Sud-àfrica intenta combatre els alts nivells endèmics de violència

El cost de la violència en l’economia sud-africana és de les més grans del món. El país és en el lloc 126 dels 163 països de l’Índex Global de Pau. Aquest índex ens mostra que el cost de la violència a Sud-àfrica representa el 19% del PIB, el 16è més gran en el món (34.160 rands per ciutadà i any).

Sud-àfrica destaca en cinc categories principals de violència: el nombre de crims violents, el nombre de protestes violentes, el nombre d’assassinats, l’accés fàcil a armes i una gran percepció d’inseguretat. És el 10è pitjor país en reducció general de la violència i el 19è si parlem de seguretat en general.

Tant les dades proporcionades pel Servei de Policia de Sud-àfrica (SAPS) com les dades que proporciona l’Enquesta de Victimització (VOCS) demostren que els nivells de violència s’han mantingut alts, amb variacions que no són significatives. En el període pressupostari d’abril del 2015 al març del 2016, es van enregistrar 18.673 assassinats i 18.127 temptatives. A més, la policia va conèixer 259.165 casos relacionats amb el tràfic de drogues.

El problema de fons és que els llargs anys de l’apartheid amb violència institucionalitzada l’han convertit en un element molt present a la societat, que s’utilitza per resoldre qualsevol situació amb una gran normalitat.

El Pla de Desenvolupament Nacional vol millorar les condicions de la violència amb l’objectiu fixat el 2030. Aquest pla vol construir comunitats segures, entenent la seguretat com un dret humà bàsic. El pla abasta la seguretat física i la dimensió social, com l’ocupació, l’educació i la salut, i pretén posar fi a la cultura de la violència, convertint-la en quelcom molt residual i menyspreable.

La dimensió comunitària és central al pla i, per tant, els governs locals hi assumeixen un paper important, ja que són les administracions més properes a la ciutadania. Aquestes tenen un posició central en la coordinació i integració de les polítiques per tal de crear comunitats segures.

Es creen els fòrums de Seguretat de la Comunitat (CSF) a escala local. Aquest òrgan és on es portarà a terme la coordinació, monitorització i integració de les iniciatives de prevenció de la comunitat. L’objectiu és garantir un accés a uns serveis de qualitat i crear comunitats de ciutadanes i ciutadans segurs. Aquestes estratègies es fan en coordinació amb les diferents agències de les administracions locals i estatals.

La millora del desenvolupament econòmic amb equitat provocarà, segons el pla, la transformació econòmica, la creació d’ocupació i la millora de l’educació i la sanitat, i ajudarà a la cohesió social. I tot això afectarà positivament en la inseguretat, generant més seguretat.

L’objectiu final és que l’any 2030 la ciutadania de Sud-àfrica es senti segura i sense por a ser víctima d’un crim. Aquesta seguretat haurà de ser present a l’escola, a la feina i als altres espais de relació de la comunitat.

Enllaç d’interès:

What is the situation in South Africa?

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

L’amenaça terrorista a la UE continua sent elevada

L’any 2017, 68 persones van perdre la vida com a conseqüència d’atacs terroristes a la Unió Europea. Tot i que el nombre de baixes va disminuir l’any passat respecte del 2016, el nombre d’atacs a Europa va augmentar. L’Informe 2018 sobre la situació i la tendència del terrorisme (TE-SAT) elaborat per l’Europol proporciona una visió general del caràcter de l’amenaça terrorista que afronta la UE el 2017.

Nou estats membres de la UE van informar d’un total de 205 atacs terroristes frustrats, fallits i consumats el 2017 (2016: 142). Es tracta d’un increment del 45% respecte del 2016 i d’un canvi de la tendència a la baixa que va començar el 2014.

Aquests atacs van matar 68 persones i van deixar 844 ferits. Gairebé totes les baixes (62) van ser resultat d’atacs terroristes gihadistes. El nombre d’atacs terroristes gihadistes va créixer de 13 el 2016 a 33 el 2017.

975 individus van ser arrestats a la UE per delictes relacionats amb el terrorisme (2016: 1.002). La majoria d’aquestes detencions estaven relacionades amb el terrorisme gihadista: sospitosos de participar en activitats d’algun grup terrorista, de planificar i preparar atacs, i de portar a terme activitats de facilitació com difondre propaganda, reclutar i finançar el terrorisme.

L’informe destaca algunes de les tendències principals:

  • Els atemptats recents a mans dels terroristes gihadistes han seguit tres vies diferents:
  • La preferència per atacar persones, en comptes d’altres objectius, per provocar una resposta emocional del públic en general (París, maig del 2018; Barcelona, ​​agost del 2017)
  • Atacs a símbols d’autoritats (Lieja, maig del 2018; Trèbes, març del 2018)
  • Atacs a símbols d’estil de vida occidentals (Manchester, maig del 2017)
  • Els nous atemptats a la UE per part dels terroristes gihadistes que segueixen algun d’aquests patrons, o una combinació d’aquests, són molt probables.
  • A més de l’augment dels atacs gihadistes, la preparació i execució s’han tornat menys sofisticats.
  • Sovint els terroristes gihadistes són actors solitaris, ja sigui preparant-se a si mateixos o facilitats pel seu entorn més immediat.
  • No obstant això, la propaganda en línia i la creació de nodes a través de les xarxes socials són encara mitjans essencials per reclutar, radicalitzar i recaptar diners. El coneixement sovint rudimentari de l’Islam fa que els atacants potencials siguin vulnerables a la influència i la manipulació.
  • Els atacs gihadistes recents van ser comesos principalment per terroristes domèstics, radicalitzats sense haver viatjat per unir-se a un grup terrorista a l’estranger. Entre la gran varietat d’atacants, alguns van ser coneguts per la policia, però no per activitats terroristes, i la majoria no tenien vincles directes amb cap organització gihadista.
  • La degradació de les anomenades “estructures organitzatives de l’Estat Islàmic” (IS) no implica una reducció de l’amenaça del terrorisme gihadista. Les activitats terroristes a la UE ordenades, guiades o inspirades per IS, Al-Qaida o altres organitzacions gihadistes continuen sent una possibilitat real.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

#2good2Btrue: Autoprotegiu-vos dels fraus en la venda de bitllets en línia

L’oferta de venda flash en un paquet de vacances o bitllet d’última hora és massa bona per ser veritat? Llavors probablement no ho sigui. Podríeu trobar-vos amb una reserva inexistent, fraudulenta o cancel·lada. Abans de comprar-lo, tingueu en compte el frau en l’àmbit de les vacances i els bitllets d’avió.

Des de vols fraudulents fins a reserves inexistents, el frau de vacances és un gran negoci per als estafadors i és més freqüent durant els períodes de vacances. Els demandants d’ofertes de vacances han de ser conscients d’aquest frau.

A aquest efecte, l’Europol va dur a terme la seva campanya #2good2Btrue a les xarxes socials: es van compartir un seguit d’ofertes atractives per a la publicitat en diverses plataformes de xarxes socials. En fer-hi clic, l’usuari va ser redirigit cap a una pàgina de prevenció del lloc web de l’Europol que ofereix orientacions per evitar ser víctima d’un frau de vacances. Un seguit de visuals van ser dissenyats específicament per a esdeveniments esportius i de música d’alta demanda, que han demostrat ser objectius populars per als estafadors. En total, els visuals van rebre gairebé 10.000 enllaços publicitaris, inclosos els clics a la pàgina.

Per tant, si arribes a una destinació de vacances i l’hotel que has reservat no existeix, o la companyia de lloguer de vehicles, és molt probable que hagis estat víctima d’un frau en línia. Alguns consells per assegurar-vos de no convertir-vos en la propera víctima d’una oferta de vacances curiosa i bona en excés són els següents:

Aneu sempre a fonts oficials

Reserveu unes vacances directament amb una companyia aèria o hotel, o a través d’un agent de bona reputació o operador turístic de confiança. Busqueu el logotip de l’IATA al lloc web de la companyia.

Feu la vostra recerca

Feu una cerca en línia completa per garantir que l’empresa sigui legítima. Si és sospitosa, és possible que altres persones hagin publicat les seves experiències com a advertiment.

Opereu segur en línia

Poseu una atenció especial en el nom i el domini del lloc web. Els canvis petits del nom o del domini, com ara passar de .com a .eu, us poden redirigir a una empresa completament diferent.

Pagueu amb seguretat

Comproveu que el lloc web utilitza un sistema de pagament segur i el protocol de comunicació segur (https) per al procediment de reserva.

Comproveu la lletra petita

Comproveu que el lloc web publica els termes i les condicions, la política de reemborsament i la política de privadesa.

Utilitzeu l’instint

Si alguna cosa sona massa bona per ser veritat, probablement no ho sigui.

Informeu-ne la policia

Deseu totes les proves i informeu-ne immediatament la policia.

Per obtenir més informació sobre els senyals d’advertència comuns i sobre com no deixar que els estafadors t’arruïnin les vacances, visita el lloc web de l’Europol.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

L’accés dels terroristes al comerç il·legal d’armes

SAFTEEl projecte per a l’estudi de l’adquisició d’armes il·legals per part dels terroristes a Europa (SAFTE per les seves sigles en anglès) és un projecte internacional de recerca que va crear la Comissió Europea amb l’objectiu de lluitar contra l’accés dels grups terroristes al mercat il·lícit d’armes a Europa. L’estudi analitza el comerç il·legal d’armes a vuit estats europeus: Bèlgica, Croàcia, Dinamarca, França, Itàlia, Holanda, Romania i el Regne Unit.

Aquest estudi vol contribuir a millorar l’experiència i el coneixement dels mercats il·legals d’armes a la UE; a conèixer les xarxes que utilitzen els terroristes per accedir a aquests mercats i les polítiques que han estat desenvolupant els estats membres per lluitar contra aquest fenomen, i a proposar noves polítiques per als estats estudiats i d’altres de la UE, amb l’objectiu de lluitar contra la venda il·legal d’armes i recollir les bones pràctiques que es detectin als estats membres perquè puguin servir a altres estats.

El març del 2018, s’han publicat els resultats dels treballs duts a terme durant el projecte. Aquests treballs han demostrat l’existència de diversos mercats il·lícits d’armes en el territori de la UE, cadascun amb les seves característiques i dinàmiques específiques. Aquests mercats han anat facilitant la connexió entre els grups criminals i els terroristes, provocant que els terroristes puguin accedir a armes de foc i fins i tot a material militar.

Les xarxes terroristes també poden involucrar-se en el desviament directe d’armes que inicialment són legals, a través de robatoris selectius d’armes de propietat estatal o privada. Això passa quan no troben el tipus específic d’armes de foc que busquen, ja sigui perquè no tenen les connexions criminals necessàries o perquè no n’hi ha disponibilitat al mercat il·legal d’armes.

L’estudi mostra coneixements força concrets sobre el tema, com, per exemple, que les armes que provenen de Croàcia són utilitzades principalment per grups que actuen a Holanda, Suècia, Alemanya i el Regne Unit, mentre que els grups que actuen a la resta d’Europa Occidental provenen de rutes a través d’Espanya. En cap cas l’estudi exclou la possibilitat d’origen de Sèrbia i Bòsnia i Hercegovina.

Per lluitar contra aquestes activitats criminals, recomanen tenir una actitud proactiva per millorar el coneixement del tràfic il·legal d’armes, adaptar les polítiques i les normes reguladores sobre armes, i optimitzar les capacitats operatives i la cooperació, establint un nivell d’intercanvi a escala nacional, un altre a escala de la UE i un tercer a escala internacional.

Enllaç d’interès:

http://terrorism.flemishpeaceinstitute.eu/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La cara B de les polítiques contra l’extremisme violent

El passat mes de febrer el Transnational Institute i els acadèmics Arun Kundnani i Ben Hayes van publicar l’informe The globalisation of Countering Violent Extremism policies. Undermining human rights, instrumentalising civil society. El document fa un repàs de quines han estat les polítiques associades a la lluita contra l’extremisme violent (Countering Violent Extemism – CVE) i les seves conseqüències en l’àmbit del respecte dels drets fonamentals i el rendiment de comptes.

Les polítiques CVE pretenen ser una aproximació més progressista, holística i preventiva en contraposició a la naturalesa reactiva de l’anomenada guerra contra el terrorisme. Els primers a implantar-les van ser els Països Baixos i el Regne Unit (a mitjans de la dècada anterior), i posteriorment es van estendre a altres països europeus, als EUA i a institucions supranacionals com la Unió Europea i l’ONU.

Malgrat tot, els autors de l’informe consideren que els plantejaments de les CVE tenen diversos elements que generen controvèrsia. Tot i tenir una vocació holística i de cercar els factors subjacents a la violència radical, els promotors d’aquestes polítiques han apuntat com a causa principal la difusió d’una ideologia extremista com a factor detonant de la radicalització. Això fa que, tot i tenir un àmbit d’acció[1] amplíssim, es focalitzi especialment a controlar i erradicar la difusió del missatge, així com  a fer un esforç per modelar-lo.

Segons els autors, doncs, aquesta aproximació pot dur a una expansió de polítiques de vigilància i a un excés de zel que comporti censura a internet o a una criminalització de diferents col·lectius per una simple qüestió ideològica. A la vegada, tenint en compte que les CVE fan un gran esforç per involucrar diferents actors públics i privats, resulta gairebé impossible que els agents de la societat civil que treballen en aquest àmbit, però amb perspectives diferents, es distingeixin de les campanyes governamentals. I, finalment, les iniciatives CVE es duen a terme des d’àmbits públics d’execució de polítiques públiques, però lluny del control de les càmeres legislatives, de manera que deriven cap a un afebliment dels controls democràtics i de rendiment de comptes.[2]

En definitiva, els autors assenyalen el perill que la voluntat d’arribar a tots els àmbits socials per prevenir el radicalisme violent esdevingui finalment una eina d’enginyeria social i d’estigmatització si els elements de control democràtic i rendiment de comptes no es posen en pràctica.[3]

[1] Entre els tipus d’accions de les CVE hi trobem activitats de participació i divulgació, foment de capacitats i ajuda al desenvolupament, educació i formació, campanyes publicitàries i de relacions públiques i col·laboracions entre organismes policials i no policials.

[2] Els autors proposen diversos exemples, entre els quals, en l’àmbit de la Unió Europea, el Radicalisation Awareness Network (RAN) que, segons l’estudi, no sotmet la seva activitat a un control democràtic rellevant i manté de manera opaca la seva extensa xarxa d’afiliació.

[3] Els autors proposen fins a dotze punts per valorar si una política CVE s’ajusta als criteris democràtics i de drets fonamentals. En destacaríem una aproximació basada en el respecte als drets fonamentals, així com d’igualtat de gènere i de drets dels menors; un control democràtic i judicial; evitar tenir com a objectiu un sol col·lectiu racial o religiós que pugui incórrer en discriminació; evitar a la vegada intrusions en la privacitat o accions de censura i, finalment, no desbaratar els esforços de la societat civil en aquest camp.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Europa adopta un missatge unificat contra els delinqüents en línia

Els estats membres i diferents organismes de la Unió Europea, així com estats tercers de l’Europol, han aplegat esforços per enfortir el model de cooperació actual en matèria de prevenció i conscienciació per a la reducció del cibercrim.

Sota la coordinació del Centre Europeu de Cibercriminalitat de l’Europol (EC3), representants de 29 països es van reunir amb els delegats de l’Agència de Seguretat de la Informació i de la Xarxa (ENISA) de la UE, l’Agència de Formació Policial de la UE (CEPOL) i la Xarxa per a la Prevenció del Crim (EUCPN) en el quart Fòrum de Prevenció i Sensibilització contra la Cibercriminalitat per avaluar l’estat i la implementació de l’actual model d’estratègia de comunicació de la UE. Iniciat el 2015, el model pretén alinear els esforços de prevenció i conscienciació contra els ciberdelinqüents entre els estats membres de la UE i augmentar l’eficàcia dels materials educatius produïts.

Es van presentar iniciatives com No More Ransom, Stop Child Abuse – Trace an Object, “Say No” a la coerció i extorsió sexual infantil i l’acció europea Money Mule Action, entre d’altres, que es podien aconseguir optimitzant els recursos humans i financers, tant en l’àmbit nacional com de la UE.

L’EC3 organitza el Fòrum de Prevenció i Sensibilització contra la Cibercriminalitat amb l’objectiu de facilitar la cohesió d’activitats i campanyes, l’intercanvi de materials existents, el desenvolupament de noves idees i l’intercanvi de bones pràctiques. En definitiva, el seu propòsit és permetre un diàleg paneuropeu entre totes les entitats policials en matèria de prevenció i conscienciació, reforçant així la lluita de la UE contra el ciberdelicte.

Pels responsables de l’EC3 de l’Europol, una gran quantitat d’atacs de què s’ha informat la policia no són ni sofisticats ni de nivell avançat. Molts d’ells es deuen a la manca d’higiene digital, la manca de seguretat a causa del disseny i la manca de consciència de l’usuari. D’aquesta manera, un delicte impedit a través de l’educació i la conscienciació podria ajudar a les forces policials a estalviar temps i recursos, que podrien dedicar a investigar la criminalitat més seriosa que es produeix en línia.

Per primera vegada des de la seva creació, membres de la Cibercrime Taskforce (EUCTF) de la UE es van unir a l’esdeveniment anual del Fòrum. L’EUCTF -un grup interinstitucional integrat pels caps d’unitat del Cibercrim, l’Europol, la Comissió Europea i l’Eurojust- es reuneix durant tot l’any per debatre sobre els assumptes estratègics i operatius relacionats amb les investigacions i els processos de ciberdelinqüència dins i fora de la UE.

Com a resultat, les discussions conjuntes celebrades al Fòrum van ajudar a generar recomanacions específiques sobre com millorar el model de cooperació actual i com reforçar els canals de comunicació per a un intercanvi continu d’informació. S’han identificat amenaces de ciberdelinqüència que requereixen l’atenció més urgent i estableixen les bases per al disseny de campanyes conjuntes que es desenvoluparan a partir del 2018.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Descens important de la violència a Colòmbia: algunes claus de l’èxit

Colòmbia ha conegut una disminució important de la violència i un fort descens dels homicidis els darrers 25 anys.

Esdeveniments com la caiguda de Pablo Escobar l’any 1993 i del càrtel de Cali l’any 1995 van permetre sufocar la violència de les bandes més perilloses. La desmobilització de grups paramilitars armats també va contribuir-hi.

D’altra banda, Colòmbia va apostar per un nou enfocament: la violència com un problema de salut pública. La prevenció s’articula a partir de la creació de serveis públics i no utilitzant la repressió policial. Els alcaldes de ciutats com Cali, Bogotà i Medellín es van inspirar en l’explotació de les dades i en mètodes orientats a la investigació àmpliament utilitzats pels professionals de la salut.

L’experiència exitosa de tres ciutats

Cali

L’any 2002, l’alcalde Rodrigo Guerrero va enfocar el problema de la violència com una epidèmia, i va intentar cartografiar el brot de la violència i com aquesta es transmetia a partir de l’explotació de les dades.

La recopilació de les dades sobre homicidis i sobre els llocs concrets on s’havien comès va permetre elaborar mapes de criminalitat. Les represàlies del càrtel i els enfrontaments territorials no explicaven totalment l’increment de la taxa d’homicidis, molt elevada a determinades hores i llocs: els caps de setmana de cobrament de la paga i a  primeres hores de la matinada del dissabte i del diumenge a prop dels clubs d’oci nocturn. L’estudi de les dades suggeria que l’excessiu consum d’alcohol i la disponibilitat d’armes de foc tenien conseqüències mortals.

La notable disminució de la taxa d’homicidis d’un 35% als barris va ser possible gràcies a la prohibició de portar armes de foc el cap de setmana de cobrament de la paga i a les restriccions a la venda d’alcohol.

Medellín

Segona ciutat de Colòmbia, va liderar un projecte urbanístic conegut com “acupuntura urbana” que, a partir del disseny urbanístic, pretén solucionar problemes socials. A un barri marginal, s’hi va instal·lar un telefèric. Aquesta mesura va ser molt important perquè proporcionava mobilitat als residents, que podien trobar feina i se sentien més inclosos a la ciutat. També es van fer inversions en serveis bàsics, especialment en biblioteques i escoles. Les millores en educació i en mobilitat van contribuir a reduir la taxa d’homicidis, des del rècord mundial de 380 homicidis per cada 100.000 persones de la dècada dels 90 fins als 20 homicidis de l’any 2015.

Bogotà

La capital també va implementar mesures inspirades en polítiques de salut pública. Van millorar o van destruir espais que s’havien transformat en focus d’activitat criminal, i van invertir en espais públics que fomentessin un sentit de pertinença i d’inclusió positiva entre els residents. Un dels seus alcaldes, Antanas Mokus, va intentar canviar normes de comportament a través de programes i de campanyes que emfasitzaven el respecte mutu i la importància de la vida. La taxa d’homicidis va caure de 80 homicidis per 100.000 l’any 1993 a 16,7 per 100.000 l’any 2018.

Les experiències exitoses de Cali, Bogotà i Medellín van ser possibles gràcies a la visió dels seus líders polítics. La modificació de la Constitució colombiana l’any 1991 va transferir més poder a les autoritats locals, que podien ser més creatives i experimentar. Al final de la dècada del 2000, el lideratge d’aquests polítics locals va inspirar canvis en les polítiques del país: la revolució de les dades havia arribat als nivells més alts de la política governamental.

Lliçons apreses

La perspectiva de salut pública per gestionar la criminalitat té un gran potencial. La implicació dels investigadors, els professionals de la salut i els treballadors socials va permetre noves aproximacions a un vell problema.

L’espai urbà influencia els patrons delinqüencials i un millor disseny urbanístic pot estimular millors conductes; la inversió en infraestructures pot transformar problemes socials.

Les reformes en les organitzacions policials: el combat de la corrupció, la capacitació dels policies en l’explotació de dades, la focalització sobre les dinàmiques de la criminalitat local i la intensificació de la col·laboració comunitària van ser clau en el descens de la criminalitat a Colòmbia.

Enllaços d’interès

“Treating violence like a disease helped cut Colombia’s murder rate by 82%. Public health approaches could save hundreds of thousands of lives” by Edward Siddons

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

 

Europol uneix forces amb corporacions privades per construir un espai cibernètic

La corporació BT –btplc.com, una de les empreses de seguretat informàtica més grans del món– ha signat un memoràndum d’entesa amb l’Europol per compartir coneixements sobre les amenaces i els atacs cibernètics. D’aquesta manera, les dues organitzacions reforcen els seus esforços per crear un espai cibernètic destinat als ciutadans, empreses i governs, mitjançant l’intercanvi d’intel·ligència, detecció d’amenaces i protecció de dades.

Des del Centre Europeu de Ciberdelinqüència (EC3), es considera que l’entesa entre l’Europol i la companyia BT millorarà les capacitats i augmentarà l’eficàcia en la prevenció, persecució i interrupció del delicte cibernètic. La cooperació laboral d’aquest tipus entre l’Europol i la indústria és la manera més eficaç de garantir el ciberespai als ciutadans i les empreses europees.

El memoràndum considera que la cooperació transfronterera és la clau per aturar l’epidèmia mundial del cibercrim. Consideren que cal compartir millor la intel·ligència de seguretat cibernètica, l’experiència i les pràctiques per ajudar-los a exposar i prendre mesures contra les bandes organitzades de delinqüents cibernètics en els racons foscos de la xarxa.

A principis d’aquest any, va començar a operar el primer proveïdor de telecomunicacions al món per començar a compartir informació sobre el programari maliciós i llocs web amb altres proveïdors d’internet a través d’un portal en línia, el Malware plataforma d’intercanvi d’informació (PSIM). Des de la posada en marxa de la plataforma, l’equip mundial de BT, amb més de 2.500 experts en seguretat cibernètica, ha rebut col·laboració per identificar i compartir més de 200.000 dominis maliciosos. Els receptors de la intel·ligència d’amenaces de BT tenen la capacitat d’adoptar mesures específiques contra les amenaces específiques identificades.

Europol va crear el Centre Europeu de Cibercriminalitat (EC3) el 2013 per reforçar la resposta de l’aplicació de la llei a la delinqüència cibernètica a la Unió Europea. També opera el Joint Taskforce Action Taskforce (J-CAT), que té com a objectiu impulsar la intel·ligència i l’acció coordinada contra les principals amenaces i objectius de la cibercriminalitat facilitant als seus socis la identificació, la priorització, la preparació i la iniciació d’investigacions i operacions transfrontereres.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Els sensesostre britànics, víctimes o infractors

Recentment, la Casa dels Comuns del Regne Unit (House of Commons), en el marc de les seves activitats de recerca, va publicar Rough Sleepers and antisocial behaviour. El document ens ofereix una breu anàlisi dels usos i abusos de la normativa que porten a una criminalització i victimització del col·lectiu dels sensesostre.

El breu assaig presenta la disjuntiva d’uns col·lectius especialment vulnerables i amb indicadors de victimització altíssims,[1] davant els quals les autoritats han de fer front a un ús de la norma que els victimitza i criminalitza. A la vegada, subratlla la contradicció entre la voluntat de tractar la problemàtica des de les arrels del conflicte[2] i l’ús esbiaixat de la normativa relativa a l’incivisme per tal de trobar una solució ràpida al problema de la gent al carrer.

Aquest abús es veu reflectit en dos àmbits d’acció. En primer lloc, pel que fa a les eines legals disponibles i, tot seguit, per altres mesures de dissuasió sense un marc legal de referència.

Entre les eines legals a disposició de les autoritats, hi trobem les del dret civil i les de caràcter penal. Aquestes darreres s’emmarquen en secció 3a, de la Vagrancy Act 1824, per la qual pidolar es pot sancionar. Les denúncies a partir d’aquesta norma han augmentat els darrers anys, passant d’unes 1.500 el 2006-2007 a situar-se per damunt de les 2.300 el 2015-2016. Fora de l’àmbit penal, hi trobem les eines  que es desprenen de l’Anti-social Behaviour, Crime and Policing Act 2014, entre les quals, Civil injuctions, Criminal Behaviour Orders (CBO), Community Protections Notices (CPN), Disperal Powers i Public Spaces Protection Order (PSPO). Totes impliquen aspectes de prohibició d’una acció o possible acció, i aspectes de requeriment per evitar la reincidència. La seva vocació és sancionadora, i dirigida a activitats clarament incíviques i que poden alterar la convivència.[3]

D’altra banda, hi trobem diverses accions menys formals i dissuasives, amb les quals es busca inhibir o incomodar. Entre d’altres, hi ha l’anomenada arquitectura defensiva, on s’utilitza el mobiliari urbà, com ara els bancs segregats o curvilinis, per dificultar l’estada dels sensesostre. Altres mesures menys evidents són la wetting down, és a dir, la neteja amb aigua o productes de neteja d’espais susceptibles de ser ocupats. També la contaminació sonora o simplement el donar indicacions d’abandonar la zona. En aquest sentit, les iniciatives són variades i més utilitzades que les vies formals de denúncia.[4]

Finalment, l’assaig destaca que, malgrat disposar d’un ampli reguitzell de mesures, han demostrat ser poc eficaces. Entre altres conseqüències pernicioses, destaquen un desplaçament de les activitats en el territori, així com un canvi cap a determinades activitats il·lícites, en què es passa de pidolar a cometre delictes menors de furt o robatori.[5]

[1] L’informe ens indica que els sensesostre tenen fins a disset vegades més probabilitats de ser víctimes de violència que la mitjana.

[2] El sector del voluntariat va celebrar l’actualització que va fer el Home Office el setembre passat de la guia per a l’ús de la normativa en l’àmbit dels comportaments incívics. A la vegada, el govern britànic també ha activat diversos mecanismes per evitar caure en la indigència o ajudar a sortir-ne. D’una banda, la Homelessness Reduction Act del 2018 (tot i les fortes crítiques) i, de l’altra, més inversió pública en sistemes com el Housing First. S’espera invertir més de mil milions de lliures (uns mil cent-trenta milions d’euros) en aquest àmbit fins al 2020.

[3] Un estudi dut a terme per l’entitat britànica Crisis indica que un 36% dels municipis estan utilitzant els poders legals i de dissuasió davant els sensesostre.

[4] Un 73% dels sensesostre han experimentat alguna mesura sancionadora o de dissuasió. D’aquestes mesures, un 70% eren informals.

[5] Joseph Rowntree Foundation. The impact of enforcement on street users in England. 2007

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Com afecten la presència i l’acció policial la percepció de seguretat dels ciutadans francesos?

Un estudi realitzat a partir de les enquestes de victimització Cadre de vie et sécurité, 2008-2017[1] ha permès avaluar la presència i l’acció policial entre més de 160.000 enquestats de 14 anys i més, residents a França.

En termes generals, la població francesa avalua positivament la presència i l’acció policial: un 47% dels enquestats pensen que la presència policial al seu barri o municipi és suficient i un 48%, que l’acció policial contra la delinqüència és bastant eficaç. Aquestes percepcions es mantenen força estables al llarg del temps i milloren a partir de l’any 2015, possiblement per una major presència i visibilitat policial, reforçada després dels atemptats. No obstant això, un 19% dels individus considera la presència policial insuficient i un 27%, inexistent. Entre els residents en zones socialment desafavorides, el percentatge dels que consideren que l’acció policial no és prou eficaç s’incrementa fins a un 44%.

Més enllà dels percentatges globals, aspectes com les característiques individuals de la persona enquestada i el lloc de residència tenen un impacte en la valoració sobre la presència i l’eficàcia de l’acció policial.

Característiques individuals

En general, els homes i les persones de més edat valoren més positivament la presència i l’eficàcia de l’acció policial.

  • El 49% dels homes enquestats pensa que la presència policial a l’àmbit local és suficient, davant d’un 45% de les dones. També el 49% dels homes considera que l’acció policial és bastant eficaç, davant d’un 46% de les dones.
  • El 52% de persones amb 66 anys i més estimen que la presència policial al seu barri o poble és suficient i un 50% considera que l’acció policial és bastant eficaç.

Característiques del lloc de residència

En general, la percepció sobre l’eficàcia de l’acció policial en la lluita contra la delinqüència és més positiva en entorns rurals, però empitjora als nuclis urbans de més de 100.000 habitants i a l’àrea metropolitana de París. Així ho mostra el gràfic següent.

Avaluació de l’acció policial en la lluita contra la delinqüència en funció del territori

Font: Enquestes CVS (2008-2017): INSEE-ONDRP-SSMSI; tractament de les dades: ONDRP. Les persones enquestades tenen 14 anys i més i resideixen a França.

Malgrat que no s’ha pogut establir una relació de causalitat, sembla existir una vinculació entre la presència i l’eficàcia de l’acció policial al municipi i la percepció de seguretat de la població. Inversament, els individus que se senten més insegurs també acostumen a ser més crítics pel que fa a la valoració que fan de la policia.

Més informació:

[1] L’enquesta Cadre de vie et sécurité va ser dirigida pel Servei Estadístic Ministerial i de Seguretat Interior (SSMSI) des de l’any 2015, i per l’Institut Nacional d’Estadística i Estudis Econòmics (INSEE) i l’Observatori Nacional de la Delinqüència i de les Respostes Penals (ONDRP) des de l’any 2007.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français