L’avaluació de la Policia Predictiva: el cas de Baden-Württemberg (Alemanya)

L’augment dels robatoris a domicili a Alemanya durant les darreres dècades ha provocat, entre altres mesures, el recurs a mètodes de predicció del delicte (predictive policing) que permetessin predir en quins contextos existia risc de  comissió d’aquest delicte per poder, així, prendre les mesures preventives necessàries per evitar que es cometessin. Primer Baviera i, més recentment, Baden-Württemberg van començar a utilitzar el programari PRECOBS creat per l’Institut de Tècniques de Prognosi basades en mostres i prèviament experimentat a Suïssa. Aquest programari parteix de la idea que determinats delictes (robatoris a domicili, en aquest cas), comesos en determinades circumstàncies, solen repetir-se a les mateixes àrees els dies següents. L’èxit del robatori faria que els autors valoressin aquell context com a favorable per als seus propòsits i en repetissin l’actuació els propers dies. Si s’identifiquen aquests delictes i la policia pren mesures preventives, es podria aturar la repetició dels fets delictius.

Malgrat l’entusiasme que han despertat aquestes metodologies predictives en el món de la policia, no hi ha estudis empírics que en demostrin fefaentment l’eficàcia. És per això que els responsables del projecte pilot “Predictive Policing P4”, començat a Baden-Württemberg el 30 d’octubre del 2015, van demanar a l’Institut Max-Planck una avaluació de l’execució del projecte. Els resultats de l’avaluació, duta a terme entre el mes de novembre del 2015 i l’abril del 2016 a les regions policials de Karlsruhe i Stuttgart, acaben de ser publicats, segons informa el darrer número de la revista Polizei Newsletter.1 L’informe explica que durant els sis mesos d’avaluació es produïren 183 alarmes (pràcticament totes en zones urbanes, rarament en zones rurals). A partir d’aquestes alarmes, la policia va prendre diverses mesures preventives per impedir la repetició dels delictes en zones properes a on havien tingut lloc. Els resultats van ser diferents en funció de les àrees. En algunes, els delictes disminuïren (Stuttgart), mentre que en d’altres l’efecte va ser imperceptible (Karlsruhe).

L’estudi comprenia una enquesta en línia a 700 policies relacionats, d’una manera o altra, amb l’experiment, en què se’ls preguntava per la seva utilitat. Els resultats van ser diversos en funció del lloc de l’estructura policial en què treballaven. Així, els membres de l’escala superior van valorar positivament el mètode en un 65% i a les escales executiva i intermèdia el percentatge favorable va ser d’un 57%, mentre que a l’escala bàsica només un 46% el van considerar útil. Curiosament, el percentatge més alt de professionals favorables a la continuïtat de l’experiment (62%) va ser a Karlsruhe, on l’efecte sembla més qüestionable, mentre que a Stuttgart, amb un descens dels robatoris a domicili en aquest període, només un 41% se’n mostrà favorable.

1. La revista també té una versió en castellà, francès i anglès.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Comentari / Comentario / Comment / Commentaire

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s