Sostracció i comercialització de vehicles robats: un negoci difícil d’aturar

El robatori i la comercialització de vehicles és una activitat criminal altament organitzada que afecta totes les regions del món i amb clars vincles amb la delinqüència organitzada i el terrorisme. Els vehicles són robats, d’una banda, pel rèdit econòmic que se n’obté, i, d’altra banda, per finançar altres delictes. També poden ser usats com a armes explosives o com a mitjà per perpetrar altres delictes.

La base de dades de la Interpol sobre vehicles de motor robats (SMV) és actualment una eina fonamental contra el robatori i el tràfic internacional de vehicles. Permet que la policia pugui comprovar un vehicle sospitós i descobreixi instantàniament si s’ha informat del robatori. La importància rau en el fet que es tracta d’una base de dades internacional, ja que els vehicles travessen les fronteres nacionals, de vegades a milers de quilòmetres de distància del lloc on van ser robats.

L’any 2015 es van identificar vora de 123.000 vehicles robats a tot el món, gràcies a la base de dades SMV. En finalitzar l’any 2017, la xifra de registres de bases de dades s’elevava a 7,4 milions.

Una gran majoria de països membres de la Interpol disposen d’unitats especials que s’ocupen dels delictes relacionats amb els vehicles de motor, amb bases de dades sobre vehicles sostrets i, fins i tot, de bicicletes, com és el cas del Canadà o els Estats Units.

No existeixen paràmetres o indicadors precisos de mesura de la delinqüència organitzada. En el millor dels casos, poden obtenir-se estimacions xifrades a partir d’estadístiques, models econòmics comercials i fluxos financers coneguts, combinant-los amb dades sobre decomisos, detencions i condemnes dels autors dels delictes. Tampoc es disposa d’estadístiques comparables sobre el perjudici econòmic causat pels delictes relacionats amb vehicles. Només hi ha estimacions a partir de dades de les companyies asseguradores dels vehicles.

Un altre problema existent és que els delictes relacionats amb vehicles no estan tipificats com a tals, sinó que la legislació dels diferents països pot fer distincions entre malversació, frau a l’assegurança, furt d’ús, robatori de béns, car-jacking –sostracció d’un vehicle amb violència i/o amenaces– o home-jacking –assalt a un domicili per sostreure les claus d’un vehicle.

Finalment, cal esmentar que, dins de l’àmbit policial, els delictes relacionats amb vehicles pot ser que no tinguin la mateixa prioritat que altres il·lícits com el tràfic de drogues, els delictes contra menors, el tràfic d’éssers humans o el terrorisme, tot i que sovint aquests delictes es nodreixen o utilitzen vehicles que han estat obtinguts fraudulentament.

Els vehicles sostrets poden dividir-se en dues categories. La primera són els vehicles de marca i model corrents, fàcils d’aconseguir, que són la majoria. La segona consisteix en vehicles summament lucratius, com poden ser els vehicles esportius utilitaris i els automòbils de luxe.

La Interpol, en els seus informes i recomanacions, insisteix sempre a intensificar l’intercanvi d’informació i la cooperació entre els diferents serveis encarregats de la gestió de fronteres –duanes, immigració– i amb altres entitats nacionals –policia de trànsit, autoritats encarregades de les matriculacions, etc.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Comentari / Comentario / Comment / Commentaire

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s