanya. En cap cas l’estudi exclou la possibilitat d’origen de Sèrbia i Bòsnia i Hercegovina.

Per lluitar contra aquestes activitats criminals, recomanen tenir una actitud proactiva per millorar el coneixement del tràfic il·legal d’armes, adaptar les polítiques i les normes reguladores sobre armes, i optimitzar les capacitats operatives i la cooperació, establint un nivell d’intercanvi a escala nacional, un altre a escala de la UE i un tercer a escala internacional.

Enllaç d’interès:

http://terrorism.flemishpeaceinstitute.eu/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La cara B de les polítiques contra l’extremisme violent

El passat mes de febrer el Transnational Institute i els acadèmics Arun Kundnani i Ben Hayes van publicar l’informe The globalisation of Countering Violent Extremism policies. Undermining human rights, instrumentalising civil society. El document fa un repàs de quines han estat les polítiques associades a la lluita contra l’extremisme violent (Countering Violent Extemism – CVE) i les seves conseqüències en l’àmbit del respecte dels drets fonamentals i el rendiment de comptes.

Les polítiques CVE pretenen ser una aproximació més progressista, holística i preventiva en contraposició a la naturalesa reactiva de l’anomenada guerra contra el terrorisme. Els primers a implantar-les van ser els Països Baixos i el Regne Unit (a mitjans de la dècada anterior), i posteriorment es van estendre a altres països europeus, als EUA i a institucions supranacionals com la Unió Europea i l’ONU.

Malgrat tot, els autors de l’informe consideren que els plantejaments de les CVE tenen diversos elements que generen controvèrsia. Tot i tenir una vocació holística i de cercar els factors subjacents a la violència radical, els promotors d’aquestes polítiques han apuntat com a causa principal la difusió d’una ideologia extremista com a factor detonant de la radicalització. Això fa que, tot i tenir un àmbit d’acció[1] amplíssim, es focalitzi especialment a controlar i erradicar la difusió del missatge, així com  a fer un esforç per modelar-lo.

Segons els autors, doncs, aquesta aproximació pot dur a una expansió de polítiques de vigilància i a un excés de zel que comporti censura a internet o a una criminalització de diferents col·lectius per una simple qüestió ideològica. A la vegada, tenint en compte que les CVE fan un gran esforç per involucrar diferents actors públics i privats, resulta gairebé impossible que els agents de la societat civil que treballen en aquest àmbit, però amb perspectives diferents, es distingeixin de les campanyes governamentals. I, finalment, les iniciatives CVE es duen a terme des d’àmbits públics d’execució de polítiques públiques, però lluny del control de les càmeres legislatives, de manera que deriven cap a un afebliment dels controls democràtics i de rendiment de comptes.[2]

En definitiva, els autors assenyalen el perill que la voluntat d’arribar a tots els àmbits socials per prevenir el radicalisme violent esdevingui finalment una eina d’enginyeria social i d’estigmatització si els elements de control democràtic i rendiment de comptes no es posen en pràctica.[3]

[1] Entre els tipus d’accions de les CVE hi trobem activitats de participació i divulgació, foment de capacitats i ajuda al desenvolupament, educació i formació, campanyes publicitàries i de relacions públiques i col·laboracions entre organismes policials i no policials.

[2] Els autors proposen diversos exemples, entre els quals, en l’àmbit de la Unió Europea, el Radicalisation Awareness Network (RAN) que, segons l’estudi, no sotmet la seva activitat a un control democràtic rellevant i manté de manera opaca la seva extensa xarxa d’afiliació.

[3] Els autors proposen fins a dotze punts per valorar si una política CVE s’ajusta als criteris democràtics i de drets fonamentals. En destacaríem una aproximació basada en el respecte als drets fonamentals, així com d’igualtat de gènere i de drets dels menors; un control democràtic i judicial; evitar tenir com a objectiu un sol col·lectiu racial o religiós que pugui incórrer en discriminació; evitar a la vegada intrusions en la privacitat o accions de censura i, finalment, no desbaratar els esforços de la societat civil en aquest camp.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Regne Unit dotarà la policia de més poders per fer front al terrorisme

L’any 2017, la Gran Bretanya va patir tres atacs terroristes. Al març, a Londres, van tenir lloc els fets del pont de Westminster i el Parlament britànic; al juny, els del pont de Londres i el Borough Market, i al maig, a Manchester, l’atac al final d’un concert de l’artista americana Ariana Grande. Aquests atemptats van causar la mort de 35 persones.

Òbviament, aquests esdeveniments continuats han obert un debat a la societat britànica sobre el procés de radicalització i sobre les mesures per detectar-la. En aquest debat, el govern britànic vol canviar el marc legislatiu per donar més poders als serveis d’intel·ligència (MI5) i a la policia per tal de prevenir nous episodis terroristes.

L’MI5 informa que hi ha més de 23.000 casos a vigilar, però que només se n’investiguen 3.000. A més, segons les dades del govern britànic, l’amenaça terrorista ha augmentat des del 2011, quan es va publicar l’estratègia contra el terrorisme.

La nova proposta governamental, segons la majoria de la premsa britànica, donarà el poder a l’MI5 per poder treballar i coordinar les actuacions amb la policia i la resta dels serveis implicats, ja sigui en l’àmbit nacional com local. L’objectiu és poder posar els sospitosos de radicalització sota supervisió.

Es vol augmentar el temps a la presó, com ja va anunciar el govern britànic, i es proposa fer un intens seguiment fins i tot quan la persona hagi complert la pena imposada. També es fa una crida a professors, metges i altres líders de la comunitat perquè informin de qualsevol sospita de radicalització que puguin detectar.

L’objectiu, segons la Ministra d’Interior, és no deixar espai per al terrorisme, impedint el reclutament per mantenir segures les famílies i la comunitat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Impacte creixent del paper de les armes de destrucció massiva en el terrorisme

Al llarg de la història moderna, les armes de destrucció massiva (ADM) han tingut un paper rellevant i la comunitat internacional ha fet molts esforços per minimitzar el risc tan elevat que suposen, ja que comporten un gran impacte polític, econòmic i de seguretat a escala global.

El col·lectiu QBRNE[1] fa referència a la col·lectivitat d’actes terroristes duts a terme amb materials químics, biològics, radioactius, nuclears i explosius. Segons apunta la Interpol, ja l’any 1994, Ossama Bin Laden, líder del grup terrorista Al-Qaeda, feia una crida als seguidors gihadistes per a l’adquisició d’ADM com a deure religiós. En la mateixa línia, els últims anys el grup terrorista Estat Islàmic ha intentat aconseguir materials químics i biològics.

El Consell de Seguretat de les Nacions Unides va donar avís del risc creixent que grups terroristes obtinguin armes de destrucció massiva durant la reunió del 28 de juny de l’any passat, en la qual es va remarcar l’ús recent d’armes químiques per part d’Estat Islàmic a Síria i l’Iraq. La Guerra de Síria, que compleix ja el seu vuitè any, ha provocat un gran impacte mediàtic i internacional a causa dels atacs indiscriminats duts a terme amb armes químiques. El terrorisme, que cada vegada té més interès a posseir aquest tipus d’armes, té per objectiu culminar un dels punts essencials que requereix la seva activitat: la propagació del terror.

Així doncs, la Interpol se serveix de tres pilars per intentar fer front a aquesta situació:

  • Intercanvi d’informació i avaluació de l’amenaça a través d’un informe mensual
  • Formació i capacitació als estats membres quant al col·lectiu QBRNE
  • Suport operatiu i d’investigació en cas d’atac o incident

La cooperació internacional es converteix en el pilar fonamental per enfrontar-se a aquest fenomen. És de vital importància per garantir l’estabilitat internacional, tenint en compte la magnitud de l’amenaça que les armes de destrucció massiva suposen, i la vocació de superació i innovació dels grups terroristes actuals.

1. El col·lectiu NBRQ fa referència a les Armes de Destrucció Massiva en la seva vessant química, biològica, radiològica i nuclear. En el fenomen terrorista s’afegeix també l’arma de tipus “Explosiva”. Les ADM són armes molt destructives i amb un gran nivell de mortalitat per a la població si aquestes s’usen.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Ecoterrorisme, terrorisme ecològic o terrorisme en defensa del medi ambient

En un document d’arxiu de l’FBI que data del 12 de febrer de l’any 2002, es feia referència a un tipus d’extremisme greu protagonitzat per grups com el Front d’Alliberament Animal (ALF) i el Front d’Alliberament de la Terra (ELF). L’any 2002, s’estimava que aquests grups havien comès més de 600 actes criminals i havien causat danys superiors als 43 milions de dòlars als Estats Units en un període de sis anys. Segons el mateix document, l’ALF es va establir a la Gran Bretanya a mitjans de la dècada dels 70 i va actuar als Estats Units a finals del mateix període. L’ALF estava compromès a posar fi a l’abús i l’explotació animal mitjançant accions directes contra empreses o individus que utilitzaven els animals per a la investigació o per lucrar-se (granges, restaurants, laboratoris d’investigació animal, etc.). Posteriorment, l’any 1992, l’ELF es va fundar a Brighton (Anglaterra) i el 1993 totes dues organitzacions van declarar en un comunicat la solidaritat de les seves actuacions. Aquesta segona organització cometia actes de sabotatge i atemptats contra la propietat en aquelles indústries i entitats que, amb la seva activitat, perjudicaven el medi ambient.

L’informe anual de l’Europol sobre la situació del terrorisme documenta aquesta forma d’extremisme des de l’any 2008. El darrer informe, de l’any 2017, que recull els incidents corresponents al 2016, indica que l’activisme d’aquests grups es va concretar bàsicament en accions pacífiques i legals tant en l’espai físic com virtual. No obstant això, es van registrar diversos incidents violents deguts a la infiltració de grups anarquistes i d’extrema esquerra, que van imposar el seu modus operandi. Els incidents més destacats es van produir a Bèlgica, Alemanya i Itàlia.

Concretament a Bèlgica, activistes a favor dels drets dels animals van organitzar diverses protestes contra l’experimentació i el sacrifici d’animals sense l’ús d’anestèsia. En general, van ser actes pacífics, amb l’excepció d’algunes entrades no autoritzades a granges per filmar les condicions de vida dels animals i denunciar les situacions d’abús.

A Alemanya, grups extremistes van sabotejar cablejat de línies de ferrocarril.

A Itàlia, existeix un important moviment contra la construcció del tren d’alta velocitat (No Tav); en aquest marc, es van cometre actes de sabotatge a Bolonya i a Roma. A partir del moviment No Tav, també han sorgit altres grups d’inspiració similar com No Grandi Navi contra l’arribada de grans creuers a Venècia; el grup No Ponte contra la construcció d’un pont a l’estret de Messina i el grup No Ombrina contra les perforacions petrolieres al mar Adriàtic.

Al nostre país, no es podria parlar d’activitat ecoterrorista, encara que sí que s’han documentat episodis aïllats com l’alliberament massiu de visons a granges de cria.[1] Hi ha una sensibilització social creixent contra el maltractament animal i a favor d’estils de vida més sostenibles, que es manifesta principalment de forma pacífica; que fins ara s’ha mantingut dins els marges legalment acceptables i legítims.

[1] Vegeu també: https://www.scribd.com/document/200088143/Roba-i-esclavatge-II-Depurant-responsabilitats-sobre-la-introduccio-del-viso-america-a-Espanya-Jerusa-Villergas.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Europol detecta un rol creixent de la dona en l’operativa gihadista

L’Europol recull en el seu Informe 2017 un total de 14 tendències i traça les línies generals respecte de les activitats violentes i el terrorisme en totes les seves vessants, dedicant gran part de l’informe al terrorisme de caràcter gihadista. El grau d’activitat del terrorisme gihadista a la Unió Europa segueix sent alt i l’any 2016 ha acabat amb un total de 718 persones detingudes, de les quals una de cada quatre eren dones, cosa que representa un 26% de l’activitat femenina en el terrorisme.

Les tendències actuals es mouen en un escenari on els actors poden ser dirigits o inspirats per Estat Islàmic per fer atacs preparats acuradament i de manera espontània i eficaç amb l’objectiu de crear un gran impacte. S’espera que el flux de migrants i refugiats continuï i que sigui aprofitat per Estat Islàmic. No obstant això, hi ha una disminució respecte al nombre de persones que viatgen a zones de conflicte, però hi ha un major nombre de retornats, fet que pot augmentar l’amenaça per a Europa. A més, el paper de les dones i els nens en el terrorisme de caràcter gihadista és cada vegada més representatiu.

Com en altres ocasions, Estat Islàmic va formular les regles de comportament que haurien de complir les dones basant-se particularment en la funció de tenir fills i educar-los en la ideologia del grup i també en la submissió davant els seus marits. Malgrat el tracte inferior cap a la dona, el grup ha utilitzat la seva figura com a via per incentivar l’adhesió de més combatents, i també n’ha afavorit l’evolució cap a dona combatent respecte de la participació d’aquest col·lectiu en la perpetració d’accions violentes.

L’amenaça terrorista desenvolupada per individus o grups s’inspira en propaganda i missatges gihadistes. El terrorisme gihadista se serveix de plataformes de xarxes socials i mitjans de comunicació per difondre el seu missatge, en què destaquen la revista Dabiq en el cas d’Estat Islàmic i Inspire a l’entorn d’Al-Qaeda. Aquesta última incideix sobre la importància del fet que la dona tingui prohibit participar en atacs terroristes. Durant el 2016 es va veure una gran disminució de l’activitat propagandística d’Estat Islàmic a causa de la major pressió al grup en la seva àrea d’activitat. A més, el missatge durant aquest període va canviar, substituint la retòrica de l’islam victoriós per la de la lluita contra l’aliança occidental-jueva xiïta.

La Unió Europea i, en especial, els estats membres que formen part de la coalició contra Estat Islàmic a l’Iraq i Síria es veuen amenaçats pel terrorisme internacional. Segons l’Europol, aquests països podrien ser utilitzats per al trànsit de combatents terroristes estrangers o repatriats. L’any 2016 va acabar amb 142 atacs fallits, frustrats o completats a la Unió, 47 dels quals es van materialitzar, causant la mort de 142 persones i 379 ferits, gairebé tots víctimes del terrorisme gihadista.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La Unió Europea garanteix prou els drets dels sospitosos de terrorisme?

El mes de desembre del 2017 es va publicar un estudi sobre Polítiques i lleis de la UE i els estats membres sobre persones sospitoses de delictes relacionats amb el terrorisme, que havia estat encarregat pel Departament de polítiques del Parlament Europeu per als drets dels ciutadans i els afers constitucionals.

L’estudi presenta un resum sobre el marc legal i les polítiques de la UE i 10[1] estats membres (escollits per haver patit el terrorisme o per particularitats de la seva legislació antiterrorista) i en destaca la manca d’homogeneïtat en dues qüestions clau. La primera és que la Directiva 2017/541 ofereix una definició de “terrorisme” prou àmplia perquè els estats membres la interpretin de manera discrecional. En aquest sentit, recomana que els estats membres segueixin intercanviant punts de vista sobre aquesta definició i com s’interpreta a la pràctica.

La segona, i l’aspecte principal, és que en la majoria dels estats membres el concepte de “sospitós” engloba una gran varietat de supòsits i amb un ampli marge de drets reconeguts. Per tant, en funció del moment processal en què es trobi la persona investigada, estaria protegida, com a mínim, pels drets individuals que cada persona té abans d’estar sota sospita i, com a màxim, pels drets garantits per a les persones sobre les quals s’ha iniciat un procediment (passant per estadis intermedis, com ara els drets que corresponen a “persones d’interès” o els reconeguts a persones que han estat subjectes d’una mesura administrativa).

L’estudi recomana als estats membres regular d’una manera més clara les diferents categories de sospitosos, així com el marc legal i els drets que els corresponen per a cada supòsit. També considera que la UE hauria d’actualitzar el conjunt de drets de les persones sospitoses i incloure que el concepte de “sospitós” s’ha d’entendre de forma àmplia, de manera que qualsevol persona que comenci a ser investigada ja tingui garantit un conjunt de drets.


L’estudi també ha detectat mancances, com que en l’àmbit europeu hi ha poca informació més enllà de l’informe anual de l’Europol sobre la situació i les tendències del terrorisme a la Unió Europea. Els autors proposen fomentar des de la UE alguna iniciativa semblant a la Base de Dades Globals sobre Terrorisme, liderada pel Consorci per a l’Estudi del Terrorisme i les Respostes al Terrorisme, amb seu als EUA.

Pel que fa a l’intercanvi d’informació, destaquen que existeixen massa nivells que s’encavalquen. Així, tant als estats com a la Unió Europea hi ha diversos organismes amb competències concurrents en matèria d’informació sobre terrorisme. A més, no s’ha d’oblidar el paper dels acords bilaterals entre països i la gran quantitat de relacions informals que també generen intercanvi d’informació. Com a conseqüència d’aquests problemes, hi ha poca informació pública disponible sobre les pràctiques d’intercanvi d’informació formals i l’eficiència d’aquests mecanismes.

Com a solució, recomanen una major transparència i que les dades relacionades amb l’intercanvi d’informació siguin recollides i publicades per millorar l’eficàcia i eficiència d’aquests instruments. Si s’aconseguís aquest objectiu, amb més transparència i més informació disponible, s’obririen noves línies d’investigació en relació amb la protecció dels drets de les persones sospitoses o els mecanismes d’intercanvi d’investigació.

[1] Alemanya, Bèlgica, Espanya, França, Grècia, Itàlia, els Països Baixos, Polònia, el Regne Unit i Suècia.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

França intenta combatre l’amenaça dels vehicles ariet

En el marc de l’estratègia antiterrorista a França i, concretament, des del 2 de novembre del 2017 fins al 30 d’abril del 2018, s’articulen un seguit de mesures de vigilància, prevenció i protecció en diferents àmbits, entre els quals destaca la sensibilització davant l’amenaça de vehicles ariet.[1]

Els atacs mitjançant els vehicles ariet constitueixen un modus operandi utilitzat per part de les organitzacions terroristes. La vigilància per fer front a aquest tipus d’atac implica els actors públics i privats que gestionen parcs de vehicles (empreses de lloguer, empreses de transport de viatgers o de mercaderies). Els qui treballen en aquests àmbits han d’informar sense demora les autoritats sobre els incidents relatius als robatoris de vehicles o sobre altres comportaments sospitosos.

La Secretaria General de la Defensa i de la Seguretat Nacional (SGDSN) publica al seu web una fitxa amb recomanacions per fer front a aquesta amenaça.

Les recomanacions es fan a un triple nivell: la gestió del parc de vehicles, el personal contractat i els conductors de vehicles.

Gestió del parc de vehicles:

  • Informar el personal de les empreses que gestionen parcs de vehicles sobre els procediments de notificació.
  • Limitar la subcontractació.
  • Dotar l’empresa, les seves instal·lacions i els vehicles d’elements de seguretat adaptats.
  • Utilitzar dispositius GPS a la flota de vehicles per detectar de forma ràpida un itinerari anormal, especialment en els transports de mercaderies perilloses.
  • Informar les forces de seguretat de les situacions o fets anormals.
  • Personal contractat per les empreses de lloguer o transport:
  • Verificar la fiabilitat del personal contractat per les empreses (referències presentades).
  • Fer especial atenció al personal temporal.
  • Formar regularment el personal en matèria de seguretat.
  • Fer especial atenció als comportaments anormals i al risc de radicalització.
  • Els conductors de vehicles:
  • Fer aturades o estacionaments al més breus possible, en un lloc no aïllat i segur.
  • Fer controls visuals de les proximitats del vehicle estacionat abans d’obrir les portes.
  • Vigilar especialment les persones alienes a l’empresa.

Per ampliar informació es poden consultar els enllaços següents:

https://www.e-tlf.com/wp-content/uploads/2017/10/1030_POSTUREVIGIPIRATE.pdf

https://www.e-tlf.com/2017/10/30/posture-vigipirate-transition-2017-2018/

També l’apunt publicat l’11 d’octubre del 2017 “El Pla Vigipirate en l’estratègia antiterrorista a França”.

[1] El vehicle ariet és un automòbil que es projecta sobre la façana d’un establiment per tal de penetrar-hi i cometre un robatori. També es pot utilitzar com una arma contra una massa de persones, especialment per grups terroristes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français