La UE lluita contra les amenaces híbrides

La Unió Europea ha d’afrontar greus amenaces, com la radicalització violenta, els atacs químics, els ciberatacs o les campanyes de desinformació. Totes tenen com a comú denominador desestabilitzar i posar en perill la nostra societat, però també minar els valors fonamentals de la UE.

Les amenaces híbrides són aquelles activitats, militars o no, que utilitzen mitjans més o menys convencionals i que provenen d’actors estatals o aliens a l’Estat amb la pretensió d’aconseguir uns objectius polítics específics. Són multidimensionals, combinen mesures coercitives i subversives tot utilitzant eines i tàctiques de diferent tipus. Aquestes amenaces s’orienten a les vulnerabilitats crítiques i pretenen crear confusió per dificultar una presa de decisions eficaç.

Els atacs híbrids poden adoptar formes diferents. Els ciberatacs a sistemes crítics d’informació mitjançant la interrupció de serveis crítics, la debilitació de la confiança en les institucions governamentals i l’aprofundiment de les divisions socials en són alguns exemples. Les amenaces químiques, biològiques, radiològiques i nuclears distribuïdes per mitjans no convencionals es consideren dins d’una categoria pròpia com a conseqüència del dany potencial que poden causar.

Davant d’aquesta situació, la UE ha de millorar la capacitat per detectar en una fase primerenca les activitats malicioses i ha d’augmentar la capacitat de resiliència de les infraestructures crítiques, de les societats i de les institucions. La lluita contra les amenaces híbrides requereix l’acció ferma dels estats membres, així com l’estreta col·laboració amb els països socis i l’OTAN. Tot això resulta fonamental per millorar la capacitat de resistència i de recuperació davant dels atacs.

L’any 2015 es van identificar 22 àrees d’actuació, que abasten des de la sensibilització fins al foment de la resiliència. Algunes d’aquestes actuacions van ser les següents:

  • Crear un organisme que reculli informació i intel·ligència dels estats membres per informar els responsables de la presa de decisions.
  • Crear a Hèlsinki un Centre Europeu d’Excel·lència contra les amenaces híbrides per a la recerca i l’anàlisi que formi els estats de la UE i els aliats de l’OTAN.
  • Realitzar una comunicació estratègica i proactiva i fer el seguiment dels mitjans de comunicació per contrarestar les notícies falses.
  • Incrementar la resiliència en el sector energètic tot diversificant les fonts i rutes energètiques i promoure estàndards de seguretat.
  • Preparar simulacres de protecció civil per avaluar el grau de preparació en situacions de crisi.
  • Fer un abordatge de la desinformació en línia per a una internet més segura, prevenir les interferències a les eleccions i proporcionar una millor informació de la UE i de les seves polítiques.

Alguns reptes pendents apunten cap a la necessitat de millorar la detecció primerenca de les amenaces híbrides i incrementar les mesures contra les campanyes de desinformació; detectar activitats malicioses i el seu origen dins o fora de la UE, i comprendre la vinculació entre esdeveniments aparentment no relacionats. També cal millorar la preparació davant d’atacs químics, biològics, radiològics i nuclears, així com reforçar les mesures de ciberseguretat i contraintel·ligència.

Enllaços d’interès:

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

#2good2Btrue: Autoprotegiu-vos dels fraus en la venda de bitllets en línia

L’oferta de venda flash en un paquet de vacances o bitllet d’última hora és massa bona per ser veritat? Llavors probablement no ho sigui. Podríeu trobar-vos amb una reserva inexistent, fraudulenta o cancel·lada. Abans de comprar-lo, tingueu en compte el frau en l’àmbit de les vacances i els bitllets d’avió.

Des de vols fraudulents fins a reserves inexistents, el frau de vacances és un gran negoci per als estafadors i és més freqüent durant els períodes de vacances. Els demandants d’ofertes de vacances han de ser conscients d’aquest frau.

A aquest efecte, l’Europol va dur a terme la seva campanya #2good2Btrue a les xarxes socials: es van compartir un seguit d’ofertes atractives per a la publicitat en diverses plataformes de xarxes socials. En fer-hi clic, l’usuari va ser redirigit cap a una pàgina de prevenció del lloc web de l’Europol que ofereix orientacions per evitar ser víctima d’un frau de vacances. Un seguit de visuals van ser dissenyats específicament per a esdeveniments esportius i de música d’alta demanda, que han demostrat ser objectius populars per als estafadors. En total, els visuals van rebre gairebé 10.000 enllaços publicitaris, inclosos els clics a la pàgina.

Per tant, si arribes a una destinació de vacances i l’hotel que has reservat no existeix, o la companyia de lloguer de vehicles, és molt probable que hagis estat víctima d’un frau en línia. Alguns consells per assegurar-vos de no convertir-vos en la propera víctima d’una oferta de vacances curiosa i bona en excés són els següents:

Aneu sempre a fonts oficials

Reserveu unes vacances directament amb una companyia aèria o hotel, o a través d’un agent de bona reputació o operador turístic de confiança. Busqueu el logotip de l’IATA al lloc web de la companyia.

Feu la vostra recerca

Feu una cerca en línia completa per garantir que l’empresa sigui legítima. Si és sospitosa, és possible que altres persones hagin publicat les seves experiències com a advertiment.

Opereu segur en línia

Poseu una atenció especial en el nom i el domini del lloc web. Els canvis petits del nom o del domini, com ara passar de .com a .eu, us poden redirigir a una empresa completament diferent.

Pagueu amb seguretat

Comproveu que el lloc web utilitza un sistema de pagament segur i el protocol de comunicació segur (https) per al procediment de reserva.

Comproveu la lletra petita

Comproveu que el lloc web publica els termes i les condicions, la política de reemborsament i la política de privadesa.

Utilitzeu l’instint

Si alguna cosa sona massa bona per ser veritat, probablement no ho sigui.

Informeu-ne la policia

Deseu totes les proves i informeu-ne immediatament la policia.

Per obtenir més informació sobre els senyals d’advertència comuns i sobre com no deixar que els estafadors t’arruïnin les vacances, visita el lloc web de l’Europol.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Europa adopta un missatge unificat contra els delinqüents en línia

Els estats membres i diferents organismes de la Unió Europea, així com estats tercers de l’Europol, han aplegat esforços per enfortir el model de cooperació actual en matèria de prevenció i conscienciació per a la reducció del cibercrim.

Sota la coordinació del Centre Europeu de Cibercriminalitat de l’Europol (EC3), representants de 29 països es van reunir amb els delegats de l’Agència de Seguretat de la Informació i de la Xarxa (ENISA) de la UE, l’Agència de Formació Policial de la UE (CEPOL) i la Xarxa per a la Prevenció del Crim (EUCPN) en el quart Fòrum de Prevenció i Sensibilització contra la Cibercriminalitat per avaluar l’estat i la implementació de l’actual model d’estratègia de comunicació de la UE. Iniciat el 2015, el model pretén alinear els esforços de prevenció i conscienciació contra els ciberdelinqüents entre els estats membres de la UE i augmentar l’eficàcia dels materials educatius produïts.

Es van presentar iniciatives com No More Ransom, Stop Child Abuse – Trace an Object, “Say No” a la coerció i extorsió sexual infantil i l’acció europea Money Mule Action, entre d’altres, que es podien aconseguir optimitzant els recursos humans i financers, tant en l’àmbit nacional com de la UE.

L’EC3 organitza el Fòrum de Prevenció i Sensibilització contra la Cibercriminalitat amb l’objectiu de facilitar la cohesió d’activitats i campanyes, l’intercanvi de materials existents, el desenvolupament de noves idees i l’intercanvi de bones pràctiques. En definitiva, el seu propòsit és permetre un diàleg paneuropeu entre totes les entitats policials en matèria de prevenció i conscienciació, reforçant així la lluita de la UE contra el ciberdelicte.

Pels responsables de l’EC3 de l’Europol, una gran quantitat d’atacs de què s’ha informat la policia no són ni sofisticats ni de nivell avançat. Molts d’ells es deuen a la manca d’higiene digital, la manca de seguretat a causa del disseny i la manca de consciència de l’usuari. D’aquesta manera, un delicte impedit a través de l’educació i la conscienciació podria ajudar a les forces policials a estalviar temps i recursos, que podrien dedicar a investigar la criminalitat més seriosa que es produeix en línia.

Per primera vegada des de la seva creació, membres de la Cibercrime Taskforce (EUCTF) de la UE es van unir a l’esdeveniment anual del Fòrum. L’EUCTF -un grup interinstitucional integrat pels caps d’unitat del Cibercrim, l’Europol, la Comissió Europea i l’Eurojust- es reuneix durant tot l’any per debatre sobre els assumptes estratègics i operatius relacionats amb les investigacions i els processos de ciberdelinqüència dins i fora de la UE.

Com a resultat, les discussions conjuntes celebrades al Fòrum van ajudar a generar recomanacions específiques sobre com millorar el model de cooperació actual i com reforçar els canals de comunicació per a un intercanvi continu d’informació. S’han identificat amenaces de ciberdelinqüència que requereixen l’atenció més urgent i estableixen les bases per al disseny de campanyes conjuntes que es desenvoluparan a partir del 2018.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Descens important de la violència a Colòmbia: algunes claus de l’èxit

Colòmbia ha conegut una disminució important de la violència i un fort descens dels homicidis els darrers 25 anys.

Esdeveniments com la caiguda de Pablo Escobar l’any 1993 i del càrtel de Cali l’any 1995 van permetre sufocar la violència de les bandes més perilloses. La desmobilització de grups paramilitars armats també va contribuir-hi.

D’altra banda, Colòmbia va apostar per un nou enfocament: la violència com un problema de salut pública. La prevenció s’articula a partir de la creació de serveis públics i no utilitzant la repressió policial. Els alcaldes de ciutats com Cali, Bogotà i Medellín es van inspirar en l’explotació de les dades i en mètodes orientats a la investigació àmpliament utilitzats pels professionals de la salut.

L’experiència exitosa de tres ciutats

Cali

L’any 2002, l’alcalde Rodrigo Guerrero va enfocar el problema de la violència com una epidèmia, i va intentar cartografiar el brot de la violència i com aquesta es transmetia a partir de l’explotació de les dades.

La recopilació de les dades sobre homicidis i sobre els llocs concrets on s’havien comès va permetre elaborar mapes de criminalitat. Les represàlies del càrtel i els enfrontaments territorials no explicaven totalment l’increment de la taxa d’homicidis, molt elevada a determinades hores i llocs: els caps de setmana de cobrament de la paga i a  primeres hores de la matinada del dissabte i del diumenge a prop dels clubs d’oci nocturn. L’estudi de les dades suggeria que l’excessiu consum d’alcohol i la disponibilitat d’armes de foc tenien conseqüències mortals.

La notable disminució de la taxa d’homicidis d’un 35% als barris va ser possible gràcies a la prohibició de portar armes de foc el cap de setmana de cobrament de la paga i a les restriccions a la venda d’alcohol.

Medellín

Segona ciutat de Colòmbia, va liderar un projecte urbanístic conegut com “acupuntura urbana” que, a partir del disseny urbanístic, pretén solucionar problemes socials. A un barri marginal, s’hi va instal·lar un telefèric. Aquesta mesura va ser molt important perquè proporcionava mobilitat als residents, que podien trobar feina i se sentien més inclosos a la ciutat. També es van fer inversions en serveis bàsics, especialment en biblioteques i escoles. Les millores en educació i en mobilitat van contribuir a reduir la taxa d’homicidis, des del rècord mundial de 380 homicidis per cada 100.000 persones de la dècada dels 90 fins als 20 homicidis de l’any 2015.

Bogotà

La capital també va implementar mesures inspirades en polítiques de salut pública. Van millorar o van destruir espais que s’havien transformat en focus d’activitat criminal, i van invertir en espais públics que fomentessin un sentit de pertinença i d’inclusió positiva entre els residents. Un dels seus alcaldes, Antanas Mokus, va intentar canviar normes de comportament a través de programes i de campanyes que emfasitzaven el respecte mutu i la importància de la vida. La taxa d’homicidis va caure de 80 homicidis per 100.000 l’any 1993 a 16,7 per 100.000 l’any 2018.

Les experiències exitoses de Cali, Bogotà i Medellín van ser possibles gràcies a la visió dels seus líders polítics. La modificació de la Constitució colombiana l’any 1991 va transferir més poder a les autoritats locals, que podien ser més creatives i experimentar. Al final de la dècada del 2000, el lideratge d’aquests polítics locals va inspirar canvis en les polítiques del país: la revolució de les dades havia arribat als nivells més alts de la política governamental.

Lliçons apreses

La perspectiva de salut pública per gestionar la criminalitat té un gran potencial. La implicació dels investigadors, els professionals de la salut i els treballadors socials va permetre noves aproximacions a un vell problema.

L’espai urbà influencia els patrons delinqüencials i un millor disseny urbanístic pot estimular millors conductes; la inversió en infraestructures pot transformar problemes socials.

Les reformes en les organitzacions policials: el combat de la corrupció, la capacitació dels policies en l’explotació de dades, la focalització sobre les dinàmiques de la criminalitat local i la intensificació de la col·laboració comunitària van ser clau en el descens de la criminalitat a Colòmbia.

Enllaços d’interès

“Treating violence like a disease helped cut Colombia’s murder rate by 82%. Public health approaches could save hundreds of thousands of lives” by Edward Siddons

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

 

Dos anys de funcionament del Centre Europeu de Contraban de Migrants

Malgrat la notable disminució del nombre d’immigrants irregulars que arriben a Europa, el contraban d’immigrants continua sent una activitat criminal rendible i activa per al crim organitzat a la Unió Europea. L’informe d’activitat de l’Europol sobre els dos anys de funcionament del Centre Europeu de Contraban de Migrants (EMSC) proporciona una visió detallada del desenvolupament i les tendències del contraban de migrants.

Des de la crisi de la migració del 2015, el negoci de contraban de migrants s’ha consolidat com un mercat criminal extens i lucratiu, i segueix representant un negoci altament rendible en el qual els criminals corren un risc baix de ser detectats. El model de negoci dels delinqüents implicats en aquest crim continua evolucionant i responent a la dinàmica i les necessitats dels fluxos migratoris. Molts factors, inclosos la implantació de polítiques, l’activitat policial i les preferències pressupostàries i de viatge dels immigrants irregulars, tenen un impacte sobre les rutes de migració i els mitjans operatius utilitzats pels contrabandistes. Els criminals s’adapten ràpidament als canvis i mostren una gran versatilitat en els mitjans de transport i les tecnologies que utilitzen. Cada vegada són més organitzats, i estableixen xarxes professionals sofisticades que operen de forma transnacional des de la font cap als països de destinació.

Migrant smuggling to and within the EUSegons Robert Crepinko, cap del Centre Europeu de Contraban de Migrants, “el contraban de migrants cap a la Unió Europea preveu l’ús de tecnologia avançada, especialment relacionada amb el frau documental, l’augment de l’ús de documents genuïns i els abusos de viatges sense visat, i tindrà un impacte significatiu en el futur del paisatge de contraban de migrants”.

Àmbits principals de l’informe de l’EMSC

  • El frau en els documents és un factor clau en el contraban de migrants. Els documents fraudulents o obtinguts fraudulentament que proporcionen cada vegada més els contrabandistes permeten als immigrants irregulars entrar a la UE i transitar-hi.
  • Abús de viatges sense visat: els immigrants irregulars intenten entrar per via aèria a la UE a través de països balcànics no comunitaris, utilitzant esquemes de viatge sense visat. Diversos països balcànics van introduir la liberalització de visats per als ciutadans, entre d’altres, de la Xina, Guinea Bissau, l’Iran o Turquia, cosa que permet als immigrants entrar en un país com a turista amb dret a romandre-hi fins a trenta dies.
  • Els mitjans socials continuen sent àmpliament utilitzats per anunciar serveis de contraban. Els delinqüents utilitzen diverses tècniques de màrqueting, per exemple, oferint descomptes per a migrants addicionals.
  • Modi operandi: els criminals utilitzen mètodes sofisticats i sovint amenaçadors per ocultar el contraban de migrants a través de les fronteres.
  • La participació de grups criminals policials organitzats en el tràfic de migrants i altres activitats delictives és significativa. Es tracta d’un negoci criminal enormement lucratiu amb nivells de risc relativament baixos.

Entre les principals rutes de contraban de migrants destaquen: la ruta del Mediterrani central, la de la Mediterrània occidental, la dels Balcans occidentals i la de les fronteres del Regne Unit i França.

L’EMSC de l’Europol es va fundar a principis del 2016, després d’un període de migració irregular molt actiu, amb migrants vulnerables que viatjaven en gran part sense restriccions en grups nombrosos al llarg del Mediterrani, de fronteres terrestres externes i més enllà de la UE. L’Europol ha comprovat que a molts migrants els faciliten el viatge organitzacions delictives. La tasca bàsica de l’EMSC és donar suport, amb la col·laboració d’Eurojust i Frontex, a investigacions transfrontereres per interrompre i perseguir els grups de delinqüència organitzada.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Actualització dels estàndards internacionals per a la prevenció del consum de drogues

International Standards on Drug Use PreventionL’Oficina de les Nacions Unides sobre les Drogues i el Delicte (UNODC en l’acrònim en anglès) i l’Organització Mundial de la Salut (WHO en l’acrònim en anglès) acaben de publicar un nou volum que actualitza els estàndards internacionals per a la prevenció del consum de drogues publicats l’any 2013. Es tracta d’incorporar els resultats de recerques recents sobre el tema i d’adaptar-los als objectius de les Nacions Unides en aquest camp de cara a l’any 2030 (concretament, l’objectiu 3.5).

L’objectiu d’aquests estàndards és, fonamentalment, la prevenció primària del consum de drogues; és a dir, va adreçada a tota la població i no únicament a aquells que tenen un risc especial o ja en són consumidors. Ara bé, el document comença ressaltant la importància que la recerca ha evidenciat que tenen els primers anys de la vida de les persones de cara a afavorir o dificultar el consum de drogues il·legals. En conseqüència, dedica especial atenció a les mesures a prendre en els anys de la infantesa i de l’adolescència.

Els estàndards recullen experiències (intervencions, polítiques o estratègies) que s’han dut efectivament a terme i que han mostrat, amb alguna base empírica, resultats positius. Les mesures estan classificades per franges d’edat (embaràs i primera infantesa, infantesa, primera adolescència, adolescència, adult adolescent i adult). Les experiències recollides van adreçades en una doble direcció:

  • Potenciar les capacitats individuals que faciliten la resiliència de les persones al consum de drogues. Informació sobre els efectes de les drogues, abordatge de problemes psicològics que poden afavorir-ne el control, les relacions paternofilials que poden dificultar una maduració normal de la personalitat (les experiències adreçades a la formació dels pares hi tenen una presència notable). La filosofia és facilitar un creixement equilibrat i promoure una vida saludable (per això es recullen experiències que han promogut activitats esportives entre els joves).
  • Els factors socials, amb molt d’èmfasi en l’àmbit escolar, universitari i laboral. La idea és que el medi en què un es relaciona amb els altres i es desenvolupa intel·lectualment o socialment resulta determinant per promoure o evitar el consum de drogues.

També s’esmenten moltes experiències adreçades a prevenir i erradicar el consum de tabac, alcohol i drogues d’ús mèdic sense aquesta finalitat, ja que es consideren un terreny abonat per predisposar a consumir altres drogues.

Entre els requisits necessaris per construir sistemes de prevenció estables i sòlids, apareixen de manera destacada la necessitat d’implicar-hi actors molt diversos, incrementar la recerca i seguir-ne els resultats científics.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Implicar l’ensenyament en la prevenció de l’extremisme violent

El 13 de març de 2018, la Missió de Suïssa davant la Unió Europea (UE) i la Fundació Europea per la Democràcia van organitzar el debat Toolbox against radicalisation: How to involve the education sector to prevent violent extremism in Switzerland and the EU?, sobre les diferents mesures possibles per prevenir la radicalització i l’extremisme violent i, més específicament, com implicar-hi el sector educatiu.

L’acte s’emmarca dins del context que Europa ha viscut els darrers anys, amb diferents atacs terroristes. Els autors d’aquests atacs han estat, en la majoria dels casos, ciutadans europeus que s’han radicalitzat dins les mateixes societats europees. Una dimensió addicional d’aquest problema són els child returnees o joves que retornen a Europa després d’haver participat d’alguna manera en els conflictes de l’Orient Mitjà.

Suïssa va publicar el desembre de 2017 el seu Pla nacional per a la prevenció i contra la radicalització i l’extremisme violent, que va dirigit a l’administració i a les autoritats federals i locals (cantons, ciutats i comunitats) i reconeix el rol crucial que hi té la societat civil.

El debat va girar entorn a dues qüestions: formació específica i eines per al professorat de les escoles públiques (per exemple, guies), i l’educació, en universitats nacionals, d’imams i professors que imparteixen classes de religió islàmica.

El debat va comptar amb la presència d’André Duvillard, delegat de la xarxa de seguretat suïssa del Departament Federal de Defensa, Protecció Civil i Esport; Alexandra Antoniadis, cap del sector de prevenció de radicalització de la DG Home de la CE, i, com a moderador, Sebastian Ramspeck, corresponsal de Televisió i Radio Suïssa (SRF, per la seva sigla en alemany) a Brussel·les. També hi van intervenir Urs Bucher, ambaixador de la Missió de Suïssa davant la UE, i Roberta Bonazzi, presidenta de la Fundació Europea per a la Democràcia, coorganitzadora de l’acte.

Durant l’acte es van destacar les qüestions següents:

  • Es va reiterar l’important rol de l’educació i la transmissió de valors per tal de contrarestar la radicalització.
  • Es va assenyalar que els professionals –professors, educadors i mestres, entre d’altres– estan desbordats per les situacions a què han de fer front, ja que es troben en primera línia.
  • La radicalització es pot desenvolupar en diferents espais i és per això que s’ha d’abordar des de diversos angles. El principal mitjà de radicalització no és l’escola.

La informació es pot ampliar als enllaços següents:

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

França avança en la lluita contra les violències sexuals i sexistes

La ministra de justícia de França, Nicole Belloubet, i la secretària d’estat per a la igualtat entre els homes i les dones, Marlène Schiappa, han presentat en el Consell de Ministres del 21 de març del 2018 un projecte de llei per lluitar contra la violència sexual i sexista. El Govern francès preveu votar la llei al llarg de l’any 2018 després d’haver estat examinada pel Parlament.

El projecte de llei, en l’exposició de motius, destaca quatre aspectes importants:

  1. S’amplia el termini de prescripció de 20 a 30 anys per als delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual en els quals la víctima és menor. El temps de prescripció comença a comptar a partir de la majoria d’edat de la víctima. L’objectiu és que aquesta disposi de més temps per interposar denúncia i facilitar la repressió d’aquests il·lícits, especialment quan es produeixen en l’entorn familiar.
  2. Reforça els recursos jurídics que permeten castigar les violacions i agressions sexuals a víctimes menors de 15 anys (edat vàlida de consentiment per mantenir relacions sexuals) per millorar-ne la protecció.
  3. Les relacions sexuals amb menors poden resultar de l’abús sobre la víctima que no disposa de la maduresa ni de la capacitat de discernir per consentir (article 2 del projecte de llei). En aquest supòsit, si es produeix penetració es tipifica com a delicte de violació castigat amb 20 anys de reclusió i, en altres supòsits, es tipifica com a delicte d’agressió sexual, castigat amb 10 anys de presó.
  4. S’amplia la definició dels delictes d’assetjament en línia per omplir un buit jurídic i permetre la repressió del ciberassetjament grupal, comès per diverses persones que actuen de forma concertada.[1]
  5. Permet reprimir de forma expressa i eficaç una nova infracció per lluitar contra l’assetjament al carrer: l’ofensa sexista. Es preveu una pena mínima de multa de 90 euros; si existeixen circumstàncies agreujants, la multa pot fluctuar entre 750 i 1.500 euros; en cas de reincidència, la pena de multa pot arribar als 3.000 euros. Es poden aplicar penes complementàries, com el seguiment de programes de sensibilització en matèria d’igualtat. Per a la persecució d’aquests fets no cal denúncia de la víctima.

Aquest projecte de llei suposa una millora molt significativa en l’àmbit penal, ja que s’incrementa la persecució dels infractors en matèria d’il·lícits contra la llibertat i la indemnitat sexual, així com algunes conductes sexistes, especialment quan les víctimes són dones o menors d’edat.

Es pot ampliar informació als enllaços següents:

[1] L’expressió francesa per a aquesta conducta és raids numèrics: és un ciberassetjament en grup que s’efectua de forma concertada a través de les xarxes socials, per correu electrònic o als fòrums.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

França intenta combatre l’amenaça dels vehicles ariet

En el marc de l’estratègia antiterrorista a França i, concretament, des del 2 de novembre del 2017 fins al 30 d’abril del 2018, s’articulen un seguit de mesures de vigilància, prevenció i protecció en diferents àmbits, entre els quals destaca la sensibilització davant l’amenaça de vehicles ariet.[1]

Els atacs mitjançant els vehicles ariet constitueixen un modus operandi utilitzat per part de les organitzacions terroristes. La vigilància per fer front a aquest tipus d’atac implica els actors públics i privats que gestionen parcs de vehicles (empreses de lloguer, empreses de transport de viatgers o de mercaderies). Els qui treballen en aquests àmbits han d’informar sense demora les autoritats sobre els incidents relatius als robatoris de vehicles o sobre altres comportaments sospitosos.

La Secretaria General de la Defensa i de la Seguretat Nacional (SGDSN) publica al seu web una fitxa amb recomanacions per fer front a aquesta amenaça.

Les recomanacions es fan a un triple nivell: la gestió del parc de vehicles, el personal contractat i els conductors de vehicles.

Gestió del parc de vehicles:

  • Informar el personal de les empreses que gestionen parcs de vehicles sobre els procediments de notificació.
  • Limitar la subcontractació.
  • Dotar l’empresa, les seves instal·lacions i els vehicles d’elements de seguretat adaptats.
  • Utilitzar dispositius GPS a la flota de vehicles per detectar de forma ràpida un itinerari anormal, especialment en els transports de mercaderies perilloses.
  • Informar les forces de seguretat de les situacions o fets anormals.
  • Personal contractat per les empreses de lloguer o transport:
  • Verificar la fiabilitat del personal contractat per les empreses (referències presentades).
  • Fer especial atenció al personal temporal.
  • Formar regularment el personal en matèria de seguretat.
  • Fer especial atenció als comportaments anormals i al risc de radicalització.
  • Els conductors de vehicles:
  • Fer aturades o estacionaments al més breus possible, en un lloc no aïllat i segur.
  • Fer controls visuals de les proximitats del vehicle estacionat abans d’obrir les portes.
  • Vigilar especialment les persones alienes a l’empresa.

Per ampliar informació es poden consultar els enllaços següents:

https://www.e-tlf.com/wp-content/uploads/2017/10/1030_POSTUREVIGIPIRATE.pdf

https://www.e-tlf.com/2017/10/30/posture-vigipirate-transition-2017-2018/

També l’apunt publicat l’11 d’octubre del 2017 “El Pla Vigipirate en l’estratègia antiterrorista a França”.

[1] El vehicle ariet és un automòbil que es projecta sobre la façana d’un establiment per tal de penetrar-hi i cometre un robatori. També es pot utilitzar com una arma contra una massa de persones, especialment per grups terroristes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

What if I was wrong? Nous enfocaments per a la prevenció de l’extremisme violent

coverAl Quebec, un grup de joves d’entre 14 i 26 anys han iniciat una campanya per prevenir la radicalització anomenada What if I was wrong? When we talk, we learn!

El que diferencia aquesta iniciativa d’altres és que no s’adreça a una ideologia o a un grup específic. Es treballa amb la idea que és possible compaginar un enfocament extrem pel que fa a la crítica o a la protesta social, però mantenint una actitud no violenta.

És per això que l’objectiu principal d’aquest projecte és promoure la resiliència i l’esperit crític entre els joves per tal de combatre discursos extremistes que promoguin l’ús de la violència. What if I was wrong? no busca deslegitimar o atacar cap ideologia o grup específic; la campanya es centra a adreçar les actituds que  podrien portar a la radicalització violenta, i és per aquest motiu que parlem d’una iniciativa transversal.

Els factors que es tenen en compte i centren aquesta campanya són les conviccions ideològiques inalterables, la percepció de fronteres entre certs grups d’individus, la rigidesa doctrinal, les generalitzacions, el sentiment d’exclusió i la intolerància a idees, valors o creences alternatives.

La iniciativa inclourà la realització d’activitats a 542 instituts i 62 centres de formació professional. També es duran a terme 24 tallers, formació per a professors i treballadors socials i mobilitzacions a 72 municipis. En el marc de les seves activitats, hi destaca la promoció de l’art com a mitjà d’expressió i mobilització. A més, es fa difusió d’una trentena de vídeos en què els joves comparteixen les seves experiències vinculades als temes de la campanya. Per tal de connectar millor amb el públic, la campanya evita el to moralitzant i compta amb una imatge cuidada i atractiva.

El projecte, que es va posar en marxa el 21 de setembre d’aquest any, va ser concebut pel Centre for the Prevention of Radicalization Leading to Violence (CPRLV), compta amb la col·laboració de la UNESCO i té un pressupost total de 120.000 dòlars. El CPRLV és un centre únic a l’Amèrica del Nord que busca respondre a la radicalització violenta per mitjans alternatius a la via policial o penal.

Aquest pla es va presentar en el marc de la conferència “Seguretat, Democràcia i Ciutats. Coproduir les Polítiques de Seguretat Urbana”, que va ser organitzada conjuntament per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i el Fòrum Europeu de Seguretat Urbana (EFUS). La conferència va tenir lloc entre els dies 15 i 17 de novembre del 2017 a la ciutat de Barcelona.

–Democràcia i Ciutats. Coproduir les Polítiques de Seguretat Urbana

VIDEO:

https://www.youtube.com/watch?time_continue=118&v=jlgGPdCrhTE

IMATGES CAMPANYA:

http://etsijavaistort.org/en/posters-and-videos/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français