Europol uneix forces amb corporacions privades per construir un espai cibernètic

La corporació BT –btplc.com, una de les empreses de seguretat informàtica més grans del món– ha signat un memoràndum d’entesa amb l’Europol per compartir coneixements sobre les amenaces i els atacs cibernètics. D’aquesta manera, les dues organitzacions reforcen els seus esforços per crear un espai cibernètic destinat als ciutadans, empreses i governs, mitjançant l’intercanvi d’intel·ligència, detecció d’amenaces i protecció de dades.

Des del Centre Europeu de Ciberdelinqüència (EC3), es considera que l’entesa entre l’Europol i la companyia BT millorarà les capacitats i augmentarà l’eficàcia en la prevenció, persecució i interrupció del delicte cibernètic. La cooperació laboral d’aquest tipus entre l’Europol i la indústria és la manera més eficaç de garantir el ciberespai als ciutadans i les empreses europees.

El memoràndum considera que la cooperació transfronterera és la clau per aturar l’epidèmia mundial del cibercrim. Consideren que cal compartir millor la intel·ligència de seguretat cibernètica, l’experiència i les pràctiques per ajudar-los a exposar i prendre mesures contra les bandes organitzades de delinqüents cibernètics en els racons foscos de la xarxa.

A principis d’aquest any, va començar a operar el primer proveïdor de telecomunicacions al món per començar a compartir informació sobre el programari maliciós i llocs web amb altres proveïdors d’internet a través d’un portal en línia, el Malware plataforma d’intercanvi d’informació (PSIM). Des de la posada en marxa de la plataforma, l’equip mundial de BT, amb més de 2.500 experts en seguretat cibernètica, ha rebut col·laboració per identificar i compartir més de 200.000 dominis maliciosos. Els receptors de la intel·ligència d’amenaces de BT tenen la capacitat d’adoptar mesures específiques contra les amenaces específiques identificades.

Europol va crear el Centre Europeu de Cibercriminalitat (EC3) el 2013 per reforçar la resposta de l’aplicació de la llei a la delinqüència cibernètica a la Unió Europea. També opera el Joint Taskforce Action Taskforce (J-CAT), que té com a objectiu impulsar la intel·ligència i l’acció coordinada contra les principals amenaces i objectius de la cibercriminalitat facilitant als seus socis la identificació, la priorització, la preparació i la iniciació d’investigacions i operacions transfrontereres.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Els sensesostre britànics, víctimes o infractors

Recentment, la Casa dels Comuns del Regne Unit (House of Commons), en el marc de les seves activitats de recerca, va publicar Rough Sleepers and antisocial behaviour. El document ens ofereix una breu anàlisi dels usos i abusos de la normativa que porten a una criminalització i victimització del col·lectiu dels sensesostre.

El breu assaig presenta la disjuntiva d’uns col·lectius especialment vulnerables i amb indicadors de victimització altíssims,[1] davant els quals les autoritats han de fer front a un ús de la norma que els victimitza i criminalitza. A la vegada, subratlla la contradicció entre la voluntat de tractar la problemàtica des de les arrels del conflicte[2] i l’ús esbiaixat de la normativa relativa a l’incivisme per tal de trobar una solució ràpida al problema de la gent al carrer.

Aquest abús es veu reflectit en dos àmbits d’acció. En primer lloc, pel que fa a les eines legals disponibles i, tot seguit, per altres mesures de dissuasió sense un marc legal de referència.

Entre les eines legals a disposició de les autoritats, hi trobem les del dret civil i les de caràcter penal. Aquestes darreres s’emmarquen en secció 3a, de la Vagrancy Act 1824, per la qual pidolar es pot sancionar. Les denúncies a partir d’aquesta norma han augmentat els darrers anys, passant d’unes 1.500 el 2006-2007 a situar-se per damunt de les 2.300 el 2015-2016. Fora de l’àmbit penal, hi trobem les eines  que es desprenen de l’Anti-social Behaviour, Crime and Policing Act 2014, entre les quals, Civil injuctions, Criminal Behaviour Orders (CBO), Community Protections Notices (CPN), Disperal Powers i Public Spaces Protection Order (PSPO). Totes impliquen aspectes de prohibició d’una acció o possible acció, i aspectes de requeriment per evitar la reincidència. La seva vocació és sancionadora, i dirigida a activitats clarament incíviques i que poden alterar la convivència.[3]

D’altra banda, hi trobem diverses accions menys formals i dissuasives, amb les quals es busca inhibir o incomodar. Entre d’altres, hi ha l’anomenada arquitectura defensiva, on s’utilitza el mobiliari urbà, com ara els bancs segregats o curvilinis, per dificultar l’estada dels sensesostre. Altres mesures menys evidents són la wetting down, és a dir, la neteja amb aigua o productes de neteja d’espais susceptibles de ser ocupats. També la contaminació sonora o simplement el donar indicacions d’abandonar la zona. En aquest sentit, les iniciatives són variades i més utilitzades que les vies formals de denúncia.[4]

Finalment, l’assaig destaca que, malgrat disposar d’un ampli reguitzell de mesures, han demostrat ser poc eficaces. Entre altres conseqüències pernicioses, destaquen un desplaçament de les activitats en el territori, així com un canvi cap a determinades activitats il·lícites, en què es passa de pidolar a cometre delictes menors de furt o robatori.[5]

[1] L’informe ens indica que els sensesostre tenen fins a disset vegades més probabilitats de ser víctimes de violència que la mitjana.

[2] El sector del voluntariat va celebrar l’actualització que va fer el Home Office el setembre passat de la guia per a l’ús de la normativa en l’àmbit dels comportaments incívics. A la vegada, el govern britànic també ha activat diversos mecanismes per evitar caure en la indigència o ajudar a sortir-ne. D’una banda, la Homelessness Reduction Act del 2018 (tot i les fortes crítiques) i, de l’altra, més inversió pública en sistemes com el Housing First. S’espera invertir més de mil milions de lliures (uns mil cent-trenta milions d’euros) en aquest àmbit fins al 2020.

[3] Un estudi dut a terme per l’entitat britànica Crisis indica que un 36% dels municipis estan utilitzant els poders legals i de dissuasió davant els sensesostre.

[4] Un 73% dels sensesostre han experimentat alguna mesura sancionadora o de dissuasió. D’aquestes mesures, un 70% eren informals.

[5] Joseph Rowntree Foundation. The impact of enforcement on street users in England. 2007

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Com afecten la presència i l’acció policial la percepció de seguretat dels ciutadans francesos?

Un estudi realitzat a partir de les enquestes de victimització Cadre de vie et sécurité, 2008-2017[1] ha permès avaluar la presència i l’acció policial entre més de 160.000 enquestats de 14 anys i més, residents a França.

En termes generals, la població francesa avalua positivament la presència i l’acció policial: un 47% dels enquestats pensen que la presència policial al seu barri o municipi és suficient i un 48%, que l’acció policial contra la delinqüència és bastant eficaç. Aquestes percepcions es mantenen força estables al llarg del temps i milloren a partir de l’any 2015, possiblement per una major presència i visibilitat policial, reforçada després dels atemptats. No obstant això, un 19% dels individus considera la presència policial insuficient i un 27%, inexistent. Entre els residents en zones socialment desafavorides, el percentatge dels que consideren que l’acció policial no és prou eficaç s’incrementa fins a un 44%.

Més enllà dels percentatges globals, aspectes com les característiques individuals de la persona enquestada i el lloc de residència tenen un impacte en la valoració sobre la presència i l’eficàcia de l’acció policial.

Característiques individuals

En general, els homes i les persones de més edat valoren més positivament la presència i l’eficàcia de l’acció policial.

  • El 49% dels homes enquestats pensa que la presència policial a l’àmbit local és suficient, davant d’un 45% de les dones. També el 49% dels homes considera que l’acció policial és bastant eficaç, davant d’un 46% de les dones.
  • El 52% de persones amb 66 anys i més estimen que la presència policial al seu barri o poble és suficient i un 50% considera que l’acció policial és bastant eficaç.

Característiques del lloc de residència

En general, la percepció sobre l’eficàcia de l’acció policial en la lluita contra la delinqüència és més positiva en entorns rurals, però empitjora als nuclis urbans de més de 100.000 habitants i a l’àrea metropolitana de París. Així ho mostra el gràfic següent.

Avaluació de l’acció policial en la lluita contra la delinqüència en funció del territori

Font: Enquestes CVS (2008-2017): INSEE-ONDRP-SSMSI; tractament de les dades: ONDRP. Les persones enquestades tenen 14 anys i més i resideixen a França.

Malgrat que no s’ha pogut establir una relació de causalitat, sembla existir una vinculació entre la presència i l’eficàcia de l’acció policial al municipi i la percepció de seguretat de la població. Inversament, els individus que se senten més insegurs també acostumen a ser més crítics pel que fa a la valoració que fan de la policia.

Més informació:

[1] L’enquesta Cadre de vie et sécurité va ser dirigida pel Servei Estadístic Ministerial i de Seguretat Interior (SSMSI) des de l’any 2015, i per l’Institut Nacional d’Estadística i Estudis Econòmics (INSEE) i l’Observatori Nacional de la Delinqüència i de les Respostes Penals (ONDRP) des de l’any 2007.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Actualització dels estàndards internacionals per a la prevenció del consum de drogues

International Standards on Drug Use PreventionL’Oficina de les Nacions Unides sobre les Drogues i el Delicte (UNODC en l’acrònim en anglès) i l’Organització Mundial de la Salut (WHO en l’acrònim en anglès) acaben de publicar un nou volum que actualitza els estàndards internacionals per a la prevenció del consum de drogues publicats l’any 2013. Es tracta d’incorporar els resultats de recerques recents sobre el tema i d’adaptar-los als objectius de les Nacions Unides en aquest camp de cara a l’any 2030 (concretament, l’objectiu 3.5).

L’objectiu d’aquests estàndards és, fonamentalment, la prevenció primària del consum de drogues; és a dir, va adreçada a tota la població i no únicament a aquells que tenen un risc especial o ja en són consumidors. Ara bé, el document comença ressaltant la importància que la recerca ha evidenciat que tenen els primers anys de la vida de les persones de cara a afavorir o dificultar el consum de drogues il·legals. En conseqüència, dedica especial atenció a les mesures a prendre en els anys de la infantesa i de l’adolescència.

Els estàndards recullen experiències (intervencions, polítiques o estratègies) que s’han dut efectivament a terme i que han mostrat, amb alguna base empírica, resultats positius. Les mesures estan classificades per franges d’edat (embaràs i primera infantesa, infantesa, primera adolescència, adolescència, adult adolescent i adult). Les experiències recollides van adreçades en una doble direcció:

  • Potenciar les capacitats individuals que faciliten la resiliència de les persones al consum de drogues. Informació sobre els efectes de les drogues, abordatge de problemes psicològics que poden afavorir-ne el control, les relacions paternofilials que poden dificultar una maduració normal de la personalitat (les experiències adreçades a la formació dels pares hi tenen una presència notable). La filosofia és facilitar un creixement equilibrat i promoure una vida saludable (per això es recullen experiències que han promogut activitats esportives entre els joves).
  • Els factors socials, amb molt d’èmfasi en l’àmbit escolar, universitari i laboral. La idea és que el medi en què un es relaciona amb els altres i es desenvolupa intel·lectualment o socialment resulta determinant per promoure o evitar el consum de drogues.

També s’esmenten moltes experiències adreçades a prevenir i erradicar el consum de tabac, alcohol i drogues d’ús mèdic sense aquesta finalitat, ja que es consideren un terreny abonat per predisposar a consumir altres drogues.

Entre els requisits necessaris per construir sistemes de prevenció estables i sòlids, apareixen de manera destacada la necessitat d’implicar-hi actors molt diversos, incrementar la recerca i seguir-ne els resultats científics.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Projecte EJECT: els delictes amb armes de foc comporten expulsió a Jackson, Mississipí

A la ciutat nord-americana de Jackson, Mississipí, amb l’aplicació del projecte EJECT, les persones que siguin detingudes per possessió il·legal d’armes o es vegin implicades en alguna activitat delictiva en la qual hi hagi armes seran expulsades del territori i compliran la seva condemna lluny.

El desembre del 2017, el fiscal del districte sud-est de Mississipí va presentar el projecte EJECT (‘expulsió’) per a la ciutat de Jackson. Aquest projecte vol combatre els crims violents a la ciutat i preveu, com a mesura estrella, l’expulsió del territori de les persones que cometin delictes relacionats amb l’ús d’armes, les quals, a més, no tindran possibilitat de fiança.

Una dotzena d’agents d’agències de la policia estatal i federal ajudaran el Departament de Policia de Jackson en aquest projecte, que es presenta com una col·laboració i cooperació dels diferents nivells del sistema de justícia penal dels Estats Units.

Els responsables del programa manifesten que, si violes la seva llei i terroritzes els veïns de la ciutat, seràs expulsat de la comunitat i compliràs la sentència lluny de Jackson.

Veïns, criminòlegs i representants polítics de totes les tendències es mostren escèptics respecte al programa. Fins i tot l’alcalde de Jackson marca distàncies entre els plans municipals i aquest projecte.

La crítica manifesta que, en el fons, el projecte EJECT és un atac contra les persones sota l’aparença de la seva protecció, ja que ignora drets constitucionals, per exemple la llibertat sota fiança o l’enviament dels acusats a presons fora de Mississipí, amb els problemes que això generarà per a les famílies.

Enllaços

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Implicar l’ensenyament en la prevenció de l’extremisme violent

El 13 de març de 2018, la Missió de Suïssa davant la Unió Europea (UE) i la Fundació Europea per la Democràcia van organitzar el debat Toolbox against radicalisation: How to involve the education sector to prevent violent extremism in Switzerland and the EU?, sobre les diferents mesures possibles per prevenir la radicalització i l’extremisme violent i, més específicament, com implicar-hi el sector educatiu.

L’acte s’emmarca dins del context que Europa ha viscut els darrers anys, amb diferents atacs terroristes. Els autors d’aquests atacs han estat, en la majoria dels casos, ciutadans europeus que s’han radicalitzat dins les mateixes societats europees. Una dimensió addicional d’aquest problema són els child returnees o joves que retornen a Europa després d’haver participat d’alguna manera en els conflictes de l’Orient Mitjà.

Suïssa va publicar el desembre de 2017 el seu Pla nacional per a la prevenció i contra la radicalització i l’extremisme violent, que va dirigit a l’administració i a les autoritats federals i locals (cantons, ciutats i comunitats) i reconeix el rol crucial que hi té la societat civil.

El debat va girar entorn a dues qüestions: formació específica i eines per al professorat de les escoles públiques (per exemple, guies), i l’educació, en universitats nacionals, d’imams i professors que imparteixen classes de religió islàmica.

El debat va comptar amb la presència d’André Duvillard, delegat de la xarxa de seguretat suïssa del Departament Federal de Defensa, Protecció Civil i Esport; Alexandra Antoniadis, cap del sector de prevenció de radicalització de la DG Home de la CE, i, com a moderador, Sebastian Ramspeck, corresponsal de Televisió i Radio Suïssa (SRF, per la seva sigla en alemany) a Brussel·les. També hi van intervenir Urs Bucher, ambaixador de la Missió de Suïssa davant la UE, i Roberta Bonazzi, presidenta de la Fundació Europea per a la Democràcia, coorganitzadora de l’acte.

Durant l’acte es van destacar les qüestions següents:

  • Es va reiterar l’important rol de l’educació i la transmissió de valors per tal de contrarestar la radicalització.
  • Es va assenyalar que els professionals –professors, educadors i mestres, entre d’altres– estan desbordats per les situacions a què han de fer front, ja que es troben en primera línia.
  • La radicalització es pot desenvolupar en diferents espais i és per això que s’ha d’abordar des de diversos angles. El principal mitjà de radicalització no és l’escola.

La informació es pot ampliar als enllaços següents:

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Armes de foc i accidents de trànsit, principals causes de mort de policies als EUA

Entre el 2010 i el 2016, més de 1.000 agents de policia van morir als EUA en acte de servei o pel fet de ser policies. El National Law Enforcement Officers Memorial Found ha dut a terme, amb finançament del Departament de Justícia, l’estudi Making It Safer: A Study of Law Enforcement Fatalities Between 2010-2016, sobre 1.016 casos de policies morts en aquestes circumstàncies, amb l’objectiu d’oferir consells de seguretat per poder prevenir i evitar aquests desenllaços fatals.

L’estudi analitza aquests casos i ofereix consells per actuar de manera més segura o per prendre mesures de protecció des de diferents perspectives:

  • La causa principal de la mort de l’agent, entre les quals destaquen la mort per arma de foc i per accident de trànsit.
  • El tipus de servei en què s’ha produït la mort (responent a un requeriment, per actuacions d’ofici, per tasques de patrullatge), si s’ha produït en un context formatiu o, fins i tot, si s’ha produït fora de servei.
  • Si els agents caiguts prenien algun tipus de mesura de seguretat, especialment si portaven armilla antibales en els casos de mort per arma de foc o atac amb arma blanca, o si portaven cinturó de seguretat en els casos d’accident de trànsit.

Les morts per arma de foc en aquest període van ser 376. L’últim any, el 2016, va ser el segon pitjor, amb 66 agents morts, només per sota dels 73 del 2011; a més, implica un increment del 53% respecte de l’any anterior, el 2015, quan se’n van produir 43. Els investigadors associen una part d’aquest increment al major nombre d’emboscades a policies, en alguns casos fins i tot estant fora de servei.

Una bona part de les defuncions dels agents estan relacionades amb els vehicles i el trànsit: 247 morts per accident de cotxe i 45 per accident de motocicleta. Els investigadors proposen que tots els agents es posin el cinturó de seguretat, ja que l’any 2016 el 52% dels agents morts en accident de d’automòbil no el portaven posat.

Finalment, l’informe analitza 550 casos d’agents morts per arma de foc disparada per policia, en aquest cas amb un període històric molt més gran (es recullen casos des del 1856). Entre aquests destaca el següent:

  • 139 són accidents en què els agents s’han disparat a ells mateixos (sense intencionalitat suïcida);
  • 105 han estat agents identificats per error com a delinqüents per altres policies;
  • 46 agents van morir en situacions de formació o entrenament,
  • 14 casos han estat per foc creuat.

La mateixa organització va elaborar l’informe previ Deadly Calls and Fatal Encounters. Analysis of U.S. law enforcement line of duty deaths when officers responded to dispatched calls for service and conducted enforcment (2010-2014)

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

França avança en la lluita contra les violències sexuals i sexistes

La ministra de justícia de França, Nicole Belloubet, i la secretària d’estat per a la igualtat entre els homes i les dones, Marlène Schiappa, han presentat en el Consell de Ministres del 21 de març del 2018 un projecte de llei per lluitar contra la violència sexual i sexista. El Govern francès preveu votar la llei al llarg de l’any 2018 després d’haver estat examinada pel Parlament.

El projecte de llei, en l’exposició de motius, destaca quatre aspectes importants:

  1. S’amplia el termini de prescripció de 20 a 30 anys per als delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual en els quals la víctima és menor. El temps de prescripció comença a comptar a partir de la majoria d’edat de la víctima. L’objectiu és que aquesta disposi de més temps per interposar denúncia i facilitar la repressió d’aquests il·lícits, especialment quan es produeixen en l’entorn familiar.
  2. Reforça els recursos jurídics que permeten castigar les violacions i agressions sexuals a víctimes menors de 15 anys (edat vàlida de consentiment per mantenir relacions sexuals) per millorar-ne la protecció.
  3. Les relacions sexuals amb menors poden resultar de l’abús sobre la víctima que no disposa de la maduresa ni de la capacitat de discernir per consentir (article 2 del projecte de llei). En aquest supòsit, si es produeix penetració es tipifica com a delicte de violació castigat amb 20 anys de reclusió i, en altres supòsits, es tipifica com a delicte d’agressió sexual, castigat amb 10 anys de presó.
  4. S’amplia la definició dels delictes d’assetjament en línia per omplir un buit jurídic i permetre la repressió del ciberassetjament grupal, comès per diverses persones que actuen de forma concertada.[1]
  5. Permet reprimir de forma expressa i eficaç una nova infracció per lluitar contra l’assetjament al carrer: l’ofensa sexista. Es preveu una pena mínima de multa de 90 euros; si existeixen circumstàncies agreujants, la multa pot fluctuar entre 750 i 1.500 euros; en cas de reincidència, la pena de multa pot arribar als 3.000 euros. Es poden aplicar penes complementàries, com el seguiment de programes de sensibilització en matèria d’igualtat. Per a la persecució d’aquests fets no cal denúncia de la víctima.

Aquest projecte de llei suposa una millora molt significativa en l’àmbit penal, ja que s’incrementa la persecució dels infractors en matèria d’il·lícits contra la llibertat i la indemnitat sexual, així com algunes conductes sexistes, especialment quan les víctimes són dones o menors d’edat.

Es pot ampliar informació als enllaços següents:

[1] L’expressió francesa per a aquesta conducta és raids numèrics: és un ciberassetjament en grup que s’efectua de forma concertada a través de les xarxes socials, per correu electrònic o als fòrums.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

França intenta millorar la seguretat ciutadana amb un nou model: “la Police de sécurité du quotidien (PSQ)”

la Police de sécurité du quotidien (PSQ)El sentiment d’inseguretat augmenta entre la població francesa: un 66% dels francesos manifesten sentir-se insegurs i un 62% que el nivell de seguretat és un dels criteris clau per triar el lloc de residència.[1] Per fer front a aquesta situació, el ministre de l’Interior francès, Gérard Collomb, va presentar el 8 de febrer del 2018 un nou model de policia de seguretat ciutadana orientat, en un primer moment, a una seixantena de barris sensibles. La posada en marxa d’aquest nou model s’inscriu en el marc d’una vasta reforma, que afectarà també l’àmbit judicial, amb un projecte de llei que revisarà el procediment penal la primavera de l’any 2018.

El nou model policial se sustenta en cinc eixos i suposa la implementació de 55 actuacions. En destaquem algunes:

Eix 1: Una policia i una gendarmeria amb noves ambicions

  • 10.000 noves dependències policials al quinquenni 2018-2022.
  • La supressió d’algunes tasques policials com les vigilàncies estàtiques, l’externalització de tasques al sector privat i la substitució de policies per personal administratiu per a determinades funcions de suport.

Eix 2: Una policia i una gendarmeria més respectades

  • Millor protecció dels efectius policials a través de sancions més efectives en el cas d’infracció d’atemptat contra els agents de l’autoritat.
  • Entrada en vigor de noves mesures d’anonimització.
  • Implementació de mesures per prevenir els suïcidis entre els policies: reforç del suport psicològic i més formació per a una gestió adequada de l’estrès i de les situacions de crisi.
  • Millora del pressupost amb un pla triennal 2018-2020 de 900 milions d’euros.
  • Reforma del model formatiu policial, que reforça els mòduls de formació inicial i harmonitza la formació entre escales jeràrquiques tant de la policia nacional com de la gendarmeria.

Eix 3: Una policia i una gendarmeria a mida

  • Reforç policial a 60 barris sensibles en diverses fases fins l’any 2020, que implicarà un increment en les dotacions de 1.300 efectius.
  • Implementació d’estratègies de lluita contra la delinqüència local.
  • Millora del contacte amb la població amb el desenvolupament de 250 unitats de proximitat fins el 2019.
  • Millora en l’acollida a les víctimes (adaptació dels horaris d’obertura a les necessitats de la població, reforç formatiu i adequació dels espais d’atenció).

Eix 4: Una policia i una gendarmeria connectades

  • Lliurament de 110.000 tauletes tàctils fins l’any 2020 i 800 nous efectius dedicats a la lluita contra les ciberamenaces.
  • Increment de 10.000 càmeres corporals a la uniformitat policial fins el 2019.
  • Llançament del grup policial digital: un espai d’orientació al ciutadà en quatre llengües i disponible tots els dies de la setmana les 24 hores.
  • Obertura d’una plataforma d’assenyalaments per violències sexuals i sexistes.

Eix 5: Una policia i una gendarmeria que cooperen

  • Millora professional dels policies municipals i dels agents de seguretat privada.
  • Cooperació reforçada amb els alcaldes, especialment els que gestionen els barris on s’implementa el nou model de seguretat ciutadana.
  • Avaluació del nou model de seguretat ciutadana tot donant veu a diferents actors: prefectes, universitats i investigadors, càrrecs locals, sindicats, policies, emprenedors i ciutadans.

Per ampliar informació, podeu consultar els enllaços següents:

La police de sécurité du quotidien à la reconquête des quartiers

Lancement de la Police de Sécurité du Quotidien

[1] Dades aportades per l’institut d’estudis independent Odoxa.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Predvol, l’eina de la policia francesa que prediu les zones amb risc de robatori de vehicles, millora l’operativa policial

L’any 2015, l’Equip de l’Administrador General de Dades (AGD) al si de la Direcció Interministerial Digital i del Sistema d’Informació i Comunicació de l’Estat francès (DINSIC),[1] va desenvolupar, en col·laboració amb el Servei de Tecnologies i de Sistemes d’Informació de la Seguretat Interior (ST(SI),2 un model de predicció dels robatoris relacionats amb vehicles. Aquesta col·laboració ha permès crear el Predvol, una eina per ajudar en la presa de decisions dels policies que prediu diàriament el risc de robatoris, presenta un històric dels robatoris i una classificació dels barris en funció del tipus d’infraccions que hi tenen lloc.

Predvol s’ha optimitzat per ser utilitzat amb tauleta tàctil i s’ha posat en pràctica al departament francès d’Oise (al nord del país), especialment exposat als robatoris de vehicles. Concretament, els gendarmes l’han incorporat com una eina per a la presa de decisions i l’han testat a la ciutat de Compiègne (una de les principals ciutats d’Oise) a partir de maig del 2016. Així mateix, la brigada anticriminalitat de la Direcció Departamental de Seguretat Pública de la policia nacional la va testar a la ciutat de Beauvais, la capital del departament.

Aquest programa és una eina predictiva[2] que utilitza un gran nombre de variables i algoritmes que permeten seleccionar quines de les variables són els millors predictors per anticipar els robatoris de vehicles.

Després de sis mesos d’experimentació, una de les conclusions ha estat que l’atenció dels operatius s’orientava no tant a les prediccions dels robatoris diaris, sinó a la visualització dels fets esdevinguts. És a dir, les prediccions eren molt eficaces, però només confirmaven les zones de risc ja conegudes pels operatius; en canvi, la simple representació dels incidents sobre un mapa implicava millores en el servei diari. Aquesta constatació va propiciar la introducció de millores en la visualització de les infraccions. La visualització de les infraccions des del moment que són denunciades afavoreix que els policies recullin dades de qualitat i proporciona uns millors resultats en l’operativa policial.

Per ampliar la informació vegeu: https://agd.data.gouv.fr/2018/01/12/predire-les-vols-de-voitures/.

[1] La DINSIC està sota l’autoritat del primer ministre al si de l’Administració pública francesa encarregada de coordinar les accions de les administracions en matèria de sistemes d’informació. http://www.modernisation.gouv.fr/mots-cle/dinsic; https://lannuaire.service-public.fr/gouvernement/administration-centrale-ou-ministere_194230

[2] Altres models predictius: “regressió logística”, “bosc aleatori”, XGBoost, Boosting, PredPol (predictive policing), mapes de calor evolutius…

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français