Dos anys de funcionament del Centre Europeu de Contraban de Migrants

Malgrat la notable disminució del nombre d’immigrants irregulars que arriben a Europa, el contraban d’immigrants continua sent una activitat criminal rendible i activa per al crim organitzat a la Unió Europea. L’informe d’activitat de l’Europol sobre els dos anys de funcionament del Centre Europeu de Contraban de Migrants (EMSC) proporciona una visió detallada del desenvolupament i les tendències del contraban de migrants.

Des de la crisi de la migració del 2015, el negoci de contraban de migrants s’ha consolidat com un mercat criminal extens i lucratiu, i segueix representant un negoci altament rendible en el qual els criminals corren un risc baix de ser detectats. El model de negoci dels delinqüents implicats en aquest crim continua evolucionant i responent a la dinàmica i les necessitats dels fluxos migratoris. Molts factors, inclosos la implantació de polítiques, l’activitat policial i les preferències pressupostàries i de viatge dels immigrants irregulars, tenen un impacte sobre les rutes de migració i els mitjans operatius utilitzats pels contrabandistes. Els criminals s’adapten ràpidament als canvis i mostren una gran versatilitat en els mitjans de transport i les tecnologies que utilitzen. Cada vegada són més organitzats, i estableixen xarxes professionals sofisticades que operen de forma transnacional des de la font cap als països de destinació.

Migrant smuggling to and within the EUSegons Robert Crepinko, cap del Centre Europeu de Contraban de Migrants, “el contraban de migrants cap a la Unió Europea preveu l’ús de tecnologia avançada, especialment relacionada amb el frau documental, l’augment de l’ús de documents genuïns i els abusos de viatges sense visat, i tindrà un impacte significatiu en el futur del paisatge de contraban de migrants”.

Àmbits principals de l’informe de l’EMSC

  • El frau en els documents és un factor clau en el contraban de migrants. Els documents fraudulents o obtinguts fraudulentament que proporcionen cada vegada més els contrabandistes permeten als immigrants irregulars entrar a la UE i transitar-hi.
  • Abús de viatges sense visat: els immigrants irregulars intenten entrar per via aèria a la UE a través de països balcànics no comunitaris, utilitzant esquemes de viatge sense visat. Diversos països balcànics van introduir la liberalització de visats per als ciutadans, entre d’altres, de la Xina, Guinea Bissau, l’Iran o Turquia, cosa que permet als immigrants entrar en un país com a turista amb dret a romandre-hi fins a trenta dies.
  • Els mitjans socials continuen sent àmpliament utilitzats per anunciar serveis de contraban. Els delinqüents utilitzen diverses tècniques de màrqueting, per exemple, oferint descomptes per a migrants addicionals.
  • Modi operandi: els criminals utilitzen mètodes sofisticats i sovint amenaçadors per ocultar el contraban de migrants a través de les fronteres.
  • La participació de grups criminals policials organitzats en el tràfic de migrants i altres activitats delictives és significativa. Es tracta d’un negoci criminal enormement lucratiu amb nivells de risc relativament baixos.

Entre les principals rutes de contraban de migrants destaquen: la ruta del Mediterrani central, la de la Mediterrània occidental, la dels Balcans occidentals i la de les fronteres del Regne Unit i França.

L’EMSC de l’Europol es va fundar a principis del 2016, després d’un període de migració irregular molt actiu, amb migrants vulnerables que viatjaven en gran part sense restriccions en grups nombrosos al llarg del Mediterrani, de fronteres terrestres externes i més enllà de la UE. L’Europol ha comprovat que a molts migrants els faciliten el viatge organitzacions delictives. La tasca bàsica de l’EMSC és donar suport, amb la col·laboració d’Eurojust i Frontex, a investigacions transfrontereres per interrompre i perseguir els grups de delinqüència organitzada.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Actualització dels estàndards internacionals per a la prevenció del consum de drogues

International Standards on Drug Use PreventionL’Oficina de les Nacions Unides sobre les Drogues i el Delicte (UNODC en l’acrònim en anglès) i l’Organització Mundial de la Salut (WHO en l’acrònim en anglès) acaben de publicar un nou volum que actualitza els estàndards internacionals per a la prevenció del consum de drogues publicats l’any 2013. Es tracta d’incorporar els resultats de recerques recents sobre el tema i d’adaptar-los als objectius de les Nacions Unides en aquest camp de cara a l’any 2030 (concretament, l’objectiu 3.5).

L’objectiu d’aquests estàndards és, fonamentalment, la prevenció primària del consum de drogues; és a dir, va adreçada a tota la població i no únicament a aquells que tenen un risc especial o ja en són consumidors. Ara bé, el document comença ressaltant la importància que la recerca ha evidenciat que tenen els primers anys de la vida de les persones de cara a afavorir o dificultar el consum de drogues il·legals. En conseqüència, dedica especial atenció a les mesures a prendre en els anys de la infantesa i de l’adolescència.

Els estàndards recullen experiències (intervencions, polítiques o estratègies) que s’han dut efectivament a terme i que han mostrat, amb alguna base empírica, resultats positius. Les mesures estan classificades per franges d’edat (embaràs i primera infantesa, infantesa, primera adolescència, adolescència, adult adolescent i adult). Les experiències recollides van adreçades en una doble direcció:

  • Potenciar les capacitats individuals que faciliten la resiliència de les persones al consum de drogues. Informació sobre els efectes de les drogues, abordatge de problemes psicològics que poden afavorir-ne el control, les relacions paternofilials que poden dificultar una maduració normal de la personalitat (les experiències adreçades a la formació dels pares hi tenen una presència notable). La filosofia és facilitar un creixement equilibrat i promoure una vida saludable (per això es recullen experiències que han promogut activitats esportives entre els joves).
  • Els factors socials, amb molt d’èmfasi en l’àmbit escolar, universitari i laboral. La idea és que el medi en què un es relaciona amb els altres i es desenvolupa intel·lectualment o socialment resulta determinant per promoure o evitar el consum de drogues.

També s’esmenten moltes experiències adreçades a prevenir i erradicar el consum de tabac, alcohol i drogues d’ús mèdic sense aquesta finalitat, ja que es consideren un terreny abonat per predisposar a consumir altres drogues.

Entre els requisits necessaris per construir sistemes de prevenció estables i sòlids, apareixen de manera destacada la necessitat d’implicar-hi actors molt diversos, incrementar la recerca i seguir-ne els resultats científics.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Implicar l’ensenyament en la prevenció de l’extremisme violent

El 13 de març de 2018, la Missió de Suïssa davant la Unió Europea (UE) i la Fundació Europea per la Democràcia van organitzar el debat Toolbox against radicalisation: How to involve the education sector to prevent violent extremism in Switzerland and the EU?, sobre les diferents mesures possibles per prevenir la radicalització i l’extremisme violent i, més específicament, com implicar-hi el sector educatiu.

L’acte s’emmarca dins del context que Europa ha viscut els darrers anys, amb diferents atacs terroristes. Els autors d’aquests atacs han estat, en la majoria dels casos, ciutadans europeus que s’han radicalitzat dins les mateixes societats europees. Una dimensió addicional d’aquest problema són els child returnees o joves que retornen a Europa després d’haver participat d’alguna manera en els conflictes de l’Orient Mitjà.

Suïssa va publicar el desembre de 2017 el seu Pla nacional per a la prevenció i contra la radicalització i l’extremisme violent, que va dirigit a l’administració i a les autoritats federals i locals (cantons, ciutats i comunitats) i reconeix el rol crucial que hi té la societat civil.

El debat va girar entorn a dues qüestions: formació específica i eines per al professorat de les escoles públiques (per exemple, guies), i l’educació, en universitats nacionals, d’imams i professors que imparteixen classes de religió islàmica.

El debat va comptar amb la presència d’André Duvillard, delegat de la xarxa de seguretat suïssa del Departament Federal de Defensa, Protecció Civil i Esport; Alexandra Antoniadis, cap del sector de prevenció de radicalització de la DG Home de la CE, i, com a moderador, Sebastian Ramspeck, corresponsal de Televisió i Radio Suïssa (SRF, per la seva sigla en alemany) a Brussel·les. També hi van intervenir Urs Bucher, ambaixador de la Missió de Suïssa davant la UE, i Roberta Bonazzi, presidenta de la Fundació Europea per a la Democràcia, coorganitzadora de l’acte.

Durant l’acte es van destacar les qüestions següents:

  • Es va reiterar l’important rol de l’educació i la transmissió de valors per tal de contrarestar la radicalització.
  • Es va assenyalar que els professionals –professors, educadors i mestres, entre d’altres– estan desbordats per les situacions a què han de fer front, ja que es troben en primera línia.
  • La radicalització es pot desenvolupar en diferents espais i és per això que s’ha d’abordar des de diversos angles. El principal mitjà de radicalització no és l’escola.

La informació es pot ampliar als enllaços següents:

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

França avança en la lluita contra les violències sexuals i sexistes

La ministra de justícia de França, Nicole Belloubet, i la secretària d’estat per a la igualtat entre els homes i les dones, Marlène Schiappa, han presentat en el Consell de Ministres del 21 de març del 2018 un projecte de llei per lluitar contra la violència sexual i sexista. El Govern francès preveu votar la llei al llarg de l’any 2018 després d’haver estat examinada pel Parlament.

El projecte de llei, en l’exposició de motius, destaca quatre aspectes importants:

  1. S’amplia el termini de prescripció de 20 a 30 anys per als delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual en els quals la víctima és menor. El temps de prescripció comença a comptar a partir de la majoria d’edat de la víctima. L’objectiu és que aquesta disposi de més temps per interposar denúncia i facilitar la repressió d’aquests il·lícits, especialment quan es produeixen en l’entorn familiar.
  2. Reforça els recursos jurídics que permeten castigar les violacions i agressions sexuals a víctimes menors de 15 anys (edat vàlida de consentiment per mantenir relacions sexuals) per millorar-ne la protecció.
  3. Les relacions sexuals amb menors poden resultar de l’abús sobre la víctima que no disposa de la maduresa ni de la capacitat de discernir per consentir (article 2 del projecte de llei). En aquest supòsit, si es produeix penetració es tipifica com a delicte de violació castigat amb 20 anys de reclusió i, en altres supòsits, es tipifica com a delicte d’agressió sexual, castigat amb 10 anys de presó.
  4. S’amplia la definició dels delictes d’assetjament en línia per omplir un buit jurídic i permetre la repressió del ciberassetjament grupal, comès per diverses persones que actuen de forma concertada.[1]
  5. Permet reprimir de forma expressa i eficaç una nova infracció per lluitar contra l’assetjament al carrer: l’ofensa sexista. Es preveu una pena mínima de multa de 90 euros; si existeixen circumstàncies agreujants, la multa pot fluctuar entre 750 i 1.500 euros; en cas de reincidència, la pena de multa pot arribar als 3.000 euros. Es poden aplicar penes complementàries, com el seguiment de programes de sensibilització en matèria d’igualtat. Per a la persecució d’aquests fets no cal denúncia de la víctima.

Aquest projecte de llei suposa una millora molt significativa en l’àmbit penal, ja que s’incrementa la persecució dels infractors en matèria d’il·lícits contra la llibertat i la indemnitat sexual, així com algunes conductes sexistes, especialment quan les víctimes són dones o menors d’edat.

Es pot ampliar informació als enllaços següents:

[1] L’expressió francesa per a aquesta conducta és raids numèrics: és un ciberassetjament en grup que s’efectua de forma concertada a través de les xarxes socials, per correu electrònic o als fòrums.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

França intenta combatre l’amenaça dels vehicles ariet

En el marc de l’estratègia antiterrorista a França i, concretament, des del 2 de novembre del 2017 fins al 30 d’abril del 2018, s’articulen un seguit de mesures de vigilància, prevenció i protecció en diferents àmbits, entre els quals destaca la sensibilització davant l’amenaça de vehicles ariet.[1]

Els atacs mitjançant els vehicles ariet constitueixen un modus operandi utilitzat per part de les organitzacions terroristes. La vigilància per fer front a aquest tipus d’atac implica els actors públics i privats que gestionen parcs de vehicles (empreses de lloguer, empreses de transport de viatgers o de mercaderies). Els qui treballen en aquests àmbits han d’informar sense demora les autoritats sobre els incidents relatius als robatoris de vehicles o sobre altres comportaments sospitosos.

La Secretaria General de la Defensa i de la Seguretat Nacional (SGDSN) publica al seu web una fitxa amb recomanacions per fer front a aquesta amenaça.

Les recomanacions es fan a un triple nivell: la gestió del parc de vehicles, el personal contractat i els conductors de vehicles.

Gestió del parc de vehicles:

  • Informar el personal de les empreses que gestionen parcs de vehicles sobre els procediments de notificació.
  • Limitar la subcontractació.
  • Dotar l’empresa, les seves instal·lacions i els vehicles d’elements de seguretat adaptats.
  • Utilitzar dispositius GPS a la flota de vehicles per detectar de forma ràpida un itinerari anormal, especialment en els transports de mercaderies perilloses.
  • Informar les forces de seguretat de les situacions o fets anormals.
  • Personal contractat per les empreses de lloguer o transport:
  • Verificar la fiabilitat del personal contractat per les empreses (referències presentades).
  • Fer especial atenció al personal temporal.
  • Formar regularment el personal en matèria de seguretat.
  • Fer especial atenció als comportaments anormals i al risc de radicalització.
  • Els conductors de vehicles:
  • Fer aturades o estacionaments al més breus possible, en un lloc no aïllat i segur.
  • Fer controls visuals de les proximitats del vehicle estacionat abans d’obrir les portes.
  • Vigilar especialment les persones alienes a l’empresa.

Per ampliar informació es poden consultar els enllaços següents:

https://www.e-tlf.com/wp-content/uploads/2017/10/1030_POSTUREVIGIPIRATE.pdf

https://www.e-tlf.com/2017/10/30/posture-vigipirate-transition-2017-2018/

També l’apunt publicat l’11 d’octubre del 2017 “El Pla Vigipirate en l’estratègia antiterrorista a França”.

[1] El vehicle ariet és un automòbil que es projecta sobre la façana d’un establiment per tal de penetrar-hi i cometre un robatori. També es pot utilitzar com una arma contra una massa de persones, especialment per grups terroristes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

What if I was wrong? Nous enfocaments per a la prevenció de l’extremisme violent

coverAl Quebec, un grup de joves d’entre 14 i 26 anys han iniciat una campanya per prevenir la radicalització anomenada What if I was wrong? When we talk, we learn!

El que diferencia aquesta iniciativa d’altres és que no s’adreça a una ideologia o a un grup específic. Es treballa amb la idea que és possible compaginar un enfocament extrem pel que fa a la crítica o a la protesta social, però mantenint una actitud no violenta.

És per això que l’objectiu principal d’aquest projecte és promoure la resiliència i l’esperit crític entre els joves per tal de combatre discursos extremistes que promoguin l’ús de la violència. What if I was wrong? no busca deslegitimar o atacar cap ideologia o grup específic; la campanya es centra a adreçar les actituds que  podrien portar a la radicalització violenta, i és per aquest motiu que parlem d’una iniciativa transversal.

Els factors que es tenen en compte i centren aquesta campanya són les conviccions ideològiques inalterables, la percepció de fronteres entre certs grups d’individus, la rigidesa doctrinal, les generalitzacions, el sentiment d’exclusió i la intolerància a idees, valors o creences alternatives.

La iniciativa inclourà la realització d’activitats a 542 instituts i 62 centres de formació professional. També es duran a terme 24 tallers, formació per a professors i treballadors socials i mobilitzacions a 72 municipis. En el marc de les seves activitats, hi destaca la promoció de l’art com a mitjà d’expressió i mobilització. A més, es fa difusió d’una trentena de vídeos en què els joves comparteixen les seves experiències vinculades als temes de la campanya. Per tal de connectar millor amb el públic, la campanya evita el to moralitzant i compta amb una imatge cuidada i atractiva.

El projecte, que es va posar en marxa el 21 de setembre d’aquest any, va ser concebut pel Centre for the Prevention of Radicalization Leading to Violence (CPRLV), compta amb la col·laboració de la UNESCO i té un pressupost total de 120.000 dòlars. El CPRLV és un centre únic a l’Amèrica del Nord que busca respondre a la radicalització violenta per mitjans alternatius a la via policial o penal.

Aquest pla es va presentar en el marc de la conferència “Seguretat, Democràcia i Ciutats. Coproduir les Polítiques de Seguretat Urbana”, que va ser organitzada conjuntament per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i el Fòrum Europeu de Seguretat Urbana (EFUS). La conferència va tenir lloc entre els dies 15 i 17 de novembre del 2017 a la ciutat de Barcelona.

–Democràcia i Ciutats. Coproduir les Polítiques de Seguretat Urbana

VIDEO:

https://www.youtube.com/watch?time_continue=118&v=jlgGPdCrhTE

IMATGES CAMPANYA:

http://etsijavaistort.org/en/posters-and-videos/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’FBI promou la seguretat dels més petits a Internet

Child and Computer 08473

Amb l’inici del curs escolar, l’FBI ha actualitzat i redissenyat l’espai web que té per conscienciar els infants sobre la seguretat a la xarxa, la Competició a internet per navegar en línia de manera seguraSafe Online Surfing (SOS) Internet Challenge—, que està en funcionament des de l’octubre de 2012. El programa està dissenyat amb activitats distribuïdes en sis nivells, cada un adaptat a un curs, entre el 3r grau, que correspon als nens i nenes que inicien el curs escolar amb 8 o 9 anys, i el 8è grau, que s’inicia amb 13 o 14 anys. Les activitats tracten temes com el ciberassetjament, la utilització de contrasenyes, el programari maliciós o les xarxes socials, entre altres.

Cada nivell consta de set activitats, amb diferents tipus de jocs amb preguntes i respostes que ajuden els infants a saber utilitzar Internet de manera segura, per identificar els riscos que hi poden trobar i actuar de la forma més adient. L’accés al web i la realització de les activitats són lliures i gratuïts. També hi ha un apartat perquè els professors s’hi registrin, de manera que poden familiaritzar-se amb els continguts i incorporar-los a l’àmbit escolar. Els professors registrats tenen accés a una plataforma per permetre que els seus alumnes puguin respondre un test de nivell final, un cop finalitzades totes les activitats del seu curs. L’FBI publica mensualment les classificacions de les escoles amb més puntuació, amb tres grups en funció del nombre d’alumnes que han participat en cada centre. Per animar la participació, l’FBI informa que, quan sigui possible, un agent especial visitarà el centre escolar guanyador de cada categoria.

Des de l’any 2012, més d’un milió i mig d’estudiants han participat en la competició i han fet l’examen final al mateix web. L’espai web del programa ha acumulat més de dos milions i mig de visites. El curs passat van participar en l’activitat 12.560 escoles, i 700.000 alumnes van completar el test.

Per saber-ne més:

https://sos.fbi.gov/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Treballant per la integritat en l’esport

L’esport té la virtut de reunir persones per sobre de diferències culturals, idiomàtiques, religioses, etc. Però, malauradament, la integritat en l’esport sovint es veu alterada per un seguit de delictes com poden ser pactar el resultat d’un partit, les apostes il·legals i el dopatge.

La Interpol ha augmentat els recursos i la coordinació amb diferents cossos policials, tot oferint una iniciativa global de formació, educació i prevenció centrada en la manipulació de la competència, així com en les apostes irregulars i il·legals.

En aquest àmbit, està desenvolupant un seguit d’iniciatives per sensibilitzar sobre els problemes i facilitar l’intercanvi d’informació, intel·ligència i millors pràctiques entre els països membres de la Unió Europea.

Els grups criminals organitzats que operen en el món de l’esport, ho fan a gran escala, s’adrecen a una àmplia gama d’esports –inclòs, però no limitat a, el futbol, l’atletisme, el tenis i el ciclisme– i intenten manipular resultats esportius en connivència amb jugadors, àrbitres, gerents o entrenadors.

Els crims a l’esport travessen les fronteres internacionals i generen enormes beneficis que després es canalitzen cap a altres activitats il·legals. Les estimacions de diners guanyats a través d’apostes il·legals es calculen en centenars de milions d’euros anuals.

El pacte de resultats dels partits i els jocs d’atzar il·legals són desafiaments globals, sobretot perquè les xarxes de jocs d’atzar en línia han fet que sigui extremament fàcil apostar en competicions esportives i partits a qualsevol part del món.

Els objectius principals que persegueix la Interpol en aquest àmbit són els següents:

  • Educar i capacitar els actors clau en l’esport sobre com reconèixer, resistir i denunciar els intents de corrompre o arreglar partits.
  • Preparar millor l’aplicació de la llei sobre com investigar i cooperar en casos relacionats amb la corrupció.
  • Formar actors del món de l’esport sobre com iniciar i desenvolupar una investigació interna sobre sospites de manipulació de les competicions.
  • Preparar els instructors esportius sobre com dur a terme sessions de sensibilització als seus clubs.

La Interpol està desenvolupant un programa de capacitació en línia per a jugadors, àrbitres, gerents i entrenadors sobre com reconèixer, resistir i reportar qualsevol forma de manipulació de partits.

Pel que fa al dopatge, sovint és penalitzat com un crim comès per un individu. La realitat és que quan un atleta pren drogues il·legals –esteroides, anabolitzants, hormones de creixement humà, estimulants o diürètics– que augmenten el rendiment, es tracta només d’una peça en una xarxa més gran de la criminalitat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Entra en funcionament l’ordre europea d’investigació

El 22 de maig de 2017 ha entrat en vigor l’ordre europea d’investigació, que simplifica i agilitza les investigacions penals transfrontereres amb capacitat per sol·licitar proves. Això facilita el treball entre les diferents autoritats judicials quan sol·licitin proves que estiguin en un altre país de la Unió Europea.

L’ordre europea d’investigació es basa en el reconeixement mutu, la qual cosa significa que els països de la Unió Europea estan obligats a reconèixer i executar la sol·licitud d’un altre país, com ho farien amb una decisió procedent de les seves pròpies autoritats.

Entre els avantatges que pot comportar l’ordre europea d’investigació, hi ha els següents:

  • Crea un únic instrument de gran abast. L’ordre europea d’investigació substituirà el fragmentat marc jurídic actual per a l’obtenció de proves. Abasta tot el procés d’obtenció de proves, des de l’assegurament de les proves fins a la transferència dels elements de prova existents, per als estats membres participants.
  • Estableix terminis estrictes per obtenir les proves sol·licitades. Els estats membres disposen de fins a 30 dies per decidir si accepten una sol·licitud. Si s’accepta, el termini per executar la mesura d’investigació sol·licitada és de 90 dies.
  • Restringeix els motius per rebutjar una sol·licitud. L’autoritat receptora només podrà negar-se a executar una ordre en determinades circumstàncies, com ara si és perjudicial per a la seva seguretat nacional o contrària als principis fonamentals del dret del país en qüestió.
  • Redueix els tràmits administratius gràcies a la introducció d’un formulari únic normalitzat, en la llengua oficial de l’Estat executor.
  • Protegeix els drets fonamentals de la defensa. Les autoritats sol·licitants han d’avaluar la necessitat i la proporcionalitat de la mesura d’investigació sol·licitada. Les ordres europees d’investigació han de ser emeses o validades per una autoritat judicial.

L’ordre europea d’investigació permetrà:

  • El trasllat temporal de detinguts amb la finalitat de reunir proves.
  • La consulta dels comptes bancaris i les operacions financeres dels sospitosos o acusats.
  • Les investigacions encobertes i la intercepció de telecomunicacions.
  • Mesures de protecció de proves.

Paral·lelament, la Comissió Europea està treballant per crear solucions que dotin les autoritats judicials d’eines d’investigació modernes per facilitar l’accés a les proves electròniques.

Un cop incorporada l’ordre europea d’investigació a les legislacions nacionals respectives, la Comissió Europea analitzarà la situació d’aquesta incorporació i s’adreçarà als estats membres que encara no hagin pres les mesures pertinents.

Antecedents

La Directiva es basa en el principi de reconeixement mutu de les decisions judicials pel que fa a l’obtenció de proves per al seu ús en procediments penals.

Aquesta Directiva s’aplica a tots els països de la UE excepte Dinamarca i Irlanda, que no hi participen. Es tracta d’un instrument que substitueix les assistències judicials mútues existents a la UE per a l’obtenció de proves, en particular, el Conveni d’assistència judicial de la UE de 2000 i la Decisió marc 2003/577/JHA sobre l’assegurament de proves.

 Webs d’interès

Justícia penal: reconeixement de proves

La Unió de la Seguretat: dos anys després

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

La política de seguretat a la ciutat de Neza a Mèxic: esperança o miratge?

Darrerament s’ha celebrat a la ciutat de Nezahualcóyotl (“Neza”, per simplificar-ho) un congrés internacional de seguretat i proximitat. Aquest fet, però, no és en si prou rellevant. En canvi, el que sí que és significatiu és el que hi ha al darrere.

Hay un coyote detras de Nezahualcoyotl

Neza limita amb Ciutat de Mèxic i es va crear arran d’una gran immigració interna l’any 1963. Des d’aquell moment, el creixement ha estat pràcticament constant fins a superar amb escreix el milió d’habitants actual. Per les seves característiques sociodemogràfiques, ha estat una ciutat amb molts problemes i deficiències estructurals, entre elles la delinqüència, molt especialment la violenta.

Aquesta ciutat està situada en un entorn, Mèxic, en què la delinqüència violenta ha estat sempre molt present, però que a partir de l’inici de la legislatura del president Felipe Calderón (2006-2012) s’ha incrementat encara més com a conseqüència, segons la majoria dels observadors, d’una política que pretenia exterminar tot el narcotràfic del país i que, en no tenir els recursos necessaris per fer-ho, l’únic que va aconseguir va ser atomitzar alguns grups, desestabilitzar els mercats i incrementar la violència tant contra l’Estat com entre els mateixos grups, que tornaven a lluitar pel domini del territori. El darrer mes de març, els homicidis dolosos van enregistrar un màxim històric mensual (2.020), als quals encara cal afegir-ne 1.426 de culposos[1] (més de cinc vegades els homicidis anuals a Espanya).

Per combatre aquesta plaga de violència, des de la Federació s’havia apostat per una militarització creixent del conflicte (intervenció intensa de l’Exèrcit) i la introducció d’elements militaristes a la policia. Tot això, guarnit amb la proposta de “comandament únic”, que posaria totes les forces policials sota un comandament estatal únic que podria disposar lliurement de les policies municipals, incloent-hi els seus béns.[2]

La situació es veu encara agreujada per l’alt grau de corrupció en la majoria de les policies mexicanes. Els salaris no gaire generosos dels agents resisteixen malament les propostes de suborn del crim organitzat. Aquest fet comporta una gran desconfiança de la població envers la policia. Un exemple d’aquesta desconfiança és que la xifra negra se situa entorn del 93,7%[3] en general i arriba al 95% a l’Estat de Mèxic (només un de cada vint víctimes de delicte  denuncien a la policia).[4]

En aquest context, la ciutat de Neza, amb el suport de la seva policia local, refusant el comandament únic, aplicant una estratègia de proximitat social,[5] promovent la participació ciutadana en els temes de seguretat i augmentant la transparència, ha aconseguit passar del lloc 17 que ocupava l’any 2012 en nombre de morts violentes a l’Estat de Mèxic a què pertany, a ocupar el 2015 −només en tres anys− el lloc 72 d’un total de 125 municipis que hi ha a l’estat.[6] En la implantació d’aquest model s’han aplicat metodologies de treball dissenyades, entre d’altres, per la Universitat i la Policia Local de Castelló de la Plana.[7]

El procés continua endavant amb decisió, però no sense dificultats, ja que la primera setmana de maig una dona i dos homes del cos policial van ser assassinats en una emboscada (un tercer home va resultar ferit greu). Caldrà veure si Neza es consolida, juntament amb alguna altra ciutat com General Escobedo (Nuevo León), que també va en la mateixa direcció, i aconsegueix canviar les polítiques de seguretat cap a estratègies més transversals i més eficaces o si, per contra, acaba finalment arrossegada per l’onada de violència i repressió. De fet, els participants al congrés esmentat van acordar crear una xarxa de municipis que aposten per aquest tipus de polítiques,[8] per tal de sumar esforços en aquesta direcció.

[1] Vid. https://drive.google.com/file/d/0ByOma7eqHEQ5aldxSFlfd0xzNWc/edit

[2]Vid. http://123probando.com.mx/causaencomun/wp-content/uploads/2015/11/Posicionamiento-de-Causa-en-Común-Senado-200115.pdf

[3] http://www.inegi.org.mx/saladeprensa/boletines/2016/especiales/especiales2016_09_04.pdf

[4] https://drive.google.com/file/d/0ByOma7eqHEQ5cDdWWUxrT3ZxVjQ/view

[5] Vid. http://seguridadneza.gob.mx/portal/?pag=pg_mv

[6]Vid. http://causaencomun.org.mx/prensa/propuestas-seguridad-publica-a-los-candidatos-a-gobernador/

[7] http://www.catedraeurocop.uji.es/wp-content/uploads/2014/10/C-CÁTEDRA-y-PROXPOL-corto-con-EFUS-y-ENFOQUES-V-14082014-prot.pdf

[8] Vid. http://seguridadneza.gob.mx/portal/?pag=pg_art&not=MTM2

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français