Joan Figuera: “Som una policia de referència, robusta i professional”

Comissari Joan Figuera LópezComissari Joan Figuera López des del 2009, nascut a Barcelona l’any 1961, és llicenciat en Ciències de la Comunicació (UAB) i màster en Polítiques Públiques de Seguretat (UOC). Va ingressar al cos de Mossos d’Esquadra a la primera promoció -enguany ha fet 35 anys- . Durant la seva llarga i intensa carrera professional ha treballat, entre altres serveis, a sis de les nou regions policials. Actualment és el cap de la Sala Central de Comandament.

Amb els anys que fa que va entrar a la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra (PG-ME) i en les categories i destinacions en què ha treballat, com veu l’evolució d’aquest cos policial els darrers anys?

Al llarg d’aquests anys hem desenvolupat un cos de policia des de gairebé zero! La primera promoció va ser l’inici del que avui som. Durant aquests anys hem passat per diferents fases de desenvolupament i per diverses “crisis de creixement”, lògiques i necessàries per arribar on som avui, a les portes del tricentenari del cos. Ara som una policia de referència, robusta i professional, capaç de fer front a les demandes més exigents d’una societat moderna i desenvolupada com la nostra.

La nostra etapa contemporània, la situem l’any 1979 amb l’aprovació de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. En aquell moment, el cos de Mossos d’Esquadra (CME), format per gairebé un centenar d’agents, únicament garantia la seguretat dels edificis institucionals i la del president i el Govern de la Generalitat. Aquella època, la definim com una etapa simbòlica i de recuperació (del 1979 al 1984). L’1 de juny del 1983 s’incorporen al CME 260 policies, i esdevé una policia funcional que assumeix les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria de seguretat. El cos crea les brigades del joc i espectacles, menors, medi ambient, salut pública i àmbit penitenciari, i la primera unitat d’informació. Tots aquests serveis donen notorietat i prestigi al CME. Del 1994 al 2008 arriba l’esperat desplegament de substitució, que estableix la PG-ME com una policia integral a tot el territori de Catalunya. Aquesta és l’etapa nuclear de la nostra funció i la nostra raó de ser com a policies. Durant aquest període, el CME es desenvolupa, es professionalitza i madura, i arriba a la xifra de més de 17.000 agents. Durant l’última dècada -un cop finalitzat el desplegament de substitució- vam viure una etapa de trànsit (del 2009 al 2015), que va des del “postdesplegament” en què encara faltava acabar de construir l’estructura interna, l’estil organitzatiu i una metodologia fins a la robustesa organitzativa i operativa que avui tenim.

Considera que el cos de Mossos d’Esquadra actualment ja està vivint un cert relleu generacional? Caldria articular mesures per fer front a l’envelliment progressiu del cos?

El relleu generacional és necessari en totes les organitzacions. També a la nostra. S’ha de conduir amb intel·ligència i no es pot fer de qualsevol manera. Les organitzacions i la policia, i en concret el CME, ha d’aprofitar tot el coneixement adquirit i el valor afegit que proporciona l’experiència dels que tenen una llarga carrera professional. No fer-ho pot ser un error vital! Un bon comandament és aquell que demostra resoldre els problemes de seguretat en temps de crisi i en situacions adverses. En condicions de “confort”, qualsevol és bo! Cal conduir bé aquesta experiència perquè reverteixi en els més joves, que hauran de conduir el CME les properes dècades. Aquest és el nou repte estratègic d’avui.

Quins reptes afronta la PG-ME els temps que venen i quines capacitats té per fer-hi front?

El repte essencial són les polítiques públiques i les estratègies policials per fer front a la delinqüència comuna i al crim organitzat en cadascun dels seus nivells. Aquí ens cal un treball transversal, entre el Departament d’Interior amb la PG-ME i les corporacions locals de les ciutats més importants, que orientin la seva guàrdia urbana o policia local a generar sinergies més productives, més enllà de les seves competències i mandats. Cal fomentar i generar una “política criminal” més eficaç per part de tots els operadors.

Evidentment, el terrorisme al nivell que avui estem vivint és un altre repte importantíssim. Catalunya, des del punt de vista geoestratègic, està situada en un lloc preferent i la capital, Barcelona, és un reclam per la seva grandesa, diversitat i notorietat universal. El cos ha fet i està fent un esforç molt important, tant en matèria de prevenció com de reacció a un nou episodi de drama i terror com és un atemptat.

Internament ja fa uns anys que hem arribat a la maduresa organitzativa, i això ens ha portat normalitat. Des d’aquesta estabilitat i robustesa, hem pogut afrontar els reptes de seguretat que se’ns han presentat. El cas més evident és la gestió de l’atemptat del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils. Tenim molts altres reptes: el trànsit, l’incivisme, la segona activitat, etc., i d’altres molt importants i transcendents que superarem des de la consciència i la professionalitat.

Com creu que s’hauria d’articular el sistema de policia de Catalunya?

És una bona pregunta! S’hi pot respondre de diferents maneres, tot depèn del desenvolupament estratègic que decidim, o el que es decideixi políticament. La pregunta és: “Cap on volem anar?”. Crec que els policies tenim molt a dir-hi. Som uns quants, els que hem viscut tot aquest procés de desenvolupament del cos de Mossos i les policies locals. Partim de dues lleis, la del 1991 de les policies locals i la del 1994 del cos de Mossos d’Esquadra, i de la Llei del sistema de seguretat pública de Catalunya (2003), en el marc de l’Estatut d’autonomia.

Personalment, penso que hauríem de transcendir, superar el model actual, començant per la bona feina que ja s’ha fet des de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) en la formació bàsica conjunta i els cursos de comandaments i d’especialitat. Ara caldria fixar uns mateixos criteris de selecció per a policies i per a comandaments. La selecció i la formació haurien de ser responsabilitat de l’ISPC. Partiríem d’uns policies de base amb els mateixos valors, actituds i aptituds. Un cop superat el curs i amb el títol de policia o del grau de comandament a la mà, podrien optar a les places de qualsevol policia local que, amb una entrevista d’idoneïtat final, podrien optar a la plaça o al municipi desitjat i, després d’un període de pràctiques, obtindrien la plaça fixa. Caldria incorporar un sistema de passarel·la d’un cos a un altre. De policia local als Mossos d’Esquadra i viceversa, amb un pla de carrera amb especialitats i categories que permetés la mobilitat dels funcionaris, amb un sistema mínim de permanència i algunes reserves per especialitats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

One thought on “Joan Figuera: “Som una policia de referència, robusta i professional”

  1. L’enhorabona, Joan, pels 34 anys de feina d’un policia de referència, robust en tots els seus aspectes i un gran professional… però, per damunt de tot, una gran persona.

    M'agrada

Comentari / Comentario / Comment / Commentaire

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s