Fronteres europees, retorn a la (a)normalitat?

Frontex - Risk analysis for 2108El mes de febrer del 2018, Frontex[1] va publicar el seu informe anual Risk Analysis for 2018. Com cada any, l’informe ens ofereix diversos elements d’anàlisi i un seguit de dades rellevants sobre la situació a les fronteres exteriors de la Unió Europea.

En aquesta ocasió, el document destaca perquè és el primer informe postcrisi migratòria arran del conflicte sirià i el primer que deixa entreveure, en les seves dades, el resultat de l’acord assolit entre la Unió Europea i Turquia. A grans trets, Frontex ens presenta un escenari que recupera, parcialment, el flux de migrants a les fronteres exteriors de la Unió anteriors a la gran crisi migratòria dels anys 2015-2016.

Aquest retorn a la situació anterior es visualitza a les fronteres del Mediterrani central (Líbia i Itàlia), a les del Mediterrani oriental (Turquia i Grècia) i a les fronteres terrestres dels Balcans (repúbliques de l’exIugoslàvia). Amb relació al 2016, presenten un descens espectacular del 34%, el 77% i el 90% respectivament, i tornen a xifres semblants al 2014, però lluny encara de les del 2012.[2]

Malgrat aquestes dades tan contundents, els analistes determinen que la pressió no ha davallat a les fronteres europees i que encara hi ha casos de preocupació. Trobem, per exemple, que a les fronteres del Mediterrani occidental (Marroc/Algèria i Espanya) la detecció de creuaments il·legals de la frontera s’ha multiplicat per 2,3 aquest darrer any.[3]

En altres àmbits relacionats amb el moviment il·legal de persones,[4] si bé les dades de conjunt milloren respecte al 2015-2016, Frontex incideix en el fet que la pressió no disminueix si es compara amb els anys 2013-2014. A la vegada, en alguns punts geogràfics les dades no apunten cap davallada. Per exemple, respecte al refusal of entry, a països de l’Europa de l’Est les dades es mantenen estables i, en alguns casos, incrementen.[5]

Els elements de preocupació en la seva anàlisi són diversos. D’una banda, l’eficiència en les polítiques de control com ara les ordres de retorn, una preocupació ja expressada en anys anteriors.[6] D’altra banda, les activitats criminals associades al creuament de fronteres, com ara les de contraban de productes il·legals, de tràfic de persones i d’activitats terroristes.[7]

Finalment, es plantegen diversos escenaris de futur. Frontex preveu que la pressió a la frontera sud augmenti[8] i que es produeixi un impacte negatiu als Balcans per l’acord de Sèrbia amb la Xina, l’Índia i l’Iran per a la liberalització de vises per als seus ciutadans. També destaquen que les rutes marítimes continuaran sent les més importants, sense oblidar el pes que assoliran àrees de trànsit com els Balcans i l’aeroport d’Atatürk com a hub aeroportuari per a migrants il·legals. Per acabar, assenyalen l’amenaça latent del terrorisme gihadista, amb una naturalesa més descentralitzada i on l’ús de documentació fraudulenta serà central.

[1] European Border and Coast Guard Agency.

[2] Cal destacar que les nacionalitats que van protagonitzar la crisi migratòria en aquestes fronteres els anys 2015 i 2016 van ser, per ordre, la siriana, l’afganesa i la iraquiana. En xifres absolutes, al Mediterrani central, el 2016 van ser detectades 181.376 persones, davant les 118.962 del 2017; al Mediterrani oriental s’ha passat de 182.277 a 42.305, i, finalment, als Balcans s’ha passat de 130.261 a 12.178.

[3] S’ha passat d’unes 10.000 deteccions el 2016 a unes 23.000 el 2017, i les nacionalitats més habituals són les del Marroc, Algèria i la Costa d’Ivori.

[4] Entrades clandestines (clandestine entries), denegació d’entrada (refusal of entry), ús de documentació falsa (fraudulent documents) o ordres de retorn (returns orders).

[5] Les tres nacionalitats a qui més es denega l’entrada ─per sobre els 30.000 casos el 2017─ són Ucraïna, Rússia i Albània. Els motius de la denegació varien segons el país.

[6] Hi ha un biaix notable entre el nombre d’ordres de retorn i els retorns efectius. El 2017 es van executar un 46% de totes les ordres de retorn. Els problemes principals són la identificació i l’obtenció de la documentació necessària dels països tercers.

[7] L’informe de Richard Barret Beyond the caliphate: Foreign fighters and threat of retunrees, del think tank The Soufan Center, destaca que les pèrdues territorials de Daesh i Al-Qaeda han provocat la descentralització de la seva activitat i una diàspora dels seus combatents. Calculen que un 30% (1.700 aprox.) dels europeus que van combatre a Síria i l’Iraq han tornat al continent.

[8] Especialment per la situació inestable a Líbia en contraposició a Turquia, l’Europa de l’Est i el Marroc.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les fake news, un nou repte

Actualment internet ens obre un món immens de contingut informatiu al qual estem exposats constantment. Les informacions apareixen sense parar a les plataformes digitals, entre les quals destaquen les xarxes socials i de missatgeria instantània. Entre tant transvasament d’informació, nombrosos usuaris difonen fake news [1].

Les notícies falses tenen per objectiu la transmissió d’informació totalment o parcialment falsa. Es poden elaborar a partir de continguts falsos que no tenen cap relació amb un fet real, a partir de continguts reals tergiversats per obtenir un significat diferent, o amb informacions extretes de webs satírics o a partir de la construcció de notícies falses que després es difonen com a reals.

Casos assenyalats

A punt de les eleccions presidencials dels Estats Units el 2016, es va llançar una fake new per perjudicar la imatge de la candidata demòcrata en la qual, suposadament, Wikileaks confirmava que Hillary Clinton era responsable de la venda d’armes al grup terrorista Estat Islàmic. Aquest fet, que va tenir lloc un mes abans de la celebració de les eleccions, va suposar un cop dur per al partit demòcrata i va poder influir en l’opinió pública dels ciutadans del país.

A Espanya, notícies falses com la del retorn del servei militar obligatori van causar l’enrenou dels usuaris a les xarxes, que es posicionaven en contra d’aquesta mesura. La notícia, que es desmentia posteriorment a través de ‘Maldito Bulo’ [2], per exemple, va mantenir els ciutadans en una situació d’incertesa que es va estendre ràpidament a través de les plataformes informatives.

Així mateix, hi ha àmplia presència de fake news en qüestions de gènere. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya va emetre l’informe 13/2018 el mes de març, que presentava un estudi sobre les fake news que es llancen a la xarxa sobre qüestions de gènere i feia l’anàlisi de diverses notícies. Algunes d’aquestes van ser: ‘El govern d’Islàndia pagarà als homes que es casin amb una dona islandesa’, ‘La Universitat d’Oxford donarà més temps a les dones per fer els exàmens’ o ‘Científics saudites confirmen que la dona és un mamífer però no és humana’. L’informe conclou afirmant que les notícies falses construeixen arguments que susciten la inferioritat de les dones, discursos contraris a les polítiques de gènere i elements que desautoritzen moviments per la igualtat de les dones.

Possibles afectacions de les fake news

Les fake news, que tenen protagonisme en diferents àmbits com la política o l’economia, entre d’altres, incideixen en el modus vivendi, els estats d’opinió i les decisions de la població, ja que tenen un alt grau de viralitat i expandeixen continguts que es consumeixen al moment, en qualsevol lloc, a través de la connexió a internet. Si poden afectar el resultat d’unes eleccions, contrarestar determinades polítiques o crear incertesa entre la població, de quina manera impacten les fake news en la seguretat? Seria convenient que accedissin a l’agenda legislativa estatal o seria millor crear un manual de bones pràctiques global per educar els ciutadans en el consum d’informació verídica i contrastada? Són els nous escenaris que s’obren davant l’era d’internet, la globalització i les noves tecnologies, que evolucionen cada vegada més ràpid tant en quantitat com en qualitat.

[1] Fake new: Informació totalment o parcialment falsa que s’adopta com a notícia i és present en plataformes de diferents tipologies.

[2] Maldito Bulo: Part del projecte periodístic de maldita.es a fi de donar eines als lectors a través de les quals puguin distingir una fake new.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els Estats Units d’Amèrica estableixen protocols per a l’ús de les eines de reconeixement facial

Face recognitionLes tecnologies de reconeixement facial són una de les eines desenvolupades en els darrers anys que més clarament poden donar suport a les tasques policials. Tanmateix, a l’hora d’adoptar-les, s’han de tenir en compte molts condicionants, tant des del punt de vista legal (principalment per l’afectació a qüestions de privacitat en el moment de recollida, emmagatzematge i tractament de les imatges), com des del punt de vista tècnic (la precisió de la identificació o la seguretat dels sistemes que les fan servir, entre d’altres). El Departament de Justícia dels Estats Units ha elaborat i posat a disposició de les policies d’aquell país una plantilla per posar en marxa aquests sistemes, especialment enfocada a les qüestions relatives a la privacitat.

Un dels motius és que les mancances en el desenvolupament i la implantació d’aquests sistemes, i les disfuncions a l’hora d’utilitzar-los, poden implicar uns riscos potencials molt alts, tant en l’àmbit de la responsabilitat civil com en una percepció negativa per part de la ciutadania. A més, atès que la normativa dels EUA aplicable a aquests sistemes és dispersa i complicada, el Departament de Justícia vol que es redueixin aquests riscos relacionats amb la privacitat, a més d’establir uns elements mínims o comuns sobre àmbits com ara la formació i l’entrenament dels seus usuaris, així com sobre la supervisió i responsabilitat de les entitats.

El document inclou un primer apartat introductori amb un repàs de les tecnologies de reconeixement facial, la utilització del document i una llista de recursos (tant pel que fa a les qüestions tècniques com a aspectes legals i altres recursos complementaris). La part principal del document és una plantilla a partir de la qual les agències o entitats que vulguin posar en marxa algun sistema o programa de reconeixement facial tinguin coberts la majoria dels casos previstos. En alguns casos, només hauran de copiar i enganxar el contingut i afegir els noms de les entitats de referència, i, en d’altres, la plantilla recull diversos supòsits per tal que les entitats o agències triïn aquella que millor s’adeqüi a les seves circumstàncies i necessitats o al sistema que vulguin posar en marxa.

Els apartats que es recullen fan referència a qüestions de motivació, de normativa, d’utilització dels sistemes i de la informació que se n’obtingui, de tractament de la informació, de responsabilitat i de formació dels usuaris.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

El pirata de les habitacions d’hotel

Avui publiquem al blog una entrada diferent: recollim una història singular que pensem que pot ajudar a reflexionar sobre alguns aspectes de la seguretat i de la qual podem obtenir alguns aprenentatges.

L’any 2012, l’analista de seguretat Cody Brocious va descobrir una vulnerabilitat que afectava els panys electrònics de la marca Onity, instal·lats a les portes de multitud d’hotels d’arreu del món, i va crear un petit dispositiu portàtil amb el qual es podien arribar a obrir 10 milions de portes d’hotel.

La troballa, a més de ser comunicada a l’empresa, va ser difosa en fòrums especialitzats en hackers i seguretat informàtica, i algun mitjà de comunicació com ara el periodista Andy Greenberg, de la revista Forbes se’n va fer ressò. Malgrat aquestes comunicacions i que a internet es van replicar demostracions sobre diferents dispositius, cada vegada més petits, que eren capaços d’aprofitar aquesta vulnerabilitat, l’empresa va trigar a reaccionar i molts hotels no van voler canviar els panys que havien esdevinguts insegurs.

Aaron Cashatt, un jove d’Arizona amb problemes amb les drogues, una breu carrera criminal i coneixements d’informàtica i electrònica, va veure un programa de televisió en què s’explicava com piratejar els panys de les habitacions d’hotel. L’estiu del 2012, amb una inversió d’uns 50 dòlars, va poder replicar el dispositiu i ho va provar en un hotel, d’on va sostreure unes quantes tovalloles. Veient-ne l’efectivitat, va anar perfeccionant els seus cops, augmentant el valor dels objectes sostrets primer, televisors i equipaments de les habitacions i, més endavant, pertinences de les persones allotjades i perfeccionant l’eina que li permetia accedir a les habitacions sense deixar rastre. Durant més d’un any, les autoritats policials d’Arizona i d’altres estats veïns com Ohio o Califòrnia van estar perseguint un fantasma que entrava a les habitacions d’hotel sense deixar rastre. I, malgrat haver estat detingut i breument empresonat per delictes anteriors, no va ser fins l’estiu del 2013 que el van poder relacionar amb els prop de 100 delictes que havia comès durant aquell temps, i finalment va acabar detingut, condemnat i empresonat per aquests robatoris a hotels.

Greenberg va publicar a la revista Wired la història de Cashatt l’estiu del 2017 i, malgrat que no tenia coneixements d’informàtica, va poder replicar també l’eina ideada per Brocious. Va intentar fer servir el dispositiu en quatre hotels diferents s’hi allotjava a les habitacions que intentava forçar per evitar cometre cap delicte i, sorprenentment, després de cinc anys que es conegués la vulnerabilitat dels panys Onity, el dispositiu li va funcionar en una de les habitacions.

Aquesta història ens permet reflexionar, entre d’altres, sobre alguns aspectes:

  • La multitud d’actors amb responsabilitat sobre la seguretat: en aquest cas, policia, hotels, fabricants de panys… i pirates informàtics que descobreixen la vulnerabilitat.
  • La importància d’implementar mesures un cop es descobreixen les vulnerabilitats. Cashatt va estar un any explotant la vulnerabilitat descoberta per Brocious i Greenberg va demostrar que, cinc anys més tard, encara suposava un risc per als establiments que no havien canviat ni actualitzat els panys.
  • La necessitat de seguir les informacions relacionades amb la seguretat. Malgrat que s’havia comunicat públicament i difós pels mitjans de comunicació, els cossos policials no van descobrir el modus operandi de Cashatt fins que el van detenir i li van trobar els dispositius que feia servir per entrar a les habitacions.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

França intenta combatre l’amenaça dels vehicles ariet

En el marc de l’estratègia antiterrorista a França i, concretament, des del 2 de novembre del 2017 fins al 30 d’abril del 2018, s’articulen un seguit de mesures de vigilància, prevenció i protecció en diferents àmbits, entre els quals destaca la sensibilització davant l’amenaça de vehicles ariet.[1]

Els atacs mitjançant els vehicles ariet constitueixen un modus operandi utilitzat per part de les organitzacions terroristes. La vigilància per fer front a aquest tipus d’atac implica els actors públics i privats que gestionen parcs de vehicles (empreses de lloguer, empreses de transport de viatgers o de mercaderies). Els qui treballen en aquests àmbits han d’informar sense demora les autoritats sobre els incidents relatius als robatoris de vehicles o sobre altres comportaments sospitosos.

La Secretaria General de la Defensa i de la Seguretat Nacional (SGDSN) publica al seu web una fitxa amb recomanacions per fer front a aquesta amenaça.

Les recomanacions es fan a un triple nivell: la gestió del parc de vehicles, el personal contractat i els conductors de vehicles.

Gestió del parc de vehicles:

  • Informar el personal de les empreses que gestionen parcs de vehicles sobre els procediments de notificació.
  • Limitar la subcontractació.
  • Dotar l’empresa, les seves instal·lacions i els vehicles d’elements de seguretat adaptats.
  • Utilitzar dispositius GPS a la flota de vehicles per detectar de forma ràpida un itinerari anormal, especialment en els transports de mercaderies perilloses.
  • Informar les forces de seguretat de les situacions o fets anormals.
  • Personal contractat per les empreses de lloguer o transport:
  • Verificar la fiabilitat del personal contractat per les empreses (referències presentades).
  • Fer especial atenció al personal temporal.
  • Formar regularment el personal en matèria de seguretat.
  • Fer especial atenció als comportaments anormals i al risc de radicalització.
  • Els conductors de vehicles:
  • Fer aturades o estacionaments al més breus possible, en un lloc no aïllat i segur.
  • Fer controls visuals de les proximitats del vehicle estacionat abans d’obrir les portes.
  • Vigilar especialment les persones alienes a l’empresa.

Per ampliar informació es poden consultar els enllaços següents:

https://www.e-tlf.com/wp-content/uploads/2017/10/1030_POSTUREVIGIPIRATE.pdf

https://www.e-tlf.com/2017/10/30/posture-vigipirate-transition-2017-2018/

També l’apunt publicat l’11 d’octubre del 2017 “El Pla Vigipirate en l’estratègia antiterrorista a França”.

[1] El vehicle ariet és un automòbil que es projecta sobre la façana d’un establiment per tal de penetrar-hi i cometre un robatori. També es pot utilitzar com una arma contra una massa de persones, especialment per grups terroristes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La Fiscalia Europea entra en escena

És sabut que un dels objectius de la Unió Europea és la creació d’un espai de llibertat, seguretat i justícia. El darrer pas, fins ara, per assolir-lo l’ha donat el Consell de la Unió Europea amb l’aprovació del Reglament (UE) 2017/1939 [1] del Consell, de 12 d’octubre de 2017, pel qual s’estableix una cooperació reforçada per a la creació de la Fiscalia Europea. Ho ha fet atenent allà que el Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE) estableix la cooperació judicial en matèria penal i seguint la proposta de la Comissió Europea i amb l’aprovació del Parlament Europeu. [2]

De conformitat amb l’article 86 del TFUE, la Fiscalia Europea ha de crear-se a partir d’Eurojust. Això significa que el Reglament 2017/1939 ha d’establir una estreta relació entre ambdues basada en la cooperació mútua.

L’àmbit material de competències de la Fiscalia Europea queda limitat a les infraccions penals que perjudiquin els interessos financers de la Unió d’acord amb el que disposa el TFUE. D’aquesta manera, les funcions de la Fiscalia Europea han de ser investigar, processar i portar a judici els autors dels delictes contra els interessos financers de la Unió, així com els delictes que hi estan indissociablement vinculats.

Així, atenent el principi de subsidiarietat, les infraccions que perjudiquin els interessos financers de la Unió, a causa de la seva dimensió i efectes, es poden combatre millor a escala de la Unió. I pel que fa al principi de cooperació lleial, tant la Fiscalia Europea com les autoritats nacionals competents han d’ajudar-se i informar-se mútuament amb la finalitat de lluitar amb eficàcia contra les infraccions incloses en l’àmbit de competència de la Fiscalia Europea.

El Reglament preveu que la Fiscalia Europea elabori i faci públic un informe anual sobre les seves activitats generals que inclogui com a mínim dades estadístiques sobre el treball de la Fiscalia Europea.

La Fiscalia ha de ser un òrgan indivisible de la Unió, que funcioni com un sol organisme. A més, amb la finalitat de garantir la coherència de l’actuació de la Fiscalia Europea i, per tant, una protecció equivalent dels interessos financers de la Unió, l’estructura organitzativa i el procés de decisió intern de la Fiscalia Europea han de permetre a l’oficina central controlar, dirigir i supervisar totes les investigacions iniciades pels fiscals europeus delegats i els processos penals en què aquests intervinguin.

El fiscal general europeu exercirà les seves funcions com a cap de la Fiscalia Europea i assumirà responsabilitats davant del Parlament Europeu, el Consell i la Comissió. En un àmbit descentralitzat, hi haurà els fiscals europeus delegats, establerts als estats membres.

El Reglament requereix que la Fiscalia Europea respecti, en particular, el dret a un procés judicial imparcial, els drets de la defensa i la presumpció d’innocència, consagrats en els articles 47 i 48 de la Carta.

Les activitats de la Fiscalia Europea es duran a terme amb plena conformitat amb els drets dels sospitosos o acusats consagrats a la Carta, inclosos el dret a un procés imparcial i als drets de defensa.

Igualment, ha de garantir-se a tota la Unió una aplicació coherent i homogènia de les normes de protecció dels drets i les llibertats fonamentals de les persones en el respecte al tractament de les dades personals.

La Fiscalia ha de poder obtenir qualsevol informació que afecti la seva competència emmagatzemada a les bases de dades i registres de les institucions, òrgans i organismes de la Unió.

[1] Directiva (UE) 2017/1371 del Parlament Europeu i del Consell, de 5 de juliol del 2017, sobre la lluita contra el frau que afecta els interessos financers de la Unió a través del Dret penal.

[2] Aprovació de 5 d’octubre de 2017.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Algunes mesures contra el terrorisme esdevenen permanents a França

El president de la República francesa va promulgar, el passat 30 d’octubre del 2017, la Llei 2017-1510, per reforçar la seguretat interior i lluitar contra el terrorisme. La norma va entrar en vigor l’endemà, quan va ser publicada al Diari Oficial. La conseqüència immediata va ser la finalització de l’estat d’emergència en què vivia França des del 13 de novembre del 2015. La nova llei transforma en permanents algunes mesures vigents durant l’estat d’emergència i en matisa d’altres per rebaixar l’afectació als drets dels ciutadans.

Les mesures més destacades són:

  • Establir perímetres de protecció per donar seguretat als esdeveniments o espais particularment exposats (reunions esportives, culturals…).
  • Permetre el tancament de llocs de culte que incitin o facin apologia del terrorisme o que incitin a l’odi i la discriminació.
  • Permetre a l’autoritat administrativa implementar controls i mesures de vigilància individual sobre persones que puguin suposar una amenaça especialment greu.
  • Permetre als delegats del Govern ordenar, prèvia autorització judicial, el control d’indrets freqüentats per persones vinculades amb el terrorisme.
  • Permetre la realització d’investigacions administratives sobre funcionaris amb risc de radicalització.
  • Fer controls d’identitat a zones frontereres o en un perímetre de 10 km al voltant dels aeroports i de les estacions internacionals.
  • Adaptar la llei francesa al Passenger Name Record (PNR).[1]
  • Ampliar la durada i el perímetre de control de les zones frontereres.
  • Instaurar un nou sistema legal de control de les comunicacions.
  • Crear un nou il·lícit penal: els pares que incitin els seus fills a cometre actes terroristes o a viatjar a l’estranger amb aquest objectiu poden incórrer en una pena de 15 anys de presó i multa de 225.000 €. També poden perdre la pàtria potestat.

Segons fonts oficials del Govern francès, la motivació d’aquesta reforma legal és la necessitat d’adaptar el corpus jurídic per lluitar eficaçment contra el terrorisme en el marc del dret comú i finalitzar la situació d’estat d’emergència en què vivia el país. Cal recordar que l’estat d’emergència a França estava concebut per afrontar puntualment circumstàncies excepcionals; limitava l’exercici de certes llibertats públiques, com la llibertat de reunió i de manifestació, i, finalment, donava a l’Administració poders especials sobre el dret comú.

Enllaços d’interès:
http://www.gouvernement.fr/action/renforcer-la-securite-interieure-et-la-lutte-contre-le-terrorisme

http://www.gouvernement.fr/lutte-contre-le-terrorisme-le-passenger-name-record-pnr-c-est-quoi-4433

http://www.gouvernement.fr/action/renforcer-la-securite-interieure-et-la-lutte-contre-le-terrorisme

[1] Un registre de noms de viatgers que entren o surten de l’espai francès en vaixell o avió per tal de permetre un millor control dels desplaçaments de risc.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les grans desigualtats econòmiques ocasionen nivells més baixos de seguretat subjectiva

Economy

El darrer número de la Polizei Newsletter es fa ressò d’un estudi sobre la relació entre les desigualtats econòmiques i la por al delicte a Europa[1].

A partir de recerca prèvia, ja s’havia constatat amb escreix que hi havia relació entre desigualtats, segons el nivell d’ingressos tant en els nivells de por al delicte com en l’ús de la violència. No així segons els nivells de riquesa d’una societat, considerada globalment, que no semblen relacionar-se directament amb nivells concrets de por al delicte. En el mateix context social, la recerca també havia assenyalat que l’estructura social (el grau més gran o més petit d’immigració i minories) i el capital social existent en un país podia contribuir a un major o menor grau de por al delicte (com més control social informal, menys por).

Individualment, gènere, edat i minusvalidesa o malalties també s’havien relacionat com a factors amb gran influència en la por al delicte, encara que els nivells de victimització d’aquestes persones estan per sota de la resta de la població. El fet de sentir-se febles per fer front a les conseqüències del delicte els fa sentir-se més insegurs. També hi havia estudis que parlaven d’una por més gran al delicte per part dels membres de minories ètniques. L’estil de vida també influeix en el nivell de seguretat; curiosament, aquells que fan activitats amb més risc són els qui se senten més segurs.[2]

Aquest estudi es va fer a partir de preguntes de l’Enquesta social europea (ESS), a la quarta edició de l’any 2008. Es van tenir en compte les preguntes relacionades amb la seguretat i el delicte: “Com de segur et sents caminant sol a la nit?”, “Amb quina freqüència tens por que t’entrin a robar a casa?”, “Amb quina freqüència tens por de ser víctima d’un delicte violent?”. Per tenir referències sobre la desigualtat dels ingressos van fer servir el coeficient de Gini d’Eurostat, les dades de delinqüència també eren d’Eurostat i el desenvolupament socioeconòmic el van obtenir de l’índex de desenvolupament humà (IDH, en anglès HDI).

Els resultats foren que un 90,9 per cent de les diferències eren degudes a diferències dels individus, però la resta −un 9,1 per cent− eren degudes a les peculiaritats dels països. La majoria de països amb un nivell alt de desigualtat presenten nivells alts de por al delicte i de poca seguretat subjectiva. Però és important remarcar que, en els països amb més desigualtat, són les majories autòctones les que tenien més por al delicte i no les minories, que, en principi, són més vulnerables. Si es pren com a referència únicament el nivell de riquesa del país, no es troben diferències substancials en la por al delicte en nivells prou diferents. Sembla com si, en casos de màxima desigualtat, la majoria temés que les minories que estan en els esglaons més baixos tendeixin a la delinqüència contra les majories amb més facilitat. Però no és la mera existència de minories la que genera aquesta por, com ho mostra el fet que el percentatge de no comunitaris al país no afecta, per si sol, la por al delicte de la majoria.

[1] Publicat a l’European Journal of Criminology (2017), vol. 14 (2) 221-241.

[2] Vid. Crowl, J.N. i Battin, J.R. (2017). “Fear of crime and the police: Exploring lifestyle and individual determinants among university studies”, a Police Journal: Theory, Practice and Principles. Vol 90(3), pàg. 195 a 214.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les trobades de seguretat a França

Des de l’any 2013  se celebren a tot el territori francès[1] unes trobades de seguretat, que permeten el diàleg entre els ciutadans i els serveis que vetllen per la seva seguretat. La policia, la gendarmeria, els bombers, la prefectura, les associacions de protecció civil i de seguretat viària, així com tots els actors que contribueixen a la seguretat, presenten les seves professions respectives, els materials que utilitzen, les tècniques de treball que fan servir i els requisits dels candidats per a les convocatòries d’accés.

Aquestes jornades mobilitzen prop de 300.000 persones i són una ocasió excel·lent per intercanviar informació, però també perquè la ciutadania es comprometi amb la pròpia seguretat i la del seu entorn proper. Constitueixen una oportunitat per comprendre millor la missió dels serveis de seguretat i per descobrir aquestes professions. Paral·lelament, permeten capacitar la ciutadania per prevenir millor els perills de la vida quotidiana (delinqüència, accidents de trànsit o domèstics, etc.), així com per millorar la seva reacció quan s’han produït situacions excepcionals.

Aquest any, la ciutadania haurà assistit a diverses demostracions i haurà participat en algunes (per exemple, en exercicis coordinats entre diferents serveis, excarceracions en vehicles, actuacions que salven vides, etc.).

A títol d’exemple, el programa d’enguany al municipi d’Aube[2] ha aplegat la participació de diferents actors com són la Direcció departamental de la Seguretat Pública, la Prefectura, la Gendarmeria, la Creu Roja, la Creu Blanca i l’Associació departamental de Protecció Civil, entre d’altres, per fer prevenció en seguretat viària entre l’alumnat de les escoles o entre la població sènior, demostracions de primers auxilis i presentació de materials i vehicles. Els indrets on s’han fet les activitats són diversos: l’espai públic, escoles, sales de conferències, casernes de la gendarmeria o parcs de bombers.

Les trobades de seguretat resulten una pràctica molt interessant perquè afavoreixen la creació d’una “comunitat de seguretat”, on interactuen diversos actors i on es potencia el coneixement i la col·laboració mútua. Els beneficis d’aquestes bones pràctiques semblen inqüestionables.

[1] La França metropolitana i el territori d’ultramar.

[2] Municipi situat al nord-est de França, al departament de la Mosel·la i a la regió d’Alsace-Champagne-Ardenne-Lorraine.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Projecte Margin analitza les percepcions d’inseguretat en cinc països i regions europees

El projecte Margin, finançat per la Comissió Europea en el marc del programa de recerca Horizon 2020, ha permès desenvolupar la col·laboració d’administracions i universitats públiques del Regne Unit, Catalunya, França, Hongria i Itàlia.

L’objectiu del projecte, que es va dur a terme entre el maig de 2015 i l’abril de 2017, és analitzar les percepcions d’inseguretat a Europa en funció dels individus, dels grups als quals pertanyen i dels barris on resideixen. També pretén dotar els actors públics i els ciutadans d’eines d’anàlisi i de polítiques públiques fiables per contribuir a l’estudi i a la reducció de les percepcions d’inseguretat.

La sistematització de la informació recollida per les enquestes en aquests territoris permet una aproximació a aspectes com les percepcions i els comportaments vinculats a la inseguretat, però també informació relativa a les preocupacions sobre seguretat.

 Percepcions i comportaments vinculats a la inseguretat

Les enquestes de victimització mesuren nombroses percepcions vinculades a la inseguretat. En menor mesura, algunes analitzen els comportaments que se’n deriven, com conductes de protecció o d’evitació. Aquests aspectes es conceptualitzen de forma semblant a les enquestes, però la formulació de les preguntes pot variar bastant segons el país.

Les enquestes inclouen preguntes sobre les percepcions de seguretat o inseguretat però amb diferències: les enquestes catalana i francesa emmarquen la pregunta en el domicili, barri, poble o ciutat; les enquestes d’Anglaterra i el País de Gal·les, Hongria i Itàlia pregunten sobre aspectes específics com anar sol cap a casa de nit. Totes elles mesuren la intensitat del sentiment excepte la francesa, que en quantifica la freqüència.

L’enquesta pilot del projecte aplicada experimentalment a Itàlia, a diferència de la resta, mesura la por a l’il·lícit: la reacció emocional en un moment precís, la seva intensitat i la seva freqüència a curt i a llarg termini. Aquesta enquesta i l’anglesa mesuren l’impacte de la por en la vida quotidiana. Així mateix, totes les enquestes aborden l’impacte psicològic de la victimització: l’enquesta catalana, a partir d’una pregunta oberta; la d’Anglaterra i el País de Gal·les, a partir d’una llista detallada de preguntes.

La major part de les enquestes aborden els comportaments d’autoprotecció adoptats després de patir victimització. Normalment es tracta de conductes d’evitació: la renúncia a sortir de casa, o defugir certs entorns o persones.

 Preocupacions vinculades a la seguretat

Les percepcions de seguretat s’expliquen no només per les experiències de victimització viscudes, sinó també a partir d’altres paràmetres com l’entorn socioeconòmic o per determinades impressions i opinions. Les enquestes de victimització intenten mesurar aquestes preocupacions sobre la seguretat amb l’avaluació de la delinqüència, la valoració dels serveis policials i de la justícia, la recollida de les percepcions de seguretat dels enquestats al barri de residència i el mesurament de les preocupacions de tipus social.

Com a element important del projecte Margin, s’ha elaborat una guia de bones pràctiques que intenta oferir criteris per a l’ús conjunt de diversos instruments i indicadors per fer una diagnosi de seguretat. Cal destacar un seguit de metodologies i estratègies recollides en el capítol cinquè. D’una banda, promou l’ús conjunt de dades quantitatives i qualitatives, tant provinents de la policia i de les enquestes com d’altres àmbits (social, econòmic); també, el disseny participatiu d’una nova enquesta per estudiar els determinants socials de la inseguretat percebuda. D’altra banda, recull els criteris per convertir el diagnòstic en polítiques i estratègies de seguretat; i finalment, també recull eines de mesurament i estratègies rellevants per a la seguretat.

Enllaços d’interès:

http://mossos.gencat.cat/ca/detalls/Article/MARGIN

http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2016/11/038.html

https://inhesj.fr/sites/default/files/ondrp_files/publications/pdf/ga_45.pdf

http://marginproject.eu/wp-content/uploads/2017/04/Agenda-of-best-practices.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français