Elizabeth Johnston: “És essencial una política de seguretat sostenible”

Elizabeth Johnston, Delegate-General of the European Forum for Urban Security (Efus)Com a delegada general del Fòrum Europeu per a la Seguretat Urbana (EFUS), Elizabeth Johnston és responsable de l’estratègia i el desenvolupament de l’EFUS, juntament amb el Comitè Executiu, així com de la gestió general de l’organització. També és delegada general del Fòrum Francès per a la Seguretat Urbana des del febrer del 2016.

D’altra banda, és membre del Consell Assessor del Parlament Mundial d’Alcaldes i col·laboradora de la Universitat de Lieja (Bèlgica). Anteriorment, i després d’iniciar la seva carrera en una comunitat local, Elizabeth Johnston va ser directora del Programa de la Fundació Franco-Americana i experta en prevenció de violència del Banc Mundial. És llicenciada en Dret per la Universitat d’Assas (França), en Ciències Polítiques per la Universitat de Yale (USA) i en Polítiques Públiques per la Universitat de Marne-La-Vallée (França).

Quins seran el reptes de la seguretat urbana en les properes dècades? Ens podria comentar els quatre riscos més importants per a la seguretat urbana per als propers anys?

Un dels reptes principals en matèria de seguretat que afecta totes les nostres ciutats europees és la complexitat creixent i la ràpida evolució de les amenaces a què s’enfronten. A part dels problemes quotidians de seguretat, que continuen sent importants, les nostres ciutats gestionen les conseqüències de fenòmens globals que van molt més enllà: el tràfic de persones i de béns, les xarxes terroristes, la ciberdelinqüència, etc. Aquests fenòmens exigeixen a les forces de seguretat ser altament tècniques i tenir capacitat d’innovació i adaptació, cosa que sacseja els marcs administratius habituals, i imposa nous partenariats i noves formes de plantejar la seguretat.

Un altre gran repte és l’augment de la desigualtat social i econòmica: alimenta un ressentiment que pot convertir-se en violència i delinqüència i debilita la cohesió social, que és l’única garantia d’una seguretat sostenible. Aquestes desigualtats també contribueixen al fenomen de la polarització i dificulten encara més la construcció del bé comú de la seguretat.

Vinculades a aquest fenomen de polarització en relació amb el de la globalització dels problemes, les ciutats han de fer front a una desconfiança per part dels ciutadans que és cada vegada més gran respecte a la seva acció pública. Construir i cultivar una relació de confiança entre les autoritats públiques i els ciutadans és essencial amb vista a aplicar una política de seguretat sostenible, i, per això, les ciutats també han d’innovar en termes de transparència, diàleg i, fins i tot, coproducció.

Quin ha de ser el paper de la ciutadania en matèria de seguretat urbana? Es tracta del rol de destinatari del servei de seguretat pública?

Com tota política pública, les mesures de prevenció i seguretat urbana han de definir-se en funció de les necessitats dels ciutadans. Cada barri, cada ciutat és diferent i només implicant-hi plenament els habitants podrem proposar respostes adequades. Les persones han de participar en totes les etapes de les nostres polítiques: disseny, aplicació i avaluació. Un dels principals reptes actuals és el de basar la participació ciutadana en els principis de solidaritat i representativitat per tenir en compte la societat en tota la seva diversitat. Les dones, la gent gran i també els joves no poden ser només objectiu de les polítiques de seguretat: han de convertir-se en agents de prevenció i desenvolupar plenament el seu paper en la coproducció.

Encara hi ha lloc per a l’Estat en matèria de seguretat urbana o és un tema que s’ha de tractar des de les comunitats locals i en l’àmbit internacional?

Les autoritats locals han demostrat durant molts anys que són actors essencials per actuar sobre l’entorn vital, sobre la seguretat quotidiana dels habitants de les ciutats. Fenòmens com l’extremisme violent o el crim organitzat tenen repercussions que sobrepassen les fronteres regionals i nacionals. Sovint són el resultat de xarxes molt àgils que es despleguen per tot Europa i, fins i tot, a escala internacional. Tots els nivells de govern han de treballar units per poder adoptar respostes complementàries. A més, actualment, els governs nacionals i europeus fan que els ens territorials siguin molt dependents, tant des del punt de vista econòmic com de legislació, d’altres nivells de govern.

Quins són els protagonistes de la seguretat urbana? Quin paper hi juguen la policia i la justícia?

La policia, la justícia i les institucions penitenciàries tenen un paper clau en la seguretat urbana. No obstant això, altres actors com les institucions locals, la societat civil o el sector privat també hi juguen un paper clau, donant forma al concepte de “coproducció”. Les institucions policials i judicials han d’adaptar-se a aquests partenariats desenvolupant doctrines de feina i formant els seus funcionaris.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

 

Comentari / Comentario / Comment / Commentaire

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s